Dones indígenes desaparegudes i assassinades

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Plantilla:Infotaula esdevenimentDones indígenes desaparegudes i assassinades
Tipusproblema social Modifica el valor a Wikidata
EstatEstats Units d'Amèrica i Canadà Modifica el valor a Wikidata

La crisi de drets humans de les Dones Indígenes Desapergudes i Assassinades (MMIW per les seves sigles en anglès) afecta de manera desproporcionada els pobles indígenes de Canadà i els Estats Units, especialment afecta les comunitats de les Primeres Nacions, Métis, Inuit i comunitats de nadius americans.[1][2][3] A EUA i Canadà hi ha un moviment massiu per conscienciar sobre les dones i nenes indígenes desaparegudes i assassinades (MMIWG per les seves sigles en anglès) a través de marxes organitzades, la creació de bases de dades, reunions de la comunitat local, l'ajuntament i aplecs de consell tribal; i cursos de formació de violència de gènere per a la policia.[4]

La MMIW ha estat descrit com a crisi nacional canadenca i un genocidi canadenc.[5][6][7][8][9][10][11] En resposta a crides repetides des de grups Indígenes, activistes, i organitzacions no governamentals, el govern de Canadà durant el mandat del primer ministre Justin Trudeau va establir una investigació pública nacional, la Investigació Nacional sobre Dones i Nenes Indígenes Desaparegudes i Assassinades el setembre de 2016.[12][13] Segons els antecedents de la investigació, entre els anys 1980 i 2012, noies i dones indígenes van representar 16% de tots homicidis de dones al Canadà, mentre que tan sols representen el 4% de la població femenina al país.[14] La investigació va ser completada i presentada al públic el 3 de juny de 2019.[12]

Un informe de 2014 de RCMP, titulat "Missing and Murdered Aboriginal Women: A National Operational Overview", va revelar que més que 1.000 dones indígenes van ser assassinades durant 30 anys.[15] Entre 2001 i 2015, la taxa d'homicidi per a les dones indígenes a Canadà era gairebé sis vegades més alta que la d'altres dones representant "4,82 per cada 100,000 habitants davant un 0,82 per 100,000 habitants".  A Nunavut, Yukon, als Territoris de Nord-oest, i a les províncies de Manitoba, Alberta i Saskatchewan, aquesta sobre-representació de dones indígenes entre les víctimes d'homicidi era encara més alta.  L'Associació de les Dones Natives de Canadà (NWAC) ha documentat 582 casos de llavors ençà de la dècada de 1960, amb 39% després de 2000—encara que grups d'advocacia diuen que hi ha molts més casos, amb el número més alt de casos a Colúmbia Britànica (British Columbia, BC).[16] Entre els casos més destacats hi ha el de 19 dones assassinades a la Carretera de les Llàgrimes, i algunes de les 49 dones de la zona de Vancouver assassinades per l'assassí en sèrie Robert Pickton.[9]

Als EUA, les dones indígenes tenen més del doble de probabilitats de patir violència de gènere que qualsevol altre grup demogràfic. Una de cada tres dones indígenes és agredida sexualment durant la seva vida, i el 67% d'aquestes agressions són perpetrades per criminals no indígenes.[a][18][19][20][21][22] La Llei Federal de Violència Contra Dones (VAWA) va ser reautoritzada l'any 2013, el qual per primer cop va donar a les tribus jurisdicció per investigar i perseguir delictes greus de violència de gènere tants si els delinqüents són nadius i no nadius a les reserves.[b][24] El 2019, la Casa de Representants, liderada pel Partit Demòcrata, va passar H.R. 1585 (Llei de Reautorització de la Violència contra les Dones de 2019) en una votació de 263–158, que augmenta molt més els drets d'enjudiciament de les tribus. El projecte de llei no va ser acceptat pel Senat, que en aquell moment tenia majoria republicana.[25]

