Domènec Pallerola i Munné

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaDomènec Pallerola i Munné Creu de Sant Jordi 1984
Biografia
Naixement 1903
Bellmunt d'Urgell
Mort 14 de maig de 1993(1993-05-14) (als 90 anys)
Tolosa de Llenguadoc
Educació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació escriptor
Llengua català
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Domènec Pallerola i Munné (Bellmunt d'Urgell, Noguera 1903 - Tolosa, 14 de maig de 1993) fou un escriptor català, més conegut pel pseudònim de Domènec de Bellmunt.

Biografia[modifica]

Estudià dret i col·laborà als diaris La Publicitat, D'Ací d'Allà, La Nau i L'Opinió. Durant la Segona República Espanyola exercí l'advocacia i fou secretari de Lluís Nicolau d'Olwer.[1]

Després de la guerra civil espanyola s'establí a Tolosa, on dirigí la revista Foc Nou. Fou membre d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Obres[modifica]

  • Històries d'emigrats (1926)
  • L'organització internacional del treball (1930)
  • Biografia de Lluís Companys[2] (1945)
  • Causes de l'anticlericalisme espanyol (1967)
  • Boires i candelers; novel·la de l'Urgell - Els primers records; narracions en prosa (1973)
  • Cinquanta anys de periodisme català (1975)
  • Anecdotari inédit de cinquanta anys de periodisme catalá: (1920-1978) (1978)
  • De Les Penelles a Castellserà: insurrectes contra bigotuts; aventures dels vailets de l'Urgell (1980)
  • Vida i miracles del Pilar d'Almenara (1984)
  • Teoria fluvial de l'humor català (1985)

Referències[modifica]

  1. «Domènec Pallerola i Munné». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Text Biografia de Companys, per Bellmunt