Dolors Miquel Abellà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaDolors Miquel Abellà
Naixement 18 de juliol de 1960 (1960-07-18) (56 anys)
Lleida
Ocupació escriptora
Gènere poesia

Twitter dolorsmiquel
Modifica dades a Wikidata

Dolors Miquel Abellà (Lleida, 18 de juliol de 1960) és una poeta catalana.[1][2] Després d'alguna incursió jovenívola, la seva aparició en l'escena pública catalana ocorre cap a la segona meitat de la dècada dels anys 90. Des d'aleshores, i amb períodes en els quals se n'ha apartat de manera voluntària, ha anat publicant llibres, col·laborant amb articles en la premsa escrita i oferint recitals, xerrades o bé participant en actes culturals, o fins i tot organitzant-los.

Obra[modifica | modifica el codi]

Dolors Miquel ha publicat nombrosos llibres de poemes: El vent i la casa tancada (1990), Llibre dels homes (1998), Transgredior (1999), Haikús del camioner (1999), Gitana Roc (2000), Mos de gat (2002), Amb capell (2003), Ver7s de la terra (2004), AIOÇ (2004) i Missa pagesa (2006). Com a prosista, ha publicat Maruja Reyes sóc jo (1992). També ha publicat un número i mig de la revista La Verge Peluda (2002). La seva obra poètica li ha valgut diversos premis, entre d'altres el Premi Rosa Leveroni (1989) i el Premi Ciutat de Barcelona de poesia (2005) i Gabriel Ferrater (2006).[3] La descripció que la mateixa Dolors Miquel fa dels poemes de Gitana Roc il·lustra els temes principals que explora en la seva poesia: “Parlo, per sobre de tot, del dany que causen estructures socials com ara la família o la policia. L'amor social és el més espantós contracte de la por, i també la salvaguarda més potent de la societat, i el sexe és la pastanaga. Pel que fa a la por a la solitud, com va dir Víctor Català: val més quedar-se sol que viure en eterna contradicció amb un mateix seguint els principis d'actuació que d'altres ens implanten”.[1][4]

Polèmica[modifica | modifica el codi]

El febrer de 2016 va generar polèmica una lectura que Dolors Miquel va fer durant la cerimònia d'entrega dels Premis Ciutat de Barcelona, al Saló de Cent de l'Ajuntament. La lectura, del seu poema "Mare Nostra" —una paròdia del parenostre— va provocar moltes reaccions en el públic, i Alberto Fernández Díaz, president del Partit Popular de l'Ajuntament, va abandonar l'acte en protesta per aquesta lectura, que considerava irreverent.[3]

Més tard va generar una altra polèmica en dir que havia estat obligada a recitar el poema Marenostre i va culpar d'haver estat manipulada per l'Ajuntament i l'alcaldessa Ada Colau. La qual cosa va ser desmentida pels programadors de l'acte.

Publicacions[modifica | modifica el codi]

Poesia[modifica | modifica el codi]

  • El vent i la casa tancada (1990)
  • Llibre dels homes (1998)
  • Transgredior (1999), amb fotografies de Vanessa Pey[2]
  • Haikús del camioner (1999)
  • Gitana Roc (2000)
  • Mos de gat (2002)
  • Amb capell (2003)
  • Ver7s de la terra (2004)
  • AIOÇ (2004)
  • Missa pagesa (2006)
  • El Soc (2007)
  • Musot (2009)
  • La dona que mirava la tele (2010)
  • Gàrgola (2011)
  • La flor invisible (2011)
  • El guant de plàstic rosa (2016).

Narrativa[modifica | modifica el codi]

  • Maruja Reyes sóc jo (1992)[1]

Teatre[modifica | modifica el codi]

  • Pallarina, poeta i puta (2012)

Altres[modifica | modifica el codi]

  • Cap home és visible (2010), poesia catalana medieval[2]
  • Actualment treballa en la traducció del llibre Pedra blava, d'Aline Borough

Revistes[modifica | modifica el codi]

  • La Verge Peluda (2002) Un número i mig.
  • Va col·laborar en la idea i creació de la polèmica revista lleidatana La Higiènica (1999)

Premis literaris[modifica | modifica el codi]

  • Premi Rosa Leveroni de poesia (1989), per El vent i la casa tancada[2]
  • Premi Ciutat de Barcelona de poesia (2005), per AIOÇ[2]
  • Premi de poesia Sant Cugat en memòria de Gabriel Ferrater (2006), per Missa pagesa[2]
  • Premi Alfons el Magnànim València de Poesia (2011), per Gàrgola[2]
  • Premi Alfons el Magnànim València de Poesia (2012), per La flor invisible[2]
  • Premi Ausiàs March de Poesia (2016), per El guant de plàstic rosa 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Dolors Miquel i Abellà». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Dolors Miquel Abellà al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
  3. 3,0 3,1 «El irreverente poema de los Ciutat de Barcelona genera una tormenta política» (en castellà). El País, 16-02-2016. [Consulta: 20 febrer 2016].
  4. «Dolors Miquel Abellà». Poetàrium. (Institut Ramon Llull). [Consulta: 20 novembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]