Dolors Monserdà i Vidal

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaDolors Monserdà i Vidal
Dolors Monserda 0907.JPG
Dolors Monserdà als anys 1910
Biografia
Naixement (ca) Dolors Monserdà i Vidal
10 de juliol de 1845
Barcelona, Barcelonès
Mort 31 de març de 1919(1919-03-31) (als 73 anys)
Barcelona, Barcelonès
Lloc d'enterrament Cementiri de Montjuïc (Barcelona) 
Nacionalitat Catalunya
Activitat
Camp de treball Assaig
Ocupació Escriptora
Gènere artístic Dramatúrgia i poesia
Nom de ploma Dolors Monserdà de Macià
Obra
Obres destacables La fabricanta (1904)
Signatura
Modifica les dades a Wikidata
Tomba de Dolors Monserdà al Cementiri de Montjuïc
Edició de La Quiteria de 1906.

Dolors Monserdà i Vidal[1] (Barcelona, 10 de juliol de 184531 de març de 1919)[2] fou una escriptora catalana. Signava normalment Dolors Monserdà de Macià. Era germana del pintor Enric Monserdà i Vidal (1850-1926) i la seva filla va estar casada amb l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch.[3]

Biografia[modifica]

Nascuda a una família burgesa, filla de Beatriu Vidal i de Josep Monserdà, relligador de llibres, Dolors va ser de les primeres alumnes de Madame de Saint Paul, la primera professora diplomada en francès que es va establir a Barcelona. El pare tenia botiga, i sovint feia tertúlia a la rebotiga amb contertulians tan coneguts com Josep Anselm Clavé, Milà i Fontanals, Frederic Soler o Narcís Monturiol, entre d'altres. El 23 de juny de 1858 coneixeria al que seria el seu marit, Eusebi Macià Pujol,[4] fill d'una família d'argenters i amb qui tindria quatre fills, Eusebi, mort sent nadó, Angelina, Dolors i Encarnació, morta als cinc anys.[5]

L'escriptora[modifica]

Es dona a conèixer com a articulista escrivint en castellà fins al 1875, i a partir de llavors en català. Participà assíduament als Jocs Florals, on fou premiada el 1878, el 1882 i el 1891. Va ser la primera dona a presidir uns Jocs Florals, el 1909.[6]

La seva primera novel·la va ser La Montserrat (1893) arribant al cim de la seva obra amb La fabricanta (1904),[7] una novel·la de 15 capítols que ressegueix la progressió social ascendent de l'Antonieta gràcies a la seva intel·ligència i del seu esforç. La seva progressió va des del seu pis a la Ciutat Vella fins a l'Eixample, on s'instal·lava la burgesia barcelonina de l'època. Al llarg de la novel·la Monserdà retrata els costums de la societat de la ciutat al seu temps.

També escrigué els llibres Estudi feminista. Orientacions per a la dona catalana (1909) i Tasques socials (1916), entre d'altres.

Monserdà també va col·laborar a la premsa, primer encarregant-se del suplement Modas y Labors del Diari Català i posteriorment a La Renaixença, on va escriure, entre d'altres, articles com: "La veritat sobre l'Exposició Universal", "Les senyores i el lliurecanvi" (1888), "Les víctimes del treball" (1882) o "Lo restabliment del divorci a França" (1884). Així mateix va participar a La veu de Catalunya, o les revistes: Ofrena, La Gramalla, Or y Grana i Feminal.[5]

L'activista[modifica]

Una de les seves amistats més influents va ser la també escriptora Maria Josepa Massanés, sobre la vida de la qual en publicà una biografia. Fou una impulsora d'obres de caràcter social i feminista, al costat de Carme Karr i Alfonsetti. Considerava que el paper de la dona burgesa era protegir, mitjançant l'actuació personal i la de centres adequats, la dona treballadora, tant per motius humanitaris i moralitzadors com, especialment, per evitar la radicalització de les seves postures. Destaquen d'aquesta època els articles sobre la participació femenina a la Setmana Tràgica.

L'any 1910 va crear el Patronat per a l'Obrera de l'Agulla, un intent per donar millor vida a les cosidores, un dels sectors laborals més deprimits de l'època oferint una sèrie de serveis com: borsa de treball, assistència mèdica gratuïta o fils i roba a preu de fàbrica. Aquesta feina la complementava la Lliga de Compradores, que s'encarregava de sensibilitzar totes les dones perquè no compressin en establiments que s'abastien amb productes de l'explotació (amb publicació de llistes blanques inclosa). Dolors ho va explicar en conferències i més endavant amb la seva novel·la María Glòria (1917).[5]

Llegat[modifica]

Dolors Monserdà té un jardí amb el seu nom a Sabadell des del 1995.[8] Una escola pública de Sarrià (Barcelona) porta el seu nom.[9] Al barri de Sarrià de Barcelona hi ha un carrer amb el seu nom[10]

Obres[modifica]

Poesia[modifica]

Poesies presentades als Jocs Florals de Barcelona[11]

Novel·la[modifica]

  • La Montserrat, 1893 (Ed. actual: Madrid, Editorial Bruño, 1994)
  • La família Asparó, 1900.
  • La fabricanta, 1904 (Ed. actual: Barcelona, Edicions de l'Eixample, SA, 1991) (Open book nae 02.svg llegiu-lo)
  • La Quitèria, 1906.
  • Del món, 1908 (Ed. actual: Barcelona, La sal, Edicions de les Dones, 1983)
  • No sempre la culpa és d'ella, 1915
  • Per Lluir, 1917
  • Maria-Glòria, 1917
  • Els rellogats, els captaires i els vells, 1918
  • Buscant una ànima, publicada pòstumament el 1920[5]

Teatre[modifica]

  • Sembrad y cogeréis, 1874.
  • Teresa o un jorn de prova, 1876.
  • Amor mana, 1913.
  • La Quitèria, homònima de la seva novel·la i publicada molt pòstumament el 1930[5]

Crítica literària o assaig[modifica]

  • Estudi feminista (Orientacions per a la dona catalana), Barcelona, Miquel d'Esplugues, 1909.
  • Biografia de Na Josepa Massanés i Dalmau, Ajuntament Constitucional de Barcelona, 1915.
  • Tasques socials, Barcelona, 1916.

Referències[modifica]

  1. «Dolors Monserdà i Vidal». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Diccionari biogràfic de dones. «Dolors Monserdà i Vidal Escriptora, activista social». [Consulta: 24 març 2014].
  3. Exposició dones escriptores. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2008 [Consulta: 20 agost 2013]. 
  4. Digital, La Vanguardia. «[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1904/11/25/pagina-1/33390647/pdf.html Edición del viernes, 25 noviembre 1904, página 1 - Hemeroteca - Lavanguardia.es]» (en es). [Consulta: 1r agost 2018].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Pessarrodona, Marta. Donasses. Protagonistes de la Catalunya moderna (en català). Ediciones Destino, S.A., 2006, p. 13-21. ISBN 9788497100854. 
  6. Lindín, Carles. «Dolors Monserdà: primera escriptora catalana feminista?». Lindín. [Consulta: 24 març 2014].
  7. «Dolors Monserdà» (en català). Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 18 març 2017]. «El seu llibre més destacat és la novel·la La fabricanta (1904), reeditada en nombroses ocasions.»
  8. Nomenclàtor. «Jardí de Dolors Monserdà». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 24 març 2014].
  9. http://agora.xtec.cat/esc-dms/
  10. «Plànol BCN» (en català). Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 17 maig 2018].
  11. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]