Les forces de l'ordre, els periodistes i els activistes de les comunitats indígenes, tant als EUA com a Canadà, han lluitat per a conscienciar sobre la connexió entre el tràfic sexual, l'assetjament sexual, les agressions sexuals i les dones que desapareixen i són assassinades.[26][27][28]

Rerefons i visió general[modifica]

Com a grup que ha estat "marginat socialment, econòmicament, i políticament", les dones indígenes han sigut objectius freqüents d'odi i violència.[29][30] Factors subjacents com la pobresa i la falta de llar contribueixen a la seva victimització, així com factors històrics com el racisme, el sexisme, i el llegat de l'imperialisme.[31] El trauma causat per abusos sota el sistema d'escola residencial de Canadà també juga un paper important.[14][32]

Les dones indígenes tenen entre 3 i 3½ vegades mes probabilitats de ser víctimes de crims violents que altres dones, i la violència que afronten és sovint més greu.[33][34][35]

Canadà[modifica]

A Canadà, segons els activistes, "milers de casos" de dones indígenes desaparegudes i assassinades durant l'última meitat del segle XX no van ser pròpiament investigats a causa de biaix policíac.[9] Les 49 dones assassinades per l'assassí en sèrie Robert Pickton, que va ser finalment empresonat l'any 2007, és citat com un exemple: les famílies afirmen que Pickton va ser capaç de continuar matant tant temps perquè la policia no es va prendre les desaparicions seriosament perquè la majoria de les dones eren treballadores sexuals i indígenes.[9][10]

Un informe de Statistics Canada de 2011 va estimar que entre 1997 i 2000 la taxa d'homicidis de dones i nenes indígenes era gairebé set vegades més alta que la d'altres dones. En comparació amb les dones i nenes no indígenes, també estaven "desproporcionadament afectades per tot tipus de violència."[14] Són també significativament sobre-representades entre les víctimes femenines canadenques d'homicidi, i són molt més propenses a desaparèixer que altres dones.[36][37]

Un informe de 2014 de RCMP titulat "Missing and Murdered Aboriginal Women: A National Operational Overview" va concloure que més de 1.000 dones indígenes van ser assassinades durant un període de 30 anys.[15] En resposta a activistes, el govern federal va finançar la recopilació de dades sobre les dones desaparegudes i assassinades, que va acabar l'any 2010; l'Associació de les Dones Natives de Canadà (NWAC) ha documentat 582 casos des de la dècada de 1960, amb 39% després de 2000. No obstant això, grups d'advocacia diuen que hi ha molts més casos i Colúmbia Britànica té el número més alt de casos. Entre els casos més destacables hi ha les 19 dones assassinades a la Carretera de les Llàgrimes, i algunes de les 49 dones de l'àrea de Vancouver assassinades per l'assassí en sèrie Robert Pickton.[9]

El 2010, Jaime Black va començar el projecte de REDress per representar les dones indígenes i noies desaparegudes, i el seu primer vestit va ser mostrat a un Museu a Winnipeg. El Dia de Vestit vermell se celebra el 5 de maig tant a Canadà com als EUA. El 2012, Sheila North Wilson, va encunyar el hashtag #MMIW, per a les dones indígenes assassinades i desaparegudes, mentre treballava per a l'Assemblea de Caps de Manitoba.[38]

En resposta a les repetides crides des de grups indígenes, activistes, i organitzacions no governamentals, el govern de Canadà amb el Primer ministre Justin Trudeau va establir la Investigació Nacional sobre Noies i Dones Indígenes desaparegudes i assassinades el setembre 2016.[13] Segons els antecedents del 22 d'abril de 2016 de la investigació, entre els anys 1980 i 2012, noies i dones indígenes van representar 16% de tots els homicidis de dones al Canadà, mentre que tan sols constitueixen el 4% de la població femenina a Canadà.[14]

Estats Units[modifica]

Als Estats Units, les dones indígenes tenen més del doble de probabilitats d'experimentar violència que qualsevol altre grup demogràfic. [cal citació]Una de cada tres dones indígenes és sexualment agredida durant la seva vida, i el 67% d'aquestes agressions són perpetrades per criminals no nadius.[18][19][20][21][22] Lisa Brunner, directora executiva de la Coalició Nacional Sacred Spirits First, afirma:[39]

El que ha passat a través de la llei i la política federal d'EUA és que han creat terrenys d'impunitat que són patis per a violadors en sèrie, maltractadors, assassins i el que sigui i els nostres fills no estan gens protegits.

