Dones a Alemanya

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Dones alemanyes

Els rols de les dones alemanyes han canviat al llarg de la història, ja que la cultura i la societat en què vivien havien experimentat diverses transformacions. Històricament, així com actualment, la situació de les dones va diferir entre les regions alemanyes, sobretot durant el segle xx, quan hi havia una organització política i socioeconòmica diferent a l'Alemanya Occidental en comparació amb l'Alemanya Oriental.[1] A més, el sud d'Alemanya (Süddeutschland) té una història de forta influència catòlica romana.[2]

Context històric[modifica]

Vegeu també: Història d'Alemanya

El paper tradicional de les dones en la societat alemanya va ser sovint descrit pels anomenats «quatre K» en llengua alemanya: Kinder (nens), Kirche (església), Küche (cuina) i Kleider (roba), indicant que les tasques eren portar i criar nens, assistir a activitats religioses, cuinar i servir menjar, i tractar amb roba i moda. No obstant això, els seus rols van canviar durant el segle xx. Després d’obtenir el dret a vot el 1919, les dones alemanyes van començar a assumir funcions actives exercides anteriorment per homes. Després del final de la Segona Guerra Mundial, van ser etiquetades com a Trümmerfrauen o «dones de la runa» perquè «tenien cura dels ferits, enterraven els morts, recuperaven les pertinences» i van participar en la «dura tasca de reconstruir l'Alemanya destruïda per la guerra» netejant els enderrocs i les runes causades per la guerra.[3]

Tot i que conservadora en molts aspectes, Alemanya difereix, no obstant això, d'altres regions de parla alemanya d'Europa, sent molt més progressista el dret de les dones a participar políticament, en comparació amb la veïna Suïssa (on les dones van obtenir el dret a vot el 1971 a nivell federal i a nivell de cantó local el 1990 al cantó d'Appenzell Inner-Rhoden)[4] i Liechtenstein el 1984. A Alemanya també hi ha fortes diferències regionals; per exemple, el sud d'Alemanya (particularment Baviera) és més conservador que altres parts d'Alemanya; mentre que l'antiga Alemanya de l'Est donava més suport a la vida professional de les dones que l'antiga Alemanya de l'Oest.[5]

Edat mitjana[modifica]

Articles principals: Dones a la societat celta, Dones a la dinastia merovíngia, i Dones a l'edat mitjana
Vegeu també: França oriental, Regne d'Alemanya, i Sacre Imperi Romanogermànic

Des del començament de l'època medieval fins al segle xviii, el dret germànic assignava a les dones a una posició subordinada i dependent en relació amb els homes. La llei sàlica (franca), a partir de la qual es basarien les lleis de les terres alemanyes, situava les dones en desavantatge pel que fa als drets de propietat i herència. Les vídues germàniques requerien un tutor masculí per representar-les als tribunals. A diferència del dret anglosaxó o del Codi visigòtic, el dret sàlic prohibia a les dones la successió reial. L’estatus social es basava en rols biològics i militars, una realitat demostrada en els rituals associats als nounats, quan es donava un valor inferior les noies nounates. L'ús de la força física contra les dones va ser acceptat fins al segle xviii en la legislació bavaresa.[6][7]

Algunes dones medievals van afirmar la seva influència durant l'edat mitjana, típicament a la cort reial o als entorns conventuals. Hildegarda de Bingen (1098-1179), Gertrudis d'Helfta (1256-1302) i Argula von Grumbach (1490- c. 1564) es troben entre les dones que van assolir èxits independents en camps tan diversos com la medicina, la composició musical, l'escriptura religiosa i la política governamental i militar.

Edat moderna[modifica]

El tancament de monestirs per la Reforma protestant, així com el tancament d'hospitals i institucions benèfiques, van obligar a nombroses dones a casar-se. Tot i que les concubines dels sacerdots havien rebut anteriorment un cert grau d’acceptació social, el matrimoni no eliminava necessàriament l'estigma del concubinatge, ni tampoc una dona podia reclamar el salari a què podia tenir dret una serventa. Els matrimonis amb clergues protestants es van convertir en un mitjà perquè les famílies burgeses urbanes establissin el seu compromís amb la reforma.[8]

Abans del segle xix, les dones joves vivien sota l’autoritat econòmica i disciplinària dels seus pares fins que es casaven i passaven sota el control dels seus marits. Per aconseguir un matrimoni satisfactori, una dona necessitava portar un dot considerable. A les famílies més riques, les filles rebien el seu dot de les seves famílies, mentre que les dones més pobres necessitaven treballar per estalviar els seus salaris per millorar les seves possibilitats de casar-se. Segons les lleis alemanyes, les dones tenien drets de propietat sobre els seus dots i herències, un avantatge valuós ja que les altes taxes de mortalitat van provocar matrimonis successius. Abans de 1789, la majoria de les dones vivien confinades a l'esfera privada de la societat: la llar.[9]

L’Era de la Raó no va aportar molt més a les dones; els homes, inclosos els aficionats a la Il·lustració, creien que les dones estaven destinades naturalment a ser principalment esposes i mares. Dins de les classes educades, hi havia la creença que les dones havien de ser prou educades per ser interlocutores intel·ligents i agradables amb els seus marits. Tanmateix, s’esperava que les dones de classe baixa fossin productives econòmicament per ajudar els seus marits.[10]

Segle xix[modifica]

Vegeu també: Imperi Alemany i Imperi colonial alemany

Els valors burgesos s'estenen a l’Alemanya rural[modifica]

