Dominique Venner

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDominique Venner
Biografia
Naixement(fr) Dominique Charles Venner Modifica el valor a Wikidata
16 abril 1935 Modifica el valor a Wikidata
7è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 maig 2013 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
4t districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortSuïcidi Modifica el valor a Wikidata (Ferida per arma de foc Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióOaklands College (en) Tradueix
ESAM Design Paris (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióassagista, collection manager (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PartitMoviment Nacional de Progrés Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Nom de plomaJulien Lebel
Jean Gauvin Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit de Terra francès Modifica el valor a Wikidata
Família
PareCharles Venner Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
funeral (Crematori i Columbari del Père-Lachaise) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webdominiquevenner.fr Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): Venner_Officiel Modifica el valor a Wikidata

Dominique Venner (París, 16 d'abril de 1935 - París, 21 de maig de 2013) fou un historiador, periodista i assagista d'extrema dreta francès. Fou militant de l'Organització de l'Exèrcit Secret i més tard esdevenia un nacionalista europeu i fundava Europe-Action, abans de retirar-se de la política per centrar-se en la seva carrera com a historiador.[1] Va especialitzar-se en història militar i política.[2]

Classificat a l'extrema dreta,[2] és autor de diversos llibres d'història sobre el període de 1914 a 1945, i en particular sobre la Revolució Russa, el Cos Lliure del Bàltic, la col·laboració i la Resistència a França durant la Segona Guerra Mundial. Guanyador del premi Broquette-Gonin de l'Acadèmia Francesa, també és un reconegut especialista en armes, tema sobre el qual ha escrit nombrosos llibres.

Fou l'editor del La Nouvelle Revue d'Histoire, un magazín d'història bimensual. El 21 de maig de 2013, Venner es va suïcidar amb una arma de foc dins la catedral de Notre-Dame de París.[3]

Referències[modifica]