La Llei Federal de Violència Contra Dones (VAWA) va ser reautoritzada el 2013, fet pel qual es va atorgar a les tribus la jurisdicció per investigar i processar delictes greus de violència de gènere que involucren tant a delinqüents nadius a les reserves com a deliqüents no nadius.[24]El 2019 la Cambra de Representants dels EUA amb majoria demòcrata va passar H.R 1585 Llei de reautorització de la violència contra les dones el 2019 amb una votació de 263–158 la qual va augmentar més els drets d'enjudiciament de les tribus. Tanmateix, al Senat Republicà, el seu progrés es va estancar.[25] Les forces de l'ordre, els periodistes i els activistes de les comunitats indígenes - tant a EUA com a Canadà - han lluitat per conscienciar sobre la connexió entre el tràfic sexual, l'assetjament sexual, l'agressió sexual i les dones que desapareixen i són assassinades[26][27][28]

El 2021, la Secretaria de l'Interior de l'Administració Biden Deb Haaland (després de ser nombrada) va enunciar la creació de la Unitat de Desapareguts i Assassinats dins d'aquest departament per ajudar les dones indígenes desaparegudes i assassinades.

Estadística per a Canadà[modifica]

 Diversos grups han recollit dades de períodes diferents i utilitzant criteris diferents. Les dades disponibles suggereixen que el número de dones indígenes desaparegudes i assassinades és desproporcionadament alt comparat amb el seu percentatge de la població total.[40]

Una de les conclusions més significatives de l'informe "National Inquiry into Missing and Murdered Indigenous Women and Girls" de juny 2019 era que no hi havia cap "estimació fidedigna del número de dones, nenes i persones 2SLGBTQQIA indígenes desaparegudes i assassinades a Canadà."[41]  Una de les raons és que Canadà no va mantenir una base de dades de persones desaparegudes fins el 2010, això va fer difícil determinar la taxa d'assassinats i desaparicions de dones indígenes en comparació amb altres segments de població.[12][42]

A Canadà, segons activistes, "milers de casos" de dones indígenes desaparegudes i assassinades durant l'última meitat de segle no van ser pròpiament investigats a causa de biaix policíac.[9] Les 49 dones assassinades per l'assassí en sèrie Robert Pickton, que va ser finalment empresonat l'any 2007, és citat com un exemple: les famílies afirmen que Pickton va ser capaç de continuar matant tant temps perquè la policia no es va prendre les desaparicions seriosament perquè la majoria de les dones eren treballadores sexuals i indígenes.[9][10]

La unitat del Centre Nacional de Persones Desaparegudes i Restes No identificades (NCMPUR) del RCMP va ser establert el 2010 en resposta a les seves investigacions sobre dones indígenes desaparegudes i assassinades, particularment en relació amb el que s'ha conegut com la "Carretera de les Llàgrimes"—una àrea de creuant carreteres al voltant de Carretera 16 en Colúmbia Britànica.[42][43] Per fer un seguiment de les persones desaparegudes a tot Canadà, el RCMP va crear la unitat Nens Desapareguts, Persones i Restes no identificades (MCPIR) i va desenvolupar un algoritme per recollir i comparar "tots els informes de persones desaparegudes i totes els informes relacionats presentats per la policia a tot Canadà" al Centre d'Informació de Policia canadenca (CPIC).[42] Des de 2010, NCMPUR ha publicat el "NCMPUR Fast Fact Sheet" per proporcionar un "desglossament nacional d'informes de persones desaparegudes per província, edat (nen o adult), sexe, i causa probable."[44]

Una base de dades compilada com a part d'una tesi doctoral el 2013 va identificar 824 dones indígenes desaparegudes i assassinades entre 1946 i 2013. Un 2014 informe de RCMP va dir que el "número va créixer a gairebé 1.200 entre 1980 i 2012."