Un canvi social important entre 1750 i 1850, segons la regió, va ser el final del sistema tradicional del ganzes Haus (casa sencera), en què la família del propietari vivia jen un gran edifici junt amb els servents i artesans que treballaven per a ell.[11] Es van reorganitzar en espais de vida separats. La dona del propietari ja no es va fer càrrec de totes les dones de les diferents famílies de tota la casa. En el nou sistema, els propietaris de finques es van professionalitzar i van orientar els beneficis. Administraven els camps i l'exterior de la casa als dictats de la tecnologia, ciència i economia. Les dones de la granja supervisaven l’atenció familiar i l’interior de la llar, a les quals s’aplicaven estrictes estàndards de neteja, ordre i estalvi. El resultat va ser la difusió dels antics valors burgesos urbans a l’Alemanya rural.[12]

Ara les famílies vivien per separat amb els seus salaris. Havien de preveure la seva pròpia supervisió, salut, escolarització i vellesa. Al mateix temps, a causa de la transició demogràfica, hi havia hi havia molts menys nens, cosa que permetia una atenció molt més gran a cada nen. Cada vegada més, la família de classe mitjana valorava la seva privacitat i la seva organització interna, abandonant els vincles massa estrets amb el món laboral.[13] A més, les classes treballadores, les classes mitjanes i les classes altes es van separar molt més físicament, psicològicament i políticament. Això va permetre l’aparició d'organitzacions obreres. També va permetre la disminució de la religiositat entre la classe treballadora, que ja no es controlava diàriament.[14]

La transició demogràfica[modifica]

Visió general de la transició demogràfica

A Alemanya va tenir lloc un període de transició demogràfica. Va ser una transició de taxes de natalitat i taxes de mortalitat elevades a taxes de natalitat i mortalitat baixes, ja que el país va passar d’una agricultura preindustrial a una modernitzada i va donar suport a un sistema econòmic industrialitzat de ràpid creixement. Als segles anteriors, l'escassetat de terres significava que no tothom es podia casar i els matrimonis es feien després dels 25 anys. Després del 1815, l’augment de la productivitat agrícola va significar un subministrament d’aliments més gran i una disminució de les fams, epidèmies i desnutrició. Això va permetre a les parelles casar-se abans i tenir més fills. Els matrimonis concertats es feien poc freqüents, ja que ara es permetia als joves triar les seves pròpies parelles matrimonials, sotmesos a un veto per part dels pares.

L'elevada taxa de natalitat es va compensar amb una taxa molt elevada de mortalitat infantil i emigració, especialment després del 1840, principalment cap als assentaments alemanys als Estats Units d'Amèrica, a més d'epidèmies i males collita periòdiques. Les classes altes i mitjanes van començar a practicar el control de la natalitat, i una mica més tard també ho van fer les classes baixes.[15]

La masculinitat de la Pàtria i el feminisme a Alemanya[modifica]

El procés d'unificació d'Alemanya després del 1871 va estar fortament dominat pels homes i va donar prioritat al tema de la «Pàtria» i als temes relacionats amb els homes, com ara la destresa militar.[16] No obstant això, les dones de classe mitjana es van inscriure a la Bund Deutscher Frauenvereine (BDF, la Unió d'Organitzacions Feministes Alemanyes). Fundada el 1894, va créixer fins a incloure 137 grups separats de drets de les dones des del 1907 fins al 1933, quan el règim nazi va dissoldre l’organització.[17]

La BDF va donar orientació nacional a les proliferants organitzacions de dones que havien sorgit des de la dècada del 1860. Des del principi, la BDF va ser una organització burgesa, les seves membres treballaven cap a la igualtat amb els homes en àrees com l'educació, les oportunitats financeres i la vida política. Les dones de la classe treballadora no eren benvingudes, les quals van ser organitzades pels socialistes.[18]

Les organitzacions formals per promoure els drets de les dones van créixer en nombre durant el període del kàiser Guillem II de Prússia. Les feministes alemanyes van començar a treballar en xarxa amb feministes d'altres països i van participar en el creixement d'organitzacions internacionals.

L'escolarització[modifica]

En el llibre Sex in Education, Or, A Fair Chance for Girls (El sexe a l'educació, o una bona oportunitat per a les noies, 1873), l'educador estatunidenc Edward H. Clarke va investigar els estàndards educatius a Alemanya. Va trobar que cap a la dècada del 1870, l'educació formal per a noies de classe mitjana i alta era la norma a les ciutats alemanyes, tot i que finalitzava a l'inici de la menarquia, que normalment passava quan una noia tenia 15 o 16 anys. Després d'això, la seva educació podria continuar a casa amb tutors o conferències puntuals. Clarke va concloure que «Evidentment, la noció que l'educació d'un nen i l'educació d'una nena haurien de ser la mateixa, i que el mateix significa l'educació del noi, encara no ha penetrat en la ment alemanya. Això encara no ha evolucionat la idea de l'educació idèntica dels sexes...»[19]

L'educació per a les camperoles no era formal i aprenien les tasques agrícoles i de neteja dels seus pares. Això les preparaven per a una vida de treball dur a la granja. En una visita a Alemanya, Clarke va observar que:[20]

« Les noies i dones camperoles alemanyes treballen al camp, treballen junt amb homes i les agrada. Cap de les que hagi vist, amb els seus braços robustos, no es pot dubtar de la força amb què esgrimen l’aixada i la destral. Una vegada vaig veure, als carrers de Coblentz, una dona i un ase que tiraven un carro, mentre un home, amb un fuet a la mà, els conduïa. La gent no semblaven mirar el grup com si fos un espectacle inusual. »

Les dones joves de classe mitjana i de classe alta van començar a pressionar les seves famílies i les universitats perquè els permetessin accedir a l'educació superior. Anita Augspurg, la primera dona graduada universitària a Alemanya, es va llicenciar en Dret per la Universitat de Zúric, Suïssa. Diverses altres dones alemanyes, que no van poder accedir a universitats alemanyes, també van anar a la Universitat de Zúric per continuar la seva formació. El 1909, les universitats alemanyes finalment van permetre que les dones ingressessin, però les graduades no van poder exercir la seva professió, ja que se les «prohibia l'exercici privat i els llocs d'administració pública com a advocades». Marie Stritt va crear la primera agència d’assistència jurídica femenina el 1894; el 1914 ja hi havia 97 agències d’assistència jurídica d’aquest tipus, algunes d’elles donaven feina a dones graduades en Dret.[21].

