Donald Byrd

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaDonald Byrd
Donald Byrd.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 9 de desembre de 1932
Detroit
Mort 4 de febrer de 2013 (80 anys)
Dover
Ètnia Afroamericà
Alma mater Wayne State University
Teachers College
Cass Technical High School
Universitat Colúmbia
Manhattan School of Music
Activitat professional
Ocupació Trompetista, professor de música i músic de jazz
Gènere Jazz
Mestres Nadia Boulanger
Instrument Trompeta
Discogràfica Blue Note Records, Columbia Records i Elektra Records
Premis i reconeixements

IMDB: nm0126014
Modifica dades a Wikidata

Donaldson Toussaint L'Ouverture Byrd II, músic i compositor de jazz nord-americà, va néixer a Detroit el 1932. Se'l considera un dels trompetistes més representatius del hard-bop posteriors a la mort de Clifford Brown.

Fill d'un capellà metodista i músic amateur, Donald Byrd ja interpretava peces clàssiques amb la trompeta en la seva època d'institut, arribant a tocar amb Lionel Hampton. Durant la seva estada a l'exèrcit, Byrd toca en la banda militar, i el 1954 finalitza la llicencitura en música a la Wayne State University. El 1955 se'n va a Nova York a aprofundir en els seus estudis de música, i ben aviat s'uneix als Jazz Messengers d'Art Blakey. Al mateix temps comença a fer diverses sessions com a líder pel segell discogràfic Savoy; també grava com a sideman sota el segell Prestige.

El 1957 s'uneix amb Gigi Gryce, fundant el Jazz Lab Quintet.

L'any 1958 signa un contracte d'exclusivitat amb Blue Note, associant-se amb el saxofonista Pepper Adams fins a 1961, on demostra la seva creativitat com a compositor. A poc a poc es guanya una reputació com a estilista sòlid, amb un to net i melòdic. D'aquesta època cal destacar l'àlbum Byrd in Hand (1959).

El 1961, la gravació de Free Form suposa el début discogràfic d'un jove Herbie Hancock. Després d'una estada a Europa, retorna el 1963 amb A New Perspective, on incorpora cors de góspel en els arranjaments.

Paral·lelament, Byrd desenvolupa una carrera com a acadèmic de la música, fent de professor en diverses universitats i assolint el doctorat en etnomusicologia. Inspirat pel moviment pels drets civils dels negres, comença a estudiar la música africana. En aquesta època grava els darrers àlbums d'estil hard-bop, com Mustang! (1966). Influenciat per Miles Davis, Byrd comença a apropar-se cap a un estil de fusió, amb l'ús de l'electrònica i de ritmes funkies. El 1972, amb el disc Black Byrd, una barreja de jazz, funky i R&B obté un gran èxit. Resulta ser el disc més venut en la història de Blue Note, tot i que les crítiques no li són gaire favorables. Els anys 70 i 80 fa de mànager de músics joves, amb els quals també grava. destaca especialment el grup de fusió The Blackbyrds. Actualment, Byrd continua duent a terme tasques educatives relacionades amb el jazz.

Discografia[modifica | modifica el codi]

Com a líder:

  • Byrd's Word (1955)
  • Off to the Races (1958)
  • Byrd in Hand (1959)
  • Byrd in Flight (1960)
  • The Cat Walk (1961)[1]
  • A New Perspective (1963)
  • Electric Byrd (1970)
  • Black Byrd (1972)

Com a sideman:

Enllaços[modifica | modifica el codi]

Discografia completa

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «El disc "The Cat Walk" a AllMusic.» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 23 gener 2016].