Entre 1980 i 2012, les dones i nenes indígenes desaparegudes i assassinades van representar el 16% de tots els homicidis de dones a Canadà mentre són tan sols el 4% de la població femenina.[14] Un informe de 2011 de Statistics Canada va estimar que entre 1997 i 2000, la taxa dels homicidis a dones indígenes era gairebé set vegades més alta que altres dones. [45][46]

Mentre que els homicidis de dones no indígenes van disminuir entre 19980 i 2015, el nombre de dones indígenes que va ser víctima d'un homicidi va augmentar del 9% (1980) al 24% (2015). Des de 2001 fins a 2015, la taxa dels homicidis a dones indígenes era gairebé sis vegades més alta que altres dones, representant "4,82 per cada 100.000 habitants versus 0,82 per 100.000 habitants".[47] A Nunavut, l Yukon, elsa Territoris de Nord-oest, i a les províncies de Manitoba, Alberta, i Saskatchewan, aquesta sobre-representació de les dones indígenes entre les víctimes d'homicidi era fins i tot més alta.[48] Segons un estudi realitzat el 2007 per la Província de Saskatchewan—l'única província que ha revisat sistemàticament els seus fitxers de persones desaparegudes per buscar casos relacionats amb dones indígenes— es va descobrir que les dones indígenes constitueixen el 6% de la població de la província , i el 60% dels casos de les dones desaparegudes a la província.[16][16][49]

Al reportatge de la CBC, "Missing & Murdered: The Unsolved Cases of Indigenous Women and Girls", es va crear una base de dades interactiva que incloïa més de 300 casos no resolts de dones indígenes desaparegudes i assassinades fins febrer 2016.[50] La CBC va investigar 34 casos en els quals les famílies no estaven d'acord amb la determinació de les autoritats de què no hi va haver joc brut: va trobar "circumstàncies sospitoses, blaus sense explicació i altres factors que justifiquen una investigació addicional."[51]

La Carretera de les Llàgrimes[modifica]

Aquest terme es refereix al tram de 700km de l'autopista 16 que va de Prince George a Prince Rupert a la Colúmbia Britànica i que ha sigut escenari dels assassinats i desaparicions de diferents dones, principalment indígenes, des de 1969.[52][53][54]

Com a resposta a la crisi de la Carretera de les Llàgrimes, la RCMP de la Colúmbia Britànica va posar en funcionament el Projecte E-Pana el 2005. Va començar una investigació sobre nous casos de dones assassinades i va començar un grup de treball el 2006. El 2007, va afegir nou casos més, que incloïen casos de dones assassinades i desaparegudes al llarg de les carreteres 16, 97 i 5. El grup de treball està format per més de 50 investigadors i els casos inclouen els dels anys 1969 fins als del 2006.[55]

Les ONG i les organitzacions indígenes tenen estimacions diferents sobre el nombre de víctimes al llarg de la carretera: la policia identifica 18 assassinats i desaparicions, 13 d'ells d'adolescents i altres organitzacions situen el nombre més a prop de 40 casos.[56] Una raó per aquesta discrepància numèrica és que per tal que un cas s'inclogui en l'estadística del Projecte E-Pana ha de ser un cas que que hagi passat a una milla de les autopistes 16, 97 o 5; el recompte rebutja tots els casos que passen en altres llocs al llarg de la ruta.[57]

Moltes persones fan autostop al llarg d'aquest tram de la carretera perquè no tenen cotxe i no hi ha transport públic. Els assassinats de la Carretera de les Llàgrimes han donat lloc a iniciatives del govern de la Colúmbia Britànica per fer desdir a les dones que facin autostop, per això s'han posat tanques publicitàries al llarg de la carretera que adverteixen a les dones dels seus perills.[58] Diversos documentals s'han centrat en les víctimes d'aquesta carretera.