Les dones de classe mitjana baixa sovint trobaven treball com a dietistes i ajudantes de dietistes. Els nous llocs de treball van ser facilitats pel ràpid desenvolupament de la ciència nutricional i la química dels aliments. A més, els metges van prestar molta més atenció a la dieta, destacant que la combinació de la selecció científica d'ingredients i la preparació d’alta qualitat era terapèutica per a pacients amb alteracions metabòliques. Els seus orígens socials a la classe mitjana baixa van fer que les dietistes mai rebessin la condició de professional.[22]

La República de Weimar (1919-1933)[modifica]

Vegeu també: Revolució Alemanya i República de Weimar

En general, l'època de la República de Weimar (1919 a 1933) va ser un moment favorable per a les dones alemanyes, tot i que hi va haver greus dificultats econòmiques durant els primers anys d'hiperinflació i els anys de depressió al final. Quan els governs republicans de sobte i inesperadament van donar a totes les dones el dret a votar el 1919, grups de dones conservadores que s’havien oposat al sufragi ara van revertir posicions i es van llançar als seus nous deures cívics, posant èmfasi en els programes educatius sobre com votar. El grup de dones més nombrós, l'Evangelische Frauenhilfe (Ajuda evangèlica per a les dones), va mobilitzar a correcuita i amb èxit els seus membres. La participació de les dones va ser del 82% el gener de 1919.[23]

Les oportunitats educatives que van començar a obrir-se a les dècades del 1880 i 1890 es van concretar en aquell moment i les dones van començar a graduar-se en universitats i escoles tècniques en nombre important. Van començar carreres professionals, però normalment van quedar truncades per les polítiques reaccionàries del règim nazi després de 1933.[24]

El nazisme (1933-1945)[modifica]

Article principal: Dones a l'Alemanya nazi
Vegeu també: Nazisme, Tercer Reich, i Segona Guerra Mundial

Els historiadors han començat a centrar la seva atenció en el paper de la dona durant el Tercer Reich.[25][26] Les dones de l’Alemanya nazi estaven sotmeses a doctrines del partit nazi que promovien l'exclusió de les dones del món polític. Tot i que el partit nazi va decretar que «les dones no podien ser admeses ni a l'executiu del partit ni al comitè administratiu»,[27] això no va impedir que nombroses dones passessin a formar part del partit. La doctrina nazi va elevar el paper dels homes alemanys, posant èmfasi en les seves habilitats de combat i la fraternitat entre els compatriotes homes.[28]

  • Inauguració de l'exposició Die Frau, Frauenleben und -wirken in Familie, Haus und Beruf (La dona, la vida i el treball de les dones a la família, a casa i a la feina) al Kaiserdamm, el 18 de març de 1933, amb el ministre de propaganda Joseph Goebbels
    Inauguració de l'exposició Die Frau, Frauenleben und -wirken in Familie, Haus und Beruf (La dona, la vida i el treball de les dones a la família, a casa i a la feina) al Kaiserdamm, el 18 de març de 1933, amb el ministre de propaganda Joseph Goebbels
  • Dones joves de la Bund Deutscher Mädel, 1933
    Dones joves de la Bund Deutscher Mädel, 1933
  • Foto de propaganda nazi: Una mare, les seves filles i el seu fill amb l'uniforme de les Joventuts Hitlerianes posen per a la revista SS-Leitheft, febrer de 1943
    Foto de propaganda nazi: Una mare, les seves filles i el seu fill amb l'uniforme de les Joventuts Hitlerianes posen per a la revista SS-Leitheft, febrer de 1943

Les dones vivien dins d’un règim caracteritzat per la política de limitar-les als rols de mare i cònjuge i excloure-les de tots els càrrecs de responsabilitat, sobretot en l’àmbit polític i acadèmic. La política del nazisme va contrastar clarament amb l'evolució de l'emancipació sota la República de Weimar, i es distingeix igualment de l’actitud patriarcal i conservadora de l'Imperi alemany (1871-1919). La regimentació de dones al cor de les organitzacions satèl·lits del partit nazi, com la Bund Deutscher Mädel o el NS-Frauenschaft, tenia l'objectiu final de fomentar la cohesió de la Volksgemeinschaft (comunitat popular).

El primer i més important de la doctrina nazi implicada sobre les dones era la noció de maternitat i procreació per a aquelles en edat fèrtil.[29] La dona model nazi no tenia carrera, sinó que era la responsable de l'educació dels seus fills i de la neteja de la llar. Les dones només tenien un dret limitat a la formació que girava al voltant de les tasques domèstiques i, amb el pas del temps, es van restringir a la docència a les universitats, a les professions mèdiques i a ocupar càrrecs polítics dins del NSDAP.[30] Moltes restriccions es van aixecar una vegada que la necessitat de la guerra va dictar canvis a la política més tard en l'existència del règim.

Polítiques reaccionàries[modifica]

Els historiadors han prestat especial atenció als esforços de l'Alemanya nazi per revertir els guanys assolits per les dones abans de 1933, especialment a la relativament liberal República de Weimar.[31] Sembla que el paper de les dones a l'Alemanya nazi va canviar segons les circumstàncies. Teòricament els nazis creien que les dones havien de ser sotmeses als homes, evitar les carreres professionals, dedicar-se a la procreació i a la criança de fills i ser una companya i col·laboradora del pare dominant tradicional d'una família tradicional.[32]

Tanmateix, abans de 1933, les dones tenien un paper important a l'organització nazi i se les permetia una certa autonomia per mobilitzar altres dones. Després que Hitler arribés al poder el 1933, les dones activistes van ser substituïdes per dones burocràtiques que posaven èmfasi en les virtuts femenines, el matrimoni i el part. Quan Alemanya es preparava per a la guerra, una gran quantitat de dones es van incorporar al sector públic, i amb la necessitat d'una mobilització total de fàbriques el 1943, totes les dones van haver de registrar-se a l'oficina d'ocupació. Els salaris de les dones es mantenien desiguals i es negava a les dones les posicions de lideratge o control.[33] Un gran nombre de dones alemanyes exercien funcions subordinades, com ara secretàries i auxiliars en cossos militars (com guàrdies del sistema de camps de concentració, camps d’extermini i l'Holocaust).

