Dolors Monserdà i Vidal

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Dolors Monserdà)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaDolors Monserdà i Vidal
Dolors Monserda 0907.JPG
Dolors Monserdà als anys 1910
Naixement 10 de juliol de 1845
Barcelona, Barcelonès
Mort 31 de març de 1919(1919-03-31) (als 73 anys)
Barcelona, Barcelonès
Sepultura Cementiri de Montjuïc (Barcelona)
Nacionalitat Catalunya
Ocupació Escriptora
Obra
Obres notables La fabricanta (1904)
Signatura
Modifica dades a Wikidata
Tomba de Dolors Monserdà al Cementiri de Montjuïc
Edició de La Quiteria de 1906.

Dolors Monserdà i Vidal[1] (Barcelona, 10 de juliol de 184531 de març de 1919)[2] fou una escriptora catalana. Signava normalment Dolors Monserdà de Macià. Era germana del pintor Enric Monserdà i Vidal (1850-1926) i la seva filla va estar casada amb l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch.[3]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va escriure en castellà fins al 1875, i a partir de llavors en català. Participà assíduament als Jocs Florals, on fou premiada el 1878, el 1882 i el 1891. Va ser la primera dona a presidir uns Jocs Florals, el 1909.[4] Col·laborà també a la premsa, especialment a La Renaixença i a la revista Feminal.

Una de les seves amistats més influents va ser la també escriptora Maria Josepa Massanés, sobre la vida de la qual en publicà una biografia. Fou una impulsora d'obres de caràcter social i feminista, al costat de Carme Karr i Alfonsetti. Considerava que el paper de la dona burgesa era protegir, mitjançant l'actuació personal i la de centres adequats, la dona treballadora, tant per motius humanitaris i moralitzadors com, especialment, per evitar la radicalització de les seves postures. Destaquen d'aquesta època els articles sobre la participació femenina a la Setmana Tràgica. Va crear el Patronat d'Obreres de l'Agulla, i escrigué els llibres Estudi feminista (1909) i Tasques socials (1916), entre d'altres.

Dolors Monserdà té un jardí amb el seu nom a Sabadell des del 1995.[5]

Obres[modifica | modifica el codi]

La seva obra més notable és La fabricanta[6], una novel·la de 15 capítols que ressegueix la progressió social ascendent de l'Antonieta gràcies a la seva intel·ligència i del seu esforç. La seva progressió vas des del seu pis a la Ciutat Vella fins a l'Eixample, on s'instal·lava la burgesia barcelonina de l'època. Al llarg de la novel·la Monserdà retrata els costums de la societat de la ciutat al seu temps.

Poesia[modifica | modifica el codi]

Poesies presentades als Jocs Florals de Barcelona[7]

Novel·la[modifica | modifica el codi]

  • La Montserrat, 1893 (Ed. actual: Madrid, Editorial Bruño, 1994)
  • La família Asparó, 1900.
  • La fabricanta, 1904 (Ed. actual: Barcelona, Edicions de l'Eixample, SA, 1991) (Open book nae 02.svg llegiu-lo)
  • La Quitèria, 1906.
  • Del món, 1908 (Ed. actual: Barcelona, La sal, Edicions de les Dones, 1983)
  • Maria-Glòria, 1917.
  • Buscant una ànima, 1919.

Teatre[modifica | modifica el codi]

  • Sembrad y cogeréis, 1874.
  • Teresa o un jorn de prova, 1876.
  • Amor mana, 1913.

Crítica literària o assaig[modifica | modifica el codi]

  • Estudi feminista (Orientacions per a la dona catalana), Barcelona, Miquel d'Esplugues, 1909.
  • Biografia de Na Josepa Massanés i Dalmau, Ajuntament Constitucional de Barcelona, 1915.
  • Tasques socials, Barcelona, 1916.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Dolors Monserdà i Vidal». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Diccionari biogràfic de dones. «Dolors Monserdà i Vidal Escriptora, activista social». [Consulta: 24 març 2014].
  3. Exposició dones escriptores. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2008 [Consulta: 20 agost 2013]. 
  4. Lindín, Carles. «Dolors Monserdà: primera escriptora catalana feminista?». Lindín. [Consulta: 24 març 2014].
  5. Nomenclàtor. «Jardí de Dolors Monserdà». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 24 març 2014].
  6. «Dolors Monserdà» (en català). Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 18 març 2017]. «El seu llibre més destacat és la novel·la La fabricanta (1904), reeditada en nombroses ocasions.»
  7. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]