Domenico Dragonetti

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgDomenico Dragonetti
Engraving dragonetti.jpeg
Naixement 9 d'abril de 1763
Venècia
Mort 16 d'abril de 1846(1846-04-16) (als 83 anys)
Londres
Ocupació compositor
Gènere música clàssica
Instrument Contrabaix
Modifica dades a Wikidata

Domenico Dragonetti (Venècia, 9 d'abril de 1763Londres, 16 d'abril de 1846), contrabaixista italià.

Va començar a tocar la guitarra, el violí i el contrabaix des de molt petit. Als 13 anys va començar a estudiar amb el mestre Michele Berini i l'any següent ja era el primer contrabaixista de l'Opera Buffa de Venècia. Als 14 anys entra a la Gran Opera de Vicenzay a continuació substitueix a Berini a la capella de Sant Marcos de Venècia. A aquesta mateixa ciutat va tenir amistat amb el violinista Nicola Mestrino amb qui va realitzar nombrosos experiments sobre l'acústica dels dos instruments, creant capritxos i altres composicions breus.

Al 16 de setembre de 1749 va traslladar-se a Londres, on va restar cinquanta anys, després del seu debut al King’s Theatre. El 1798 va traslladar-se a Viena per conèixer a Haydn. A aquesta mateixa ciutat va conèixer el 1808 a Beethoven i a Sechter. A Londres toca al Acien Concerts i a la Philarmonic Society.

A partir del 1804 participa de manera regular en tots els festivals musicals anglesos, el que li crea fama a tota Europa gràcies al seu treball conjunt amb el violoncel·lista Robert Lindley. Se'l considera un virtuós de l'instrument, ja que tenia una tècnica extraordinària amb l'arc. Gràcies a aquesta tècnica va desenvolupar un staccato percussivo que fins aleshores era desconegut. Va col·laborar entre d'altres com Mendelssohn, Liszt, Rossini i Paganini.

La fama també li va proporcionar riquesa, ja que se li pagava el doble o inclús el triple que als altres músics. Col·leccionava instruments musicals, pintures i antiguitats. Entre les seves composicions hem de senyalar vuit concerts, més de trenta quintets per a cordes i contrabaix, nombroses composicions per contrabaix solista o amb acompanyament d'orquestra o piano.

Primers anys, El període 1763-1794 a Venècia[modifica | modifica el codi]

Dragonetti va néixer a Venècia, fill de Pietro Dragonetti, un barber i amant de la música, i Caterina Calegari. Va començar a tocar la guitarra i el contrabaix pel seu compte utilitzant les eines del seu pare. Doretti, violinista i compositor va notar el seu talent i ho va contractar per mostrar-ho en l'exhibició pública de Venècia.

A l'edat de dotze anys va ser portat sota la tutela de Bernini, el millor professor de contrabaix a Venècia, que va decidir només després d'onze lliçons que l'alumne ja estava prou preparat. Als tretze anys, va ser nomenat contrabaixista principal en l'òpera còmica de Venècia. Als catorze anys, va ser nomenat baix principal de la Gran Obra del Teatre de San Benedetto.

Quan tenia divuit anys, a Treviso, va passar a formar part del quartet de Tommasini. Morosini, procurador de San Marco, va sol·licitar una audiència perquè entrés en la Capella de Sant Marc, on hi va ser admès en 1784, i on hi va romandre fins al 13 de setembre 1787 com l'últim dels cinc contrabaixos de la capella, amb un ingrés anual de 25 ducats.

El tsar li va oferir una gran oferta de treball. Ell sabia que el salari s'havia elevat a Venècia, i va començar a treballar sol. Va obtenir també la direcció d'un festival de música celebrat per la visita de catorze reis que estaven de visita a la República de Venècia. Va ser particularment apreciat per la reina de Nàpols.

Va ser contractat pel Gran Teatre Òpera a Vicenza, i aquí es va comprar un baix de Gaspar de Salo, que es va mantenir per les Germanes Benedictines del Monestir de San Pietro di Vicenza, aquest baix és ara part de la col·lecció de la Basílica de Sant Marc.

El tsar li va oferir un nou lloc. Se li va concedir una llicència d'un any, que va ser ampliada a tres anys, per tocar en el Teatre Reial de Londres. Però ja no podia tornar a Venècia fins a 1814, a causa de l'ocupació francesa.