Dones pilot[modifica]

A excepció de la Reichsführerin Gertrud Scholtz-Klink, cap dona tenia permís per exercir funcions oficials; no obstant això, algunes excepcions van destacar en el règim, ja sigui per la seva proximitat a Adolf Hitler (com Magda Goebbels), o per excel·lència en camps particulars (com la cineasta Leni Riefenstahl o l'aviadora Hanna Reitsch).

Unes poques dones estaven exemptes de les restriccions a efectes de la propaganda. El règim nazi va emfatitzar els avenços tecnològics, especialment en aviació, i va convertir les dones aviadores en el centre de la seva publicitat. Aquests «ambaixadores voladores» van ser enviades a l'estranger com a pilots ciutadanes que promovien l'agenda econòmica i política de Berlín. La proliferació de dones pilots esportives alemanyes a la dècada del 1920 i principis del 1930 va camuflar la formació silenciosa a gran escala d'homes pilots esportius com a futurs oficials de la Luftwaffe. L'entorn de l'aviació aclaparadorament masculí era hostil a la presència de dones, però va recórrer a contracor als esforços de la propaganda. Berlín va aprofitar l'enorme atenció que van rebre aquestes dones, citant-les com a proves de la grandesa de l'aviació alemanya. Però el 1935 Alemanya ja havia construït la seva Luftwaffe i només estava interessada a mostrar poder mitjançant la seva aviació, i va començar a utilitzar menys les dones. No obstant això, el 1944, amb la declaració de «guerra total», es van reclutar dones per volar en les unitats de transport de la Luftwaffe i per treballar com a instructores de planadors.[34] Hanna Reitsch (1912–1979) va ser la famosa aviadora alemanya. Durant el Tercer Reich, va exercir com a representant lleial a nivell internacional. No era especialment política. Després de la guerra, va ser patrocinada per l'oficina estrangera d'Alemanya Occidental com a assessora tècnica a Ghana i en altres llocs durant la dècada del 1960.[35]

Moltes dones van ocupar funcions de personal al cor del sistema nazi, inclosos llocs menors als camps de concentració nazis.[36] Algunes van participar secretament en la resistència alemanya al nazisme (Widerstand gegen den Nationalsozialismus), i ho van pagar amb la vida, com Libertas Schulze-Boysen i Sophie Scholl.[37]

El servei militar durant la Segona Guerra Mundial[modifica]

El 1944-1945, més de 500.000 dones eren auxiliars voluntàries uniformades a les forces armades alemanyes (Wehrmacht). Aproximadament el mateix nombre va servir en defensa civil aèria, 400.000 es van presentar voluntàries com a infermeres i moltes més van substituir els homes reclutats a l'economia de guerra.[38] A la Luftwaffe van exercir funcions de combat ajudant a operar els sistemes antiaeris que disparaven contra els bombarders aliats.[39]

  • Dones auxiliar de la Wehrmacht (Wehrmachtshelferinnen) en París durant l'ocupació, 1940
    Dones auxiliar de la Wehrmacht (Wehrmachtshelferinnen) en París durant l'ocupació, 1940
  • El títol de la revista de propaganda Das Deutsche Mädel (número de maig de 1942) afirma: «aportant tot l'entusiasme i la força vital de la seva joventut, les nostres filles del Servei de Treball fan la seva contribució als territoris alemanys recuperats a l'Est»
    El títol de la revista de propaganda Das Deutsche Mädel (número de maig de 1942) afirma: «aportant tot l'entusiasme i la força vital de la seva joventut, les nostres filles del Servei de Treball fan la seva contribució als territoris alemanys recuperats a l'Est»
  • Guàrdies de les SS del camp de concentració de Bergen-Belsen de dones, 19 d'abril de 1945
    Guàrdies de les SS del camp de concentració de Bergen-Belsen de dones, 19 d'abril de 1945

Del 1970 fins a l'actualitat1970[modifica]

Fins al 1977, les dones casades d'Alemanya Occidental no podien treballar sense el permís dels seus marits.[40][41]

Des del 1919 fins a la dècada del 1980, les dones van constituir aproximadament el 10% del Bundestag. El partit Verd tenia una quota de gènere del 50%, de manera que va augmentar les xifres. Des de finals de la dècada del 1990, les dones han assolit una massa crítica en la política alemanya.

L’augment de la presència de les dones al govern des del 2000 es deu al canvi generacional. Han completat una llarga marxa des de les institucions bàsiques fins a les més avançades. Mentre l'esquerra prenia el lideratge, el conservador CDU/CSU treballava dur per recuperar la representació de les dones.[42] En guanyar més del 30% dels escons del Bundestag el 1998, les dones van assolir una massa crítica en els rols de lideratge de la coalició dels partits socialdemòcrata i verd. A nivell estatal, la proporció de dones oscil·lava entre el 20 i el 40%. Les dones amb alt càrrec han impulsat reformes importants en matèria de gènere, justícia, investigació, tecnologia, família, carrera, salut, benestar, protecció dels consumidors, desenvolupament sostenible, ajuda externa, migració i els drets humans.[43][44]

La cancellera Angela Merkel, qui ha estat cancellera d’Alemanya des del 2005, és àmpliament popular entre la gent i també és admirada pels comentaristes que observen el seu èxit en la creació de coalicions, en centrar-se en els temes del dia i canviar la seva posició si cal.[45]

Dret matrimonial i de família[modifica]

Una dona i el seu marit, tots dos estudiants de medicina, i els seus fills a l'Alemanya de l'Est (RDA) el 1984; la RDA va fomentar el naixement de dones amb estudis

El dret de família a Alemanya Occidental havia assignat a les dones, fins fa poc, un paper subordinat en relació amb els seus marits. Va ser només el 1977 que els canvis legislatius preveien la igualtat de gènere en el matrimoni; fins a aquesta data les dones casades a Alemanya Occidental no podien treballar sense el permís dels seus marits.[1][46] No obstant això, a Alemanya de l'Est les dones tenien més drets.