Estadística per als EUA[modifica]

El Centre Nacional d'Informació sobre Delinqüència va informar de la desaparició de 5.712 dones i nenes indígenes el 2016.[59] Un estudi finançat pel Departament de Justícia d'EUA va descobrir, que

Les taxes nacionals de victimització per homicidi contra les dones indígenes americanes i natives d'Alaska són segones a les de les seves homòlogues afroamericanes però més altes que les de les dones blanques. Tot i això, aquestes mitjanes nacionals amaguen les altíssimes taxes d'homicidi contra les dones indígenes americanes i natives d'Alaska presents en alguns comtats formats principalment per terres tribals. En alguns comtats, les taxes d'homicidi contra dones indígenes americanes i natives d'Alaska són més de deu vegades superiors a la mitjana nacional.[60]

Les dades sobre la violència contra les dones a EUA han sigut difícils de recopilar. La raça, la ciutadania o l'ètnia dels indígenes americans sol estar mal identificada als certificats de defunció i als registres de les forces de l'ordre.[61][62] Menys de la meitat dels incidents de violència contra les dones són denunciats.[63]

El 2013 es va reautoritzar la Llei Federal de Violència contra les Dones, que per primera vegada va atorgar a les tribus la jurisdicció per a investigar i jutjar els delictes greus de violència de gènere en els quals hi haguessin implicats delinqüents natius i no natius a les reserves.[64] El 26% dels natius viuen a reserves.[65][66] El 2019 la Cambra de Representants dels EUA amb majoria demòcrata va passar H.R 1585 Llei de reautorització de la violència contra les dones el 2019 amb una votació de 263–158 la qual va augmentar més els drets d'enjudiciament de les tribus. Tanmateix, al Senat Republicà, el seu progrés es va estancar.[25]

Estudi de l'Institut de Salut Indígena Urbana[modifica]

El 2018 The Urban Indian Health Institute va investigar els informes de MMIW a 71 centres urbans. Van trobar 506 casos únics, el 80% dels quals van passar entre el 2000 i 2018. D'aquests casos, 128 (25%) van ser denunciats com a desapareguts, 280 (56%) com a assassinats i 98 (19%) van ser retirats de la base de dades de persones desaparegudes sense informació sobre si la víctima va ser trobada sana i estàlvia o morta. L'estudi va descobrir que a moltes ciutats la recollida de dades era deficient i que moltes jurisdiccions no van respondre a les sol·licituds de dades de la Llei de Llibertat d'Informació o hi van respondre de forma incompleta; l'estudi va concloure que els 506 casos eren "probablement un recompte insuficient". L'estudi va utilitzar els registres de les forces de l'ordre, les bases de dades estatals i nacionals, els informes dels mitjans de comunicació, les publicacions a les xarxes socials i els relats de la comunitat i dels familiars per elaborar el seu informe. Van descobrir que 153 casos no constaven a les base de dades de les forces de seguretat.[67]

L'estudi també va examinar la cobertura mediàtica dels casos investigats a l'informe. Van descobrir que un terç dels mitjans de comunicació que cobrien els casos de MMIW utilitzaven un "llenguatge violent" que reflectia "racisme o misogínia o estereotips racials" en les seves descripcions de les víctimes.[68]

Iniciatives i activisme[modifica]

Dia Nacional de la Conscienciació sobre les Dones i Nenes Indígenes Desaparegudes i Assassinades[modifica]

Els EUA van declarar el 5 de maig de 2018 com el Dia Nacional de Conscienciació amb la finalitat d'augmentar la preocupació per la crisi i tornar a centrar l'atenció als problemes que afecten les dones indígenes. S'espera millorar les relacions entre els governs federal i tribal.[69]

