Dominiques Missioneres de la Sagrada Família
 Escut de l'Orde de Predicadors | |
| Tipus | Congregació de vida consagrada de vida apostòlica de dret pontifici |
|---|---|
| Nom oficial | Congregació de Germanes Dominiques Missioneres de la Sagrada Família |
| Sigles | D.M.S.F. |
| Altres noms | Dominiques Missioneres |
| Lema | Veritas |
| Objectiu | Ensenyament |
| Fundació | 12 de juny de 1895, Pompeia, Itàlia per José Cueto y Díaz de la Maza |
| Aprovat per | Pius XII, en 13 de desembre de 1943 |
| Regla | Regla de Sant Agustí |
| Patrons | Sant Domènec de Guzman |
| Primera fundació | Las Palmas de Gran Canaria, 1895 |
| Fundacions destacades | Espanya, Bolívia, Xile, Camerun, Colòmbia, Cuba, Veneçuela |
| Lloc web | dominicasmsf.org  |
Les Germanes Dominiques Missioneres de la Sagrada Família és una congregació religiosa catòlica femenina de dret pontifici, fundada pel bisbe dominic José Cueto y Díaz de la Maza a Las Palmas de Gran Canaria el 12 de juny de 1895.[1] Les religioses d'aquesta congregació són conegudes com a Dominiques Missioneres i adopten les sigles D.M.S.F.
Història[modifica]
José Cueto y Díaz de la Maza, acabat d'escollir bisbe de Canàries, feu cridar les Filles de Crist Rei per col·laborar amb l'ensenyament dels joves a Las Palmas, fundant-hi un col·legi el 1891. Aquesta congregació envià cinc religioses al capdavant de Pilar Prieto Vidal. Amb la intenció d'afegir la fundació a l'Orde de Predicadors, el 12 de juny de 1895, independitzà la casa de Las Palmas amb el nom de Germanes Dominiques Missioneres de la Sagrada Família.[2] Feren servir com a base de les seves constitucions les de les Dominiques de Nancy.[3]
La congregació visqué el seu període d'expansió després de la mort dels fundadors, primer a les illes Canàries i després a Espanya. Amb la unió de la congregació de les Dominiques de Villalba es donà inici a aquesta expansió peninsular. La primera casa fundada fora d'Espanya fou la de Pitrufquen, a Xile, des d'on s'estengueren a altres països d'Amèrica del Sud.[4]
L'institut rebé l'aprovació pontifícia, mitjançant decretum laudis el 13 de desembre de 1943 i l'aprovació definitiva de les seves constitucions el 9 de gener de 1954.[2]
El 2015 tenien 217 religioses i 37 comunitats,[5] presents a Bolívia, Camerun, Xile, Colòmbia, Cuba, Espanya i Veneçuela.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Bengoechea Garatea, 1995, p. 443.
- ↑ 2,0 2,1 Farreli, 1976, cols. 898-899.
- ↑ Bengoechea Garatea, 1995, p. 458.
- ↑ Bengoechea Garatea, 1995, p. 459.
- ↑ AP, 2015, p. 1528.
- ↑ «¿Dónde estamos presentes?». Dominicas Misioneras de la Sagrada Familia. [Consulta: 19 març 2016].
Bibliografia[modifica]
- AP. Annuario Pontificio. Città del Vaticano: Libreria Editrice Vaticana, 2015. ISBN 978-88-209-8522-6.
- «Las Dominicas misioneras de la Sagrada Familia». Los Dominicos y el Nuevo Mundo siglos XVIII y XIX. Actas del IV Congreso Internacional Santafé de Bogotá, 6-10 septiembre 1993.. San Esteban [Salamanca], 1995 [Consulta: 19 març 2016].
- «Domenicane Missionarie della Sacra Famiglia». A: Dizionario degli Istituti di Perfezzione (en italiano). columnas 898-899. III. Roma: Edizione Paoline, 1976.