El 1977, la Llei de divorci a Alemanya Occidental va experimentar canvis importants, passant d’un sistema de divorci basat en un motiu a un sistema que no és necessàri explicacions. Aquestes noves regulacions sobre el divorci, que continuen vigents avui a tota Alemanya, estableixen que es pot obtenir un divorci sense motius després d’un any de separació de facto si ambdós cònjuges ho consenteixen, i de tres anys de separació de facto si només un cònjuge ho consenteix. També es preveu un «divorci ràpid» que qualsevol dels cònjuges pot obtenir a petició, sense el període de separació necessari, si es demostra judicialment que la continuació del matrimoni constituiria una dificultat no raonable per al peticionari per motius relacionats amb el comportament de l’altre cònjuge; aquesta exempció requereix circumstàncies excepcionals i es considera cas per cas.[47][48]

En els darrers anys, a Alemanya, com en altres països occidentals, hi ha hagut un ràpid augment de la convivència i dels naixements fora del matrimoni.[49] El 2014, el 35% dels naixements a Alemanya eren de dones solteres.[50] Tanmateix, hi ha diferències marcades entre les regions de l'antiga Alemanya de l'Oest i de l'Alemanya de l'Est; hi ha significativament més nens que neixen fora del matrimoni a l'est d'Alemanya que a l'oest d'Alemanya. El 2012, a l'est d'Alemanya, el 61,6% dels naixements eren de dones solteres, però a l’oest d’Alemanya només el 28,4%.[5]

Les opinions sobre l'autodeterminació sexual, pel que fa al matrimoni, també han canviat; per exemple, fins al 1969 l'adulteri va ser un delicte penal a Alemanya Occidental.[51] No obstant això, només el 1997, Alemanya va retirar l'exempció matrimonial de la seva Llei de violació, sent un dels últims països occidentals a fer-ho, després d’una llarga batalla política iniciada a la dècada del 1970.[52][53] Concretament, abans de 1997, la definició de violació a Alemanya era la següent: «Qualsevol persona que obligui una dona a tenir relacions extraconjugals amb ell o amb una tercera persona, per la força o l'amenaça de perill actual per a la vida o les extremitats, serà castigat per no menys de dos anys de presó».[54] El 1997 es van produir canvis a la Llei de violació, ampliant la definició, fent-la neutral de gènere i eliminant l'exempció matrimonial.[55] Abans, la violació matrimonial només es podia processar per «causar danys corporals» (article 223 del Codi penal alemany), «insult» (article 185 del Codi penal alemany) i «utilitzar amenaces o força per fer que una persona faci, pateixi o ometi un acte» (Nötigung, secció 240 del Codi penal alemany) que comportava sentències inferiors i poques vegades eren processades.

Vida professional[modifica]

Diferència salarial de gènere en els guanys horaris bruts mitjans als estats membres de la UE, segons Eurostat 2014,[56] Alemanya té una de les pitjors diferències salarials de gènere de la UE

Tot i que es va animar a les dones d'Alemanya de l'Est a participar en el mercat laboral, no va ser així a l'Alemanya de l'Oest, on es va entendre que el paper principal d'una dona era a casa, tenint cura de la seva família. En els darrers anys, hi ha més dones que treballen per un sou. Tot i que la majoria de dones treballen, moltes treballen a temps parcial; a la Unió Europea, només els Països Baixos i Àustria tenen més dones que treballen a temps parcial.[57] Un problema que han d’afrontar les dones és que les mares que tenen fills petits i que volen seguir una carrera poden patir crítiques socials.[58][59] El 2014, la coalició de govern va acordar imposar una quota de gènere del 30% per a càrrecs del consell de supervisió a partir del 2016.[60]

En comparació amb altres països occidentals (i fins i tot no occidentals), Alemanya té una proporció baixa de dones en funcions de lideratge empresarial, fins i tot inferior a Turquia, Malàisia, Nigèria, Indonèsia, Botswana, i l'Índia.[61] Un dels motius de la baixa presència de dones en llocs clau és la norma social que considera inadequat el treball a temps complet per a les dones. Especialment el sud d’Alemanya és conservador pel que fa als rols de gènere. El 2011, José Manuel Barroso, aleshores president de la Comissió Europea, va afirmar que «Alemanya, però també Àustria i els Països Baixos, haurien de mirar l'exemple dels països del nord [...] que eliminen els obstacles per a les dones, els treballadors més grans, els estrangers, i els que busquen feina amb poca qualificació per incorporar-se al mercat laboral».[62]

Salut reproductiva i fertilitat[modifica]

La taxa de mortalitat materna a Alemanya és de 7 defuncions / 100.000 naixements vius (2010).[63] La taxa de VIH / SIDA és del 0,1% dels adults de 15 a 49 anys (2009).[64] La taxa de fecunditat total a Alemanya és d’1,44 naixements per dona (2016), una de les més baixes del món.[65] El nombre de famílies sense fills és força elevada: de les dones nascudes el 1968 a Alemanya Occidental, el 25% no tenien fills.

L’avortament a Alemanya és legal durant el primer trimestre amb la condició d’assessorament obligatori i, més tard, durant l'embaràs, en casos de necessitat mèdica. En ambdós casos hi ha un període d’espera de 3 dies.