A Canadà[modifica]

Els activistes indígenes fa dècades que estan organitzant protestes i vigílies relacionats amb les dones, nenes i persones de dos esperits desaparegudes i assassinades.[70] L'Associació de Dones Natives de Canadà va ser una de les moltes organitzacions que van crear una base de dades de dones indígenes desaparegudes i assassinades.[71] Els grups activistes de base comunitària "Families of Sisters in Spirit" i "No More Silence" també han estat recopilant els noms de les dones indígenes desaparegudes i assassinades des de 2005.[72] El 2015, les crides a l'acció de la Comissió de la Veritat i la Reconciliació de Canadà també van demanar al govern federal que establís una investigació pública sobre els problemes de les MMIV. El primer ministre Justin Trudeau va enunciar la investigació el desembre de 2015.[73]

REDress Project (Projecte del vestit vermell)[modifica]

Projecte REDress Vancouver, Colúmbia Britànica

El projecte REDress és una instal·lació d'art públic dedicada a recordar les dones indígenes desaparegudes i assassindes [74] Consisteix en vestits vermells, penjats o col·locats en espais públics on cada vestit buit representa una de les dones desaparegudes i assassinades.[75][76] La canadenca Jaime Black (métis) va començar el projecte el 2000. Segons va declarar a CTV News,

"una amiga seva, que també és aborígena, li va explicar que el vermell era l'únic color que podien veure els esperits. Així que el vermell és realment una crida als esperits d'aquestes dones i els hi dóna l'oportunitat d'estar entre nosaltres i que se sentin les seves veus a través dels membres de la seva família i comunitat." [77][78]

El projecte REDress s'ha exposat als campus de les universitats de Winnipeg, Saskatchewan, Damloops, Alberta, Toronto, la Universitat d'Ontario Occidental i la Universitat de Queen, així com a la Legislatura de Manitoba i al Museu Canadenc de Drets Humans.[79][80]

La Diada del Vestit Vermell és el 5 de Maig (celebrat per primera vegada el 2010).

Referències[modifica]

