Don Joan de Serrallonga

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióDon Joan de Serrallonga
Compositor Enric Morera
Llibretista Francesc Pujols i Morgades sobre un drama de Víctor Balaguer
Gènere Sarsuela
Actes Tres
Personatges
Estrena
Data 7 d'octubre de 1922
Escenari Teatre Tívoli de Barcelona
Modifica dades a Wikidata

Don Joan de Serrallonga és una sarsuela en tres actes composta per Enric Morera sobre un llibret de Francesc Pujols i Morgades, basat en una obra de Víctor Balaguer estrenada el 7 d'octubre de 1922 al Teatre Tívoli de Barcelona,[1] amb Emili Vendrell i Emili Sagi Barba en els papers principals.

L'acció se situa en l'època del bandolerisme català del segle XVII, és una història d'amor impossible enmig dels enfrontaments entre «nyerros» i «cadells» que culmina amb l'execució del protagonista Don Joan.

Origen i context[modifica | modifica el codi]

Víctor Balaguer va publicar l'any 1858 una obra en castellà sobre el drama de Joan de Serrallonga, amb el títol de Don Juan de Serrallonga, o, Los bandoleros de las guillerías. L'obra es va representar per primer cop al Teatre Circ Barcelonès, l'11 de març de 1858. Més tard, el drama va ser traduït al català per Conrad Roure i Bofill, i sobre aquesta traducció va treballar Francesc Pujols per elaborar el llibret de l'obra lírica a la qual va posar músic Enric Morera.

Enric Morera fou un dels autors que amb més èxit i encert que es va dedicar a la sarsuela catalana. Fundador del Teatre Líric Català i es vinculà des de principis del segle XX a tots els intents per aconseguir una autèntica lírica catalana.[2]

Estrena[modifica | modifica el codi]

Paper Tessitura Intèrpret
Don Joan de Serrallonga, fugitiu de la justícia Baríton Emili Sagi i Barba
Na Joana de Torrelles, la seva enamorada Soprano Josefina Bugatto
Bernat de Serrallonga Baríton Jaume Margarit
Fadrí de Sau Tenor Emili Vendrell i Ibars

El tenor Emili Vendrell va debutar en escena a l'estrena d'aquesta obra.[3]

A més dels esmentats cantants, va participar en l'estrena la ballarina Teresina Boronat. L'escenografia va anar a càrrec de l'escenògraf Salvador Alarma i Tastàs, entre altres. Va dirigir l'orquestra el mestre i compositor Joan Baptista Lambert i Caminal.

L'obra va tenir un èxit enorme, sent molt celebrada la romança del tenor Jo vull morir amb ell, magníficament cantada per Vendrell amb el seu excel·lent fraseig i implicació característiques. Aquesta sarsuela va aconseguir més de 200 representacions però -com tantes altres sarsueles catalanes de l'època- ha caigut en l'oblit.[2]

Argument[modifica | modifica el codi]

Època: segle XVII, els temps del rei Felip IV de Castella

Lloc: diferents indrets de Catalunya

Acte 1[modifica | modifica el codi]

Sala al palau dels Torrelles, a prop de Barcelona.

Don Joan de Serrallonga torna d'amagat de França, a on havia fugit després d'assassinar el seu enemic, Feliu de Torrelles. Serrallonga pertany a la partida dels nyerros, i Torrelles a la partida enemiga, els cadells. A França Serrallonga es va enamorar de la Joana de Torrelles, i ara torna per trobar-se amb ella. S'han citat al ball de màscares del palau. La Joana, desconeix la personalitat de Serrallonga i el fet que aquest va matar el seu cosí Feliu. Ella està a punt de casar-se amb un altre home. Acompanya a Serrallonga el Fadrí de Sau, el cap de la partida dels nyerros. Queden un moment sols Serrallonga i la Joana de Torrelles, i es declaren el seu amor. Ell li proposa fugir, però són descoberts per Lluís de Montblanc, i ell i Serrallonga es repten a duel. Joana descobreix desesperada l'autèntica personalitat de Serallonga.

Bernat de Serrallonga, pare de Joan de Serrallonga, arriba per proposar que un casament segelli la reconciliació de les dues famílies, però Carles Torrelles el rebutja, ultratjant de pas l'honor dels Serrallonga. Mentrestant Joan a matat a Lluís de Montblanc. El Fadrí crida els seus bandolers, que són emmascarats a la festa, jurant tots els nyerros fidelitat a Serrallonga. Nyerros i cadells es barallen, i quan Serrallonga es disposa a matar Carles, Joana li implora que li perdoni. El persegueixen els agutzils i la partida de bandolers fuig. Joana fuig també, acompanyant a Serrallonga.