Vida i mort a Londres 1794 -1846[modifica | modifica el codi]

Ell va sortir de Venècia el 16 de setembre de 1794. Va començar a treballar en el King's Theatre el 20 d'octubre de 1794 i va ser part de l'orquestra de l'òpera Zenobia in Palmira, dirigida per Giovanni Paisiello, el 20 de desembre de 1794.

Se les hi va arreglar per establir-se a Londres, convertint-se en íntim del príncep consort i el duc de Leinster. En el seu període a Londres, entre 1816 i 1842, va donar quaranta-sis concerts amb la Filharmònica de Londres.

Dragonetti va morir a Leicester Square, a l'edat de vuitanta-tres, el 16 d'abril de 1846. El 23 d'abril de 1846 va ser enterrat a l'Església Catòlica de Santa Maria a Moorfields, i després va ser transportat al cementiri catòlic de Wembley en 1889.

Viatges a Viena[modifica | modifica el codi]

En 1791-1792, Joseph Haydn estava a Anglaterra gràcies a una oferta lucrativa de l'empresari alemany Johann Peter Salomon, que li va permetre visitar Anglaterra i dur tocar noves simfonies amb les grans orquestres de Londres. Tenia molt èxit i allí va escriure algunes de les seves obres més conegudes.

Així que va organitzar un altre viatge en 1794-1795. En aquesta segona ocasió, Haydn va conèixer Dragonetti, que es va convertir en gran amic seu, i el va convidar a Viena en 1799. Va ser llavors quan va conèixer Beethoven en una trobada famosa.

Gràcies a aquests amics va fer una curta estada a Viena en 1808-1809, on va treballar amb Sechter Simon, qui va ser organista de la cort en 1824, i professor en el Conservatori de Viena en 1851.

En 1813 va tornar a Viena a tocar el contrabaix per Beethoven en la seva famosa Setena Simfonia.

Obres[modifica | modifica el codi]

Fins i tot quan se'n va anar de Venècia, va compondre moltes obres, que van ser venudes a col·leccionistes, però moltes han desaparegut. Actualment es pot trobar una bona part a la Biblioteca Britànica:

  • Adagi i Rondo en La major per a contrabaix i orquestra.
  • Andante i Rondo per a contrabaix i corda.
  • Concert en La major per a contrabaix i orquestra.
  • Concert n. 5 en La major, per a contrabaix i orquestra.
  • Gran Allegro.
  • Gran Allegro per a contrabaix i piano.
  • Minuet per a contrabaix i piano (Allegro).
  • Obres per a contrabaix i piano.
  • Sonata per a contrabaix i piano.
  • Allegretto per a contrabaix i piano.
  • Solo en mi menor per a contrabaix i piano.
  • Adagi i Rondo en els principals per a contrabaix i piano.
  • Concert en Sol major (Andante, Alegretto) per a contrabaix i orquestra.
  • Serenata per a piano i instruments de corda.
  • Solo en Re major per a contrabaix i piano.
  • Com una peça de concert.
  • 12 valsos per a contrabaix.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Berenzi, Angelo. Di alcuni stumenti fabbricati da Gasparo di Salò posseduti da Ole Bull, da Dragonetti e dalle sorelle Milanollo (en italian). Brescia: Geroldi, 1906. OCLC 54196638. 
  • Brun, Paul. A new history of the double bass. Paul Brun Productions, 2000, p. 240–254. ISBN 2-9514461-0-1. 
  • Caffi, Francesco. Elvidio Surian. Storia della musica sacra nella già Cappella ducale di S. Marco in Venezia dal 1318 al 1797 (en italian). Firenze, 1987. ISBN 88-222-3479-0. 
  • Heyes, David «The Dragon's Allure--the lasting legacy of Dragonetti». Double Bassist, 1, Spring–Summer 1996, pàg. 42. ISSN: 1362-0835.
  • Palmer, Fiona. Domenico Dragonetti in England (1794-1846) : the career of a double bass virtuoso. Oxford, 1997. ISBN 0-19-816591-9. 
  • Slatford, Rodney «Domenico Dragonetti». Journal of the Royal Musical Association, 97, 1970, pàg. 21. DOI: 10.1093/jrma/97.1.21.
  • Thayer, Alexander Wheelock. Elliot Forbes. Thayer’s life of Beethoven. Princeton University Press, 1967, p. 208. OCLC 2898890. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Domenico Dragonetti Modifica l'enllaç a Wikidata