  1. , 07-03-2019.
  2. , 14-03-2019.
  3. Hopkins, Ruth. «When the Missing and Murdered Indigenous Women Crisis Hits Home». Teen Vogue, 11-09-2018.
  4. Baker, Carrie N. «Making Missing and Murdered Indigenous Women and Girls Visible». Ms. magazine, 02-12-2019. [Consulta: 28 febrer 2020].
  5. Krishnan, Manisha. «Here's What the Missing And Murdered Indigenous Women Inquiry is Missing». Vice News, 03-08-2016. [Consulta: 25 octubre 2017].
  6. , 10-04-2016.
  7. Bailey, Jane; Shayan, Sara Canadian Journal of Women and the Law, 28, 2, 2016, pàg. 321–341. DOI: 10.3138/cjwl.28.2.321 [Consulta: 25 octubre 2017].
  8. Barrera, Jorge. «National inquiry calls murders and disappearances of Indigenous women a 'Canadian genocide'». CBC News, 31-05-2019. [Consulta: 5 juny 2019].
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 Dalton, Jane. «Murdered and missing women and girls in Canada tragedy is genocide rooted in colonialism, official inquiry finds». The Independent, 01-06-2019. [Consulta: 2 juny 2019]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Dalton» està definit diverses vegades amb contingut diferent. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Dalton» està definit diverses vegades amb contingut diferent. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Dalton» està definit diverses vegades amb contingut diferent. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Dalton» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  10. 10,0 10,1 10,2 , 03-06-2019. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «NYTgenocide» està definit diverses vegades amb contingut diferent. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «NYTgenocide» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  11. , 04-06-2019.
  12. 12,0 12,1 12,2 "National Inquiry into Missing and Murdered Indigenous Women and Girls"
  13. 13,0 13,1 «About Us — National Inquiry into Missing and Murdered Indigenous Women and Girls». National Inquiry into Missing and Murdered Indigenous Women and Girls. Arxivat de l'original el 2018-04-23. [Consulta: 31 octubre 2017]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «:5» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 Indigenous and Northern Affairs Canada. «Background on the inquiry». www.aadnc-aandc.gc.ca, 22-04-2016. Arxivat de l'original el 2017-09-13. [Consulta: 5 juny 2019]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «RCAANC_20160422» està definit diverses vegades amb contingut diferent. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «RCAANC_20160422» està definit diverses vegades amb contingut diferent. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «RCAANC_20160422» està definit diverses vegades amb contingut diferent. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «RCAANC_20160422» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  15. 15,0 15,1 , 16-02-2016. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «CBC_Tasker_20160216» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  16. 16,0 16,1 16,2 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades StatsCan_Mahony_20170606
  17. «ACS Demographic and Housing Estimates – 2011–2015». U.S. Census Bureau. Arxivat de l'original el 13 febrer 2020.
  18. 18,0 18,1 «True Consequences: Missing and Murdered Indigenous Women and Girls» (en anglès). trueconsequences.libsyn.com. [Consulta: 24 desembre 2019]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «:6» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  19. 19,0 19,1 Policy Insights – Brief Statistics on Violence Against Native Women. NCAI Policy Research Center, 2013, p. 4.  Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «ncai» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  20. 20,0 20,1 National Institute of Justice, maig 2016. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «DOJpdf» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  21. 21,0 21,1 Roe, Bubar; Jumper Thurman, Pamela Social Justice, 31, 4 [98], 2004, pàg. 70–86. JSTOR: 29768276. «Natives are more likely to be victims of crime than are any other group in the United States. People of a different race committed 70% of violent victimizations against Natives. The report also notes the rate of violent crime experienced by Native women between 1992 and 1996 was nearly 50% higher than that reported by African American males, long known to experience very high rates of violent victimization. According to the Department of Justice, 70% of sexual assaults of Native women are never reported, which suggests that the number of violent victimizations of Native women is higher (Ibid.).» Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Bubar, Roe 2004» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  22. 22,0 22,1 , 06-03-2013. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «AJck» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  23. «Increasing number of Aboriginals choose not to live on reserves». Calgary Herald and Regina Leader Post, 12-01-2013.
  24. 24,0 24,1 , 01-04-2015. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «rapidcityjournal» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  25. 25,0 25,1 25,2 , 13-12-2019. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «gq» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  26. 26,0 26,1 . Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «ST-MMIW-Dineh» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  27. 27,0 27,1 , 15-10-2019. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «ST-MMIW-ManCamps» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  28. 28,0 28,1 , 15-10-2019. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «ST-MMIW-Testimony» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  29. Harper, Anita (Winter 2006). "Is Canada Peaceful and Safe for Aboriginal Women?". Canadian Woman Studies. 25: 33–38
  30. Harper, Anita (Winter 2006).
  31. «True Consequences: Missing and Murdered Indigenous Women and Girls» (en anglès). trueconsequences.libsyn.com. [Consulta: 24 desembre 2019].
  32. Cogan, Marin. «The Vanishing of Canada's First Nations Women». Foreign Policy, 06-07-2016.
  33. «Background». National Inquiry into Missing and Murdered Indigenous Women and Girls. [Consulta: 10 febrer 2017].
  34. «Violent victimization of Aboriginal women in the Canadian provinces, 2009». www.statcan.gc.ca.
  35. «Violent victimization of Aboriginal women in the Canadian provinces, 2009» (en anglès). www.statcan.gc.ca. [Consulta: 7 març 2018].
  36. «Disproportionate number of women killed in Canada aboriginal: RCMP». Global News, 16-05-2014.
  37. , 04-09-2017.
  38. Baum, Kathryn Blaze. «