L’educació sexual a les escoles és obligatòria per la llei.[66] El 2011, el Tribunal Constitucional alemany i el Tribunal Europeu de Drets Humans van rebutjar les queixes de diversos pares baptistes contra l'educació sexual escolar obligatòria d'Alemanya.[67]

Alemanyes destacades[modifica]

Acadèmiques[modifica]

Activistes[modifica]

Actrius[modifica]

Artistes[modifica]

Assassines[modifica]

Aviadores[modifica]

Ballarines[modifica]

Empresàries[modifica]

Escriptores[modifica]

Matemàtiques[modifica]

Models[modifica]

Polítiques[modifica]

Químiques[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Women germany's east earn close what men do can we thank socialism» (en anglès). PRI.
  2. ↑ «Ber Kirchenmitglieder» (PDF) (en alemany). Arxivat de l'original el 2018-04-12. [Consulta: 31 octubre 2020].
  3. ↑ «Women In German Society» (en anglès). German Culture.
  4. ↑ «Naked Swiss hikers must cover up» (en anglès). BBC News, 27-04-2009.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Demograhic research» (PDF). Demographic.
  6. ↑ Segarra, 1977, p. 405.
  7. ↑ Bennet i Mazo Karras, 2013.
  8. ↑ Plummer, 2008, p. 207-227.
  9. ↑ Ruth-Ellen, Joeres i Maynes, 1986.
  10. ↑ Segarra, 1977.
  11. ↑ Gray, 2000.
  12. ↑ Gray i Burton, 1994, p. 449-456.
  13. ↑ Nipperdey, 1996.
  14. ↑ Segarra, 1980, p. 231-233.
  15. ↑ Nipperdey, 1996, p. 87-92, 99.
  16. ↑ Young, 1999.
  17. ↑ Guido, 2010, p. 3.
  18. ↑ Mazón, 2003, p. 53.
  19. ↑ Clarke, 1873, p. 173.
  20. ↑ Clarke, 1873, p. 178.
  21. ↑ Clark, 2008, p. 231.
  22. ↑ Thoms, 2004, p. 133-163.
  23. ↑ Woodfin, 2004, p. 71-112.
  24. ↑ Van Zee, 2009, p. 97-119.
  25. ↑ Von Saldern, 2009, p. 84-112.
  26. ↑ Grossmann, 1991, p. 350-358.
  27. ↑ Franz-Willing, 1962.
  28. ↑ «Le IIIe Reich et les femmes» (en francès). Deuxième Guerre Mondiale.
  29. ↑ Stephenson, 2001, p. 16.
  30. ↑ Stephenson, 2001, p. 17-20.
  31. ↑ Bridenthal, Grossmann i Kaplan, 1984.
  32. ↑ Stephenson, 2001.
  33. ↑ Koonz, 1988.
  34. ↑ Zegenhagen, 2007, p. 579-596.
  35. ↑ Rieger, 2008, p. 383-405.
  36. ↑ Wendy, 2013, p. 393-405.
  37. ↑ Stoltzfus, 2001.
  38. ↑ Hagemann, 2011, p. 1055-1094.
  39. ↑ Campbell, 1993, p. 301-323.
  40. ↑ «Women germany's east earn close what men do can we thank socialism» (en anglès). PRI.
  41. ↑ «Germany celebrates 100 years of women's suffrage» (en anglès). Europa News.
  42. ↑ Wiliarty, 2010.
  43. ↑ Mushaben, 2005, p. 135-161.
  44. ↑ Meyer, 2003, p. 401-422.
  45. ↑ Ferree, 2006, p. 93-107.
  46. ↑ Reconciliation Policy in Germany 1998–2008, Construing the 'Problem' of the Incompatibility of Paid Employment and Care Work, per Cornelius Grebe; p. 92: Tanmateix, la reforma del matrimoni i la llei de família de 1977 per part dels socialdemòcrates i liberals va donar formalment a les dones el dret a ocupar-se sense el permís dels seus cònjuges. Això va suposar el final legal del «matrimoni de mestressa de la llar» i la transició a l'ideal de «matrimoni en parella».
  47. ↑ «Current Legal Framework: Divorce in Germany - impowr.org» (en anglès). impowr.org. Arxivat de l'original el 2017-05-06. [Consulta: 31 octubre 2020].
  48. ↑ «Germany Divorce» (PDF) (en anglès). Cefl online.
  49. ↑ Ostner, I. «Cohabitation in Germany - rules, reality and public discourses» (en anglès). International Journal of Law, Policy and the Family, 15(1), 01-04-2001, pàg. 88–101. DOI: 10.1093/lawfam/15.1.88.
  50. ↑ «Eurostat - Tables, Graphs and Maps Interface (TGM) table» (en anglès). ec.europa.eu.
  51. ↑ «Summary: Adultery in Germany» (en anglès). impowr.org. Arxivat de l'original el 2017-10-14. [Consulta: 31 octubre 2020].
  52. ↑ «Jurawelt» (PDF). Arxivat de l'original el 2013-10-20. [Consulta: 31 octubre 2020].
  53. ↑ Dahlerup i Leyenaar, 2013, p. 205; «Pel que fa als problemes d'igualtat de gènere, algunes polítiques van millorar; per exemple, finalment es va prohibir la violació matrimonial. Alemanya va ser fins al 1997 un dels pocs països postindustrialitzats on la violació matrimonial no estava prohibida. La llei va ser forçada per dones polítiques de tots els partits i activistes pels drets de les dones. De fet, va ser un dels pocs casos en què dones de tots els partits van donar suport a una proposta, que finalment va convèncer els homes parlamentaris dels seus partits perquè estiguessin d'acord. Les dones portaven anys pressionant per aquesta llei, però no es van escoltar fins a finals de la dècada del 1990, quan el nombre de dones de totes les parts havia augmentat.».
  54. ↑ «Kunarac, Vukovic and Kovac - Judgement - Part IV» (en anglès). icty.org.
  55. ↑ «German criminal code» (en anglès). Gesetze.
  56. ↑ «The situation in the EU» (en anglès). Comissió Europea.
  57. ↑ «Part-time work: A divided Europe» (en anglès). Comissió Europea.
  58. ↑ Landler, Mark «German fights stigma against working mothers» (en anglès). The New York Times, 23-04-2006.
  59. ↑ «Baby Blues: German Efforts to Improve Birthrate a Failure» (en anglès). Der Spiegel, 18-12-2012.
  60. ↑ (en anglès) BBC News, 26-11-2014.
  61. ↑ «Women in business 2015 results» (en anglès). Grant Thornton International Ltd. Home. Arxivat de l'original el 2017-03-29. [Consulta: 31 octubre 2020].
  62. ↑ «Germany's persistently low birthrate gets marginal boost» (en anglès). Deutsche Welle.
  63. ↑ «The World Factbook» (en anglès). Central Intelligence Agency. Arxivat de l'original el 2015-04-18. [Consulta: 31 octubre 2020].
  64. ↑ «The World Factbook» (en anglès). Central Intelligence Agency. Arxivat de l'original el 2014-12-21. [Consulta: 31 octubre 2020].
  65. ↑ «The World Factbook» (en anglès). Central Intelligence Agency. Arxivat de l'original el 2009-10-28. [Consulta: 31 octubre 2020].
  66. ↑ «Sexualaufklärung in Europa» (en alemany). Bildungsklick.
  67. ↑ «Admissibility decision Dojan and others vs. Germany» (PDF). Sikic (Word Press).