Acte II[modifica | modifica el codi]

Quadre I[modifica | modifica el codi]

Muntanyes de Les Guilleries, amagatall dels nyerros.

Serrallonga i Joana canten el seu amor. Arriben un estudiant i un comerciant cantant el romanç popular de Serrallonga, i els bandolers els capturen. L'estudiant adverteix Serrallonga d'una emboscada que ha sentit dir que els preparen a Vic; algú dels seus els ha traït. Arriba Bernat, el pare d'en Serrallonga. Li suplica que deixi la vida de bandoler i que demani perdó, però Serrallonga vol venjar les ofenses fetes al seu pare. Bernat de Serrallonga s'assabenta que els rumors sobre robatoris i altres malifetes comeses per Serrallonga són invencions. Bernat perdona al seu fill. Arriba Carles, pretenent recuperar la seva germana, però ells no vol marxar amb ell. Els bandolers detenen Carles. Serrallonga els obliga a que l'alliberin; tots dos han acordat per més endavant un duel a mort entre ells. Quan marxen tots dos d'escena arriba Salvi, acompanyat de soldats, que són fets presoners pels bandolers, avisats de l'emboscada.

Quadre II[modifica | modifica el codi]

Saló del palau dels Torrelles.

Carles ha estat nomenat Governador de Barcelona. De nit, Serrallonga sorprèn a Carles entrant a la seva habitació: és l'hora de la venjança, i tots dos es preparen per batre's. Carles afirma anar a buscar la seva espasa, però apareix amb els soldats, els quals prenen a Serrallonga. Al cap de poc arriba Joana, que reprèn al seu germà la seva acció mesquina. Carles fa detenir també la Joana, per col·laboradora dels bandolers. Eulàlia l'ajuda a escapar-se.

Acaba el segon acte amb el ball popular de Serrallonga, tal com es representa a Sant Joan de Querós.

Acte III[modifica | modifica el codi]

Panteó de la família Serrallonga, en Querós.

Arriben Salvi i Carles, amagant-se al panteó. Serrallonga ha escapat, i tots dos volen parar-li una nova emboscada, esperant que Serrallonga vagi a pregar pel ser pare, Bernat, que acaba de morir. Arriba Serrallonga, i se sent una veu cantant la cançó popular de Serrallonga. Els soldats li fan de nou presoner. Al poc arriben el Fadrí de Sau, Joana i els bandolers que pretenien protegir Joan i surten per alliberar-lo.

A la presó de Barcelona.

Joana, el Fadrí de Sau i els bandolers estan fora de la presó. Mentrestant, Joan, desesperat, només pensa a morir, afligit per la mort del seu pare. L'endemà entra a la seva cel·la Salvi, ara nou Governador. La nit anterior el Fadrí de Sau ha assassinat a Carles. Salvi ordena treure les cadenes a Serrallonga, s'apiada d'ell, al qual no considera lladre ni bandoler de camins. El Fadrí es presenta davant de Salvi i confessa els seus crims: vol que sigui ell l'executat, i que s'alliberi a Serrallonga. Un emotiu trio entre el Fadrí, Joan i Joana és el comiat del bon Serrallonga que veu propera la seva execució. L'obra acaba amb l'escena en la qual Joan és conduït al patíbul, mentre el cor es lamenta amb la cançó popular de la desgraciada sort d'en Serrallonga.

Anàlisi musical[modifica | modifica el codi]

L'obra consta de tres llargs actes i funciona a base d'una acció contínua subratllada per una orquestració expressiva que aconsegueix el major interès en els moments lírics com en la romança del tenor. Tot això la converteix en una obra d'execució gens fàcil.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Espectáculos» (en castellà). La Vanguardia, 07-10-1922, pàg. 9.
  2. 2,0 2,1 2,2 Busqué, Josep Mª. «Reestreno de la zarzuela "Don Joan de Serrallonga" de Enric Morera» (en castellà). Associació Wagneriana. [Consulta: 9 abril 2016].
  3. «Don Joan de Serrallonga». Catalunya Gràfica, Any I, 21, 15-12-1922, pàg. 13.