Domus del Pi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Domus del Pi
Domus del Pi.JPG
Dades bàsiques
Tipus Fortificació
Cronologia s XII - XIX
Característiques
Estil Romànic[1]
Materials utilitzats Pedra
Dimensions 11,40 (Amplada) × 3,30 [1]  (Llargada) m
Ubicació
País Catalunya
Comarca Osona
Municipi Vilanova de Sau

41° 58′ 41″ N, 2° 23′ 42″ E / 41.97792778°N,2.39494444°E / 41.97792778; 2.39494444
Bé cultural d'interès nacional
Identificador

1790-MH

IPAC: 2005
Bé d'interès cultural
Identificador RI-51-0005775
Activitat
Modifica dades a Wikidata

La Domus o Casal del Pi és un antic edifici al municipi de Vilanova de Sau. És pràcticament al cim del Puig d'en Riba (505 msnm), cim als contraforts sud-oest dels Cingles de Tavertet i a pocs centenars de metres del Puig de la Força.[2] Es tracta d'un edifici fortificat de dues plantes rectangulars que conserva el sostre. Aquest fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 1949[3]

La menció documental més antiga d'aquesta construcció podria ser en un contracte de compravenda dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona del 994 en què es parla del maso de Pinus a l'Osona.[4] El 1181 està documentat que passà a mans dels Hospitalers i el 1247 era possessió de Berenguer de Cabrera que l'esmenta en el seu testament com un bé a transmetre al seu fill Arnau de Cabrera.[4] El 1334 era propietat d'Elisenda de Vilanova muller del senyor de Sau i el 1435, de Bernat Guillem de Vilafreser.[1] Sembla que la seva ocupació fou ininterrompuda entre els segles X i XIX. Tot i que hi ha certes hipòtesis sobre l'ocupació del paratge abans del segle XI incloent l'etapa ibera no hi ha proves concloents ni documentals ni arqueològiques que l'avalin.[5] La datació basada en el carboni-14 en la campanya d'excavacions de 2009 situa els fonaments de l'edifici principal a finals del s. XII.

A principis de segle XX Josep Maria Pericas va visitar i dibuixar en alçada l'estructura del jaciment determinant que era un edifici d'una sola planta amb un terrat al capdamunt adossat a un espai clos per una muralla.[4] No obstant la gran quantitat de teules abandonades als voltants fan pensar que l'edifici hauria estat coronat per una teulada.[4] El pis i la teulada ja serien derruïts en la visita de Pericas. L'edifici és format per una nau única coberta amb volta de canó. L'edifici de planta rectangular, té la porta orientada al sud i una finestra a l'est.

Pel que fa al clos exterior es tracta d'un pati emmurallat que, com demostraren les excavacions del 2009, contenia dependències annexes i es trobava envoltat d'un fossat d'uns 7 m de fondària màxima i unes muralles de 4 m. La muralla fou construïda en dues fases.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Domus del Pi Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 «CASAL DEL PI / Domus del Pi» (Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF). INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE GUILLERIES - SAVASSONA pàgs. 370-371. [Consulta: 8 juliol 2010].
  2. «Aproximació sobre el paratge del Pi». Institut Cartogràfic de Catalunya. [Consulta: 8 juliol 2010].
  3. Aprovat i publicat en BOE el 5 de maig de 1949 CASAL DEL PI - DOMUS DEL PI a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya [Consulta 9 de juliol de 2010]
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Domus del Pi: la casa més antiga de Catalunya». Sota Terra. Televisió de Catalunya, 2010. [Consulta: 8 juliol 2010].
  5. «CRÒNICA 2009». Ausa (núm. XXIII) pàg. 460. Patronat d'Estudis Osonencs. [Consulta: 9 juliol 2010].