Bibliografia[modifica]

  • Abrams, Lynn; Harvey, Elizabeth. Gender Relations in German History: Power, Agency, and Experience from the Sixteenth to the Twentieth Centur (en anglès), 1997. 
  • Anthony, Katharine Susan. Feminism in Germany and Scandinavia (en anglès), 1915). 
  • Bennett, Judith M; Mazo Karras, Ruth. The Oxford Handbook of Women and Gender in Medieval Europe (en anglès), 2013. 
  • Bridenthal, Renate; Grossmann, Atina; Kaplan, Marion. When Biology Became Destiny: Women in Weimar and Nazi Germany (en anglès), 1984. 
  • Brodie, Thomas. «German Society at War, 1939–45». A: Contemporary European History (en anglès). 27.3, 2018, p. 500-516. DOI S0960777318000255. 
  • Campbell, D'Ann «Women in Combat: The World War Two Experience in the United States, Great Britain, Germany, and the Soviet Union» (en anglès). Journal of Military History, 57(2), abril 1993. DOI: 10.2307/2944060. JSTOR: 2944060.
  • Clark, Linda L. Women and Achievement in Nineteenth-Century Europe (en anglès). Cambridge University Press, 2008. ISBN 9780521650984. 
  • Clarke, Edward H. Sex in Education, Or, a Fair Chance for Girls (en anglès). Project Gutenberg, 1873. 
  • Dahlerup, Edt Drude; Leyenaar, Monique. Breaking Male Dominance in Old Democracies (en anglès). Oxford University Press, 2013, p. 205. 
  • Evans, Richard J. The feminist movement in Germany, 1894-1933 (en anglès), 1976. 
  • Evans, Richard J «Feminism and Female Emancipation in Germany 1870–1945: Sources, Methods, and Problems of Research» (en anglès). Central European History, 9(4), 1976b, pàg. 323–351. DOI: 10.1017/S0008938900018288.
  • Ferree, Myra Marx «Angela Merkel: What does it mean to run as a woman?» (en anglès). German Politics & Society, 24(1), 2006.
  • Fout, John C. German Women in the Nineteenth Century: A Social History (en anglès), 1984. 
  • Franz-Willing, Georg. Die Hitlerbewegung (en alemany). Hamburg: R. von Deckers Verlag G. Schenck, 1962. 
  • Frevert, Ute. Women in German History from Bourgeois Emancipation to Sexual Liberation (en anglès), 1989. 
  • Goldberg, Ann. «Women And Men: 1760–1960». A: The Oxford Handbook of Modern German History (en anglès), 2011, p. 71–90. 
  • Gray, Marion W; Burton, June K. «Bourgeois Values in the Rural Household, 1810–1840: The New Domesticity in Germany». A: The Consortium on Revolutionary Europe, 1750-1850 (en anglès). 23, 1994. 
  • Gray, Marion W. Productive men, reproductive women: the agrarian household and the emergence of separate spheres during the German Enlightenment (en anglès), 2000. 
  • Grossmann, Atina. «Feminist debates about women and National Socialism». A: Gender & History (en anglès), 1991. 
  • Guido, Diane J. The German League for the Prevention of Women's Emancipation: Anti-Feminism in Germany, 1912-1920 (en anglès), 2010. 
  • Hagemann, Karen «From the Margins to the Mainstream? Women's and Gender History in Germany» (en anglès). Journal of Women's History, 19(1), 2007, pàg. 193–199. DOI: 10.1353/jowh.2007.0014.
  • Hagemann, Karen; Quataert, Jean H. Gendering Modern German History: Rewriting Historiography (en anglès), 2008. 
  • Hagemann, Karen «Mobilizing Women for War: The History, Historiography, and Memory of German Women's War Service in the Two World Wars» (en anglès). Journal of Military History, 75(4), 2011.
  • Harsch, Donna. Revenge of the Domestic: Women, the Family, and Communism in the German Democratic Republic (en anglès), 2008). 
  • Harvey, Elizabeth. Gender Relations in German History: Power, Agency, and Experience from the Sixteenth to the Twentieth Century (en anglès), 1997. 
  • Heal, Bridget. The Cult of the Virgin Mary in Early Modern Germany: Protestant and Catholic Piety, 1500–1648 (en anglès), 2007. 
  • Joeres, Ruth-Ellen B; Maynes, Mary Jo. German Women in the 18th and 19th Centuries (en anglès). 
  • Kaplan, Marion A. The Making of the Jewish Middle Class: Women, Family, and Identity in Imperial Germany (en anglès), 1991. 
  • Koonz, Claudia. Mothers in the Fatherland: Women, the Family and Nazi Politics (en anglès), 1988. 
  • Lower, Wendy. Hitler's furies: German women in the Nazi killing fields (en anglès). Boston: Houghton Mifflin Harcourt, 2013. ISBN 978-0-547-86338-2. 
  • Mason, Tim «Women in Germany, 1925-1940: Family, Welfare and Work» (en anglès). History Workshop, 1, 1976, pàg. 74–113. DOI: 10.1093/hwj/1.1.74.
