Domenico Losurdo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDomenico Losurdo
Losurdo.png
Biografia
Naixement 14 novembre 1941
Sannicandro di Bari
Mort 28 juny 2018 (76 anys)
Causa de mort Càncer d'esòfag
Educació University of Urbino Tradueix
Activitat
Ocupació Filòsof, escriptor i professor d'universitat
Ocupador University of Urbino Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Domenico Losurdo (Sannicandro di Bari, Puglia, 14 de novembre de 1941 - 28 de juny de 2018[1]) fou un historiador, escriptor, professor universitari i filòsof italià, un dels principals del segle XX, proper al comunisme. Fou conegut sobretot per la seva postura crítica amb la situació sociopolítica d'Itàlia.

Biografia[modifica]

Va cursar els estudis de filosofia a Tübingen (Alemanya) i a Urbino (Itàlia), on es va doctorar amb una tesi sobre Karl Rosenkranz, dirigida per Pasquale Salvucci.

Va ser professor de Filosofia de la història a la Universitat d'Urbino, així mateix va ser president de la Societat Internacional de Filosofia Dialèctica Hegeliana i va col·laborar habitualment en revistes especialitzades de filosofia i teoria política.

El seu principal àmbit de recerca fou la reconstrucció de la Història de la filosofia política clàssica alemanya, des de Kant a Marx, amb especial interès en Hegel. Aquesta reflexió el va portar a una relectura crítica de la tradició liberal de la filosofia.

També estudià en profunditat la filosofia de Nietzsche, i escrigué una de les més profundes reflexions sobre la filosofia de Heidegger en relació amb la guerra.

Bibliografia[modifica]

Entre les principals obres escrites per Domenico Losurdo destaquen:

  • Autocensura e compromesso nel pensiero politico di Kant, Napoli, 1984.
  • Hegel und das deutsche Erbe. Philosophie und nationale Frage zwischen Revolution und Reaktion, Köln, 1989.
  • La comunità, la morte, l'Occidente. Heidegger e l'"ideologia della guerra", Torino, 1991.
  • Hegel e la libertà dei moderni, Roma, 1992.
  • Democrazia o bonapartisme: trionfo e decadenza del suffragio universale, Bollati Boringhieri, Torino, 1993.
  • La Seconda Repubblica. Liberismo, federalisme, postfascismo, Bollati Boringhieri, Torino, 1994.
  • Controstoria del liberalismo, Roma-Bari: Laterza, 2005.
  • Il linguaggio dell'Impero: lessico dell'ideologia americana, Roma-Bari : Laterza, 2007.
  • Stalin. Historia y crítica de una leyenda negra, El Viejo Topo, 2008.
  • La cultura de la no violencia. Península, 2011.

Referències[modifica]