Dominació (escacs)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

En els escacs, i particularment als estudis de final, la dominació ocorre quan una peça té una relativament àmplia capacitat d'elecció per triar una casella on anar, però malgrat això, no podrà evitar ésser capturada.

Beliavski - Kortxnoi
Memorial György Marx, 2004
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 kd h8 Chess zver 26.png
a7 pd b7 c7 d7 e7 f7 pd g7 pd h7
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6 pd
a5 b5 c5 pd d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 nl d4 e4 f4 g4 h4 pl
a3 pl b3 c3 bd d3 e3 pl f3 g3 pl h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 pl g2 ql h2
a1 b1 c1 d1 qd e1 f1 g1 kl h1
Chess zhor 26.png
La posició després de 37...Dd1+. Les blanques varen cometre un greu error amb 38.Rh2?

El diagrama de la dreta mostra un exemple de dominació en una partida contemporània. Les blanques varen cometre un greu error fent 38.Rh2, permetent 38...Dd3 - que domina el cavall: a despit que té sis caselles disponibles on anar, no pot evitar ésser capturat. b2, d2, a5 i e5 estan vigilades per l'alfil, d6 per la dama negra, i b6 per un peó. A més a més, no hi ha possibilitat que la dama negra defensi la peça, ja que totes les caselles des de les quals podria fer-ho són controlades per la dama negra.

Henri Rinck, La Stratégie, 1920
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 f8 g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 nl d7 e7 f7 g7 h7
a6 b6 c6 d6 e6 f6 g6 h6
a5 b5 c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 e4 rd f4 kd g4 h4
a3 b3 c3 d3 e3 f3 g3 h3
a2 b2 c2 d2 e2 f2 kl g2 h2
a1 b1 nl c1 d1 bl e1 f1 g1 h1
Chess zhor 26.png
Blanques juguen i guanyen.


Els exemples en estudis i composicions acostumen a ser més subtils, complexos i espectaculars que els que hom pot trobar en partides reals. L'exemple del diagrama de l'esquerra és un estudi de Henri Rinck publicat a La Stratégie el 1920. És el torn de les blanques, que han de guanyar. Les negres voldrien sacrificar la seva torre a canvi de l'alfil blanc, cosa que deixaria una posició taulífera (sacrificar pel cavall, en canvi, no seria bo, ja que sí que és possible de fer mat amb un cavall i un alfil, mentre que no és possible amb dos cavalls), però en aquest cas resulta que la torre està dominada, i la seva captura no pot ser evitada, a despit de la seva aparent llibertat de moviment. El primer moviment de la solució és 1.Cd2, després del qual qualsevol moviment de la torre permetria que fos capturada, bé directament, o bé degut a una forquilla (1...Te7 2.Cd5+; 1...Te3 2.Cd5+; 1...Td4 2.Ce6+; 1...Tb4 2.Cd5+) excepte: 1...Te5. Després de 2.Cc4 la situació és similar: només 2...Te4 i 2...Tf5 eviten la immediata pèrdua de la torre. Contra qualsevol jugada, les blanques continuen amb 3.Cd6 quan només 3...Te5 evita la derrota immediata. 4.Af3 deixa les negres sense cap esperança: novament, totes les jugades permeten la captura de la torre o bé una forquilla de cavall, excepte 4...Ta5, quan després de 5.Ce6+ Re5 6.Cc4+ la torre, finalment, es perd. En tot moment la torre ha tingut una gran elecció de moviments, i fins i tot dos cops ha tingut el màxim de 14 caselles on anar, però no s'ha pogut salvar perquè estava dominada.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]