  • Mazón, Patricia M. Gender and the Modern Research University: The Admission of Women to German Higher Education, 1865-1914 (en anglès). Stanford University Press, 2003. ISBN 9780804746410. 
  • Meyer, Birgit «Much ado about nothing? Political representation policies and the influence of women parliamentarians in Germany» (en anglès). Review of Policy Research, 20(3), 2003. DOI: 10.1111/1541-1338.00028.
  • Mushaben, Joyce «Girl Power, Mainstreaming and Critical Mass: Women's Leadership and Policy Paradigm Shift in Germany's Red-Green Coalition, 1998–2002» (en anglès). Journal of Women, Politics & Policy, 27(1), 27(2), 2005.
  • Nelson, Cortney. Our Weapon is the Wooden Spoon. Motherhood, Racism, and War: The Diverse Roles of Women in Nazi Germany (en anglès), 2014. 
  • Nipperdey, Thomas. Germany from Napoleon to Bismarck: 1800–1866 (en anglès), 1996. 
  • Ogilvie, Sheilagh. Germany: A New Social and Economic History (en anglès). vol. 1: 1450–1630, 1995. 
  • Ogilvie, Sheilagh. Germany: A New Social and Economic History (en anglès). vol. 2: 1630–1800, 1996. 
  • Ogilvie, Sheilagh; Overy, Richard. Germany: A New Social and Economic History (en anglès). vol. 3: Since 1800, 2004. 
  • Ogilvie, Sheilagh. A Bitter Living: Women, Markets, and Social Capital in Early Modern Germany (en anglès), 2003. DOI 10.1093/acprof:oso/9780198205548.001.0001. 
  • Ozment, Steven. Flesh and Spirit: Private Life in Early Modern Germany (en anglès), 2001. 
  • Plummer, Marjorie Elizabeth «Partner in his Calamities’: Pastors' Wives, Married Nuns and the Experience of Clerical Marriage in the Early German Reformation» (en anglès). Gender & History, 20(2), 2008.
  • Prelinger, Catherine M. Charity, Challenge, and Change Religious Dimensions of the Mid-Nineteenth-Century Women's Movement in Germany (en anglès), 1987. 
  • Rieger, Bernhard «Hanna Reitsch (1912–1979) The Global Career of a Nazi Celebrity» (en anglès). German History, 26(3), 2008. DOI: 10.1093/gerhis/ghn026.
  • Rowold, Katharina. The educated woman: minds, bodies, and women's higher education in Britain, Germany, and Spain, 1865-1914 (en anglès), 2011. 
  • Ruth-Ellen, B; Maynes, Joeres; Maynes, Mary Jo. German women in the eighteenth and nineteenth centuries: a social and literary history (en anglès), 1986. 
  • Sagarra, Eda. A Social History of Germany 1648–1914 (en anglès), 1977. 
  • Sagarra, Eda. An Introduction to 19th century Germany (en anglès), 1980. 
  • Smith, Bonnie G. The Oxford Encyclopedia of Women in World History (en anglès). 1. Oxford University Press, 2008. ISBN 9780195148909. 
  • Stephenson, Jill. Women in Nazi Germany (en anglès). Routledge, 2001. 
  • Stibbe, Matthew. Women in the Third Reich (en anglès), 2003. 
  • Stoltzfus, Nathan. Resistance of the heart: Intermarriage and the Rosenstrasse protest in Nazi Germany (en anglès), 2001. 
  • Stratigakos, Despina. «I Myself Want to Build': Women, Architectural Education and the Integration of Germany’s Technical Colleges». A: Paedagogica Historica (en anglès). 43(6), 2007. 
  • Thoms, Ulrike. «Zwischen Kochtopf und Krankenbett. Diätassistentinnen in Deutschland 1890-1980». A: Medizin, Gesellschaft und Geschichte (en alemany). 23, 2004. 
  • Van Zee, Marynel Ryan «Shifting Foundations: women economists in the Weimar Republic» (en anglès). Women's History Review, 18(1), 2009.
  • Von Saldern, Adelheid. «Innovative Trends in Women's and Gender Studies of the National Socialist Era». A: German History (en anglès). 27(1), 2009. 
  • Wiliarty, Sarah Elise. The CDU and the politics of gender in Germany: Bringing women to the party (en anglès), 2010. 
  • Woodfin, Carol «Reluctant Democrats: The Protestant Women's Auxiliary and the German National Assembly Elections of 1919» (en anglès). Journal of the Historical Society, 4(1), 2004. DOI: 10.1111/j.1529-921x.2004.00087.x.
  • Young, Brigitte. Triumph of the fatherland: German unification and the marginalization of women (en anglès), 1999. 
  • Zegenhagen, Evelyn «The Holy Desire to Serve the Poor and Tortured Fatherland: German Women, Motor Pilots of the Inter-War Era and Their Political Mission» (en anglès). German Studies Review, 2007. JSTOR: 27668374.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dones_a_Alemanya&oldid=32761946»