Domeny
| Tipus | nucli de població intermunicipal i ens local històric de Catalunya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Girona | |||
| Comarca | Gironès | |||
| Municipi | Sant Gregori | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 78 m | |||
Domeny és una entitat de població dividida per l'autopista A-7 entre els municipis de Girona i Sant Gregori, situada al nord-oest de la ciutat de Girona, a la riba esquerra del Ter.[1] El nom prové del llati villare dominicum.[2] També és coneguda com a Paret Rufí, del llatí Parietes Rufini.
Aquest poble, un ens local independent el 1800, va ser incorporat al municipi de Sant Gregori el 1846. El 1968 el sector a l'est de l'autopista AP-7 va ser transferit al municipi de Girona, incloguent-hi parcialment Domeny.[3]. L'any 1968 s'havia publicat un decret de segregació de Sant Gregori i incorporació a Girona, però va ser recorregut tavant dels tribunals. Finalment, l'any 1974 Domeny, igual que el terme veí de Taialà, va veure com una part del seu terme quedava annexionat al terme municipal de Girona (l'àrea incorporada a Girona va ser modificada respecte de la proposta incial del decret, aprofitant la construcció de la nova autopista que travessava el terme).[4][5]
Els límits naturals del terme històric de Domeny són pel sud el riu Ter, per l'oest la riera Gàrrep, pel nord la carretera antiga de Canet d'Adri a Girona, i per l'est la riera Bullidors. Quan es va construir la carretera de Sant Gregori a Girona (actual GI-531), poc més enllà del 1900, hi havia a Domeny 23 llars o masos de pagès. Mas Bou, Can Llauger, La Juieria Grossa, El Castell, Can Vila, Can Carrió, Can Torroella, L'Hostal Nou, la Jueria Petita, Cal Marxant, Can Ferriol, Can Benet, Can Segalàs, Can Turon, Can Bru, Can Clara, Can Pairot, Can Raureda, Cal Lleter, Can Massana, Cal Peó, Can Sidro i la Rectoria.[6]
La part gironina està dividida en dos barris urbans: Domeny Nord i Domeny Sud. L'any 2005 tenia 23 habitants a la part gironina i 87 a la part gregoriana, mentre que l'any 2024 n'hi tenia 20 i 86, respectivament. Es tracta de la darrera zona urbanitzable del municipi de Girona. Des del 2003, hi ha hagut diversos plans de desenvolupament amb la construcció d'uns 1.500 habitatges.[7] Va trigar fins al 2019 abans que s'hi van construir els primers pisos.[8]
L'església moderna, construïda després de la Guerra Civil, es troba a la part gironina. És la tercera església: una primera, romànica, se la va emportar una riuada del Ter; la segona, d'estil gòtic, va ser construïda a prop de l'actual Mas Bru[4] una mica més al nord de la primera, i va ser enderrocada el 1936.[2]
La festa major s'hi celebra el tercer diumenge d'agost.[2]
Demografia
[modifica]| Entitat de població | Municipi | Habitants (2025) |
| Domeny | Sant Gregori | 80 |
| Domeny | Girona | 18 |
| Font: Idescat | ||
Referències
[modifica]- ↑ «Domeny». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 27 setembre 2022].
- 1 2 3 «Domeny». Ajuntament de Sant Gregori. [Consulta: 27 setembre 2022].
- ↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.
- 1 2 Carmaniu, Xavier. Girona era Sant Gregori (en català). Girona: Fundació Valvi, 2009. ISBN 978-84-92718-17-7.
- ↑ Los Sitios, 02-04-1974, p. 4.
- ↑ Los Sitios, 24-12-1983, p. 4.
- ↑ «Pla urbanístic del Pla de Baix de Domeny (Girona)». A: Anuari territorial de Catalunya 2005. Barcelona: Societat Catalana d'Ordenació del Territori, 2006, p. 327. ISBN 84-7283-881-1.
- ↑ Carreras, Tapi «Pla de Baix de Domeny: les parcel·les es van omplint i ja hi ha en marxa 329 pisos». Diari de Griona, 21·08·22.
Enllaços externs
[modifica]- Pinsach i Barrera, Xavier. Domeny i els seus masos, una perspectiva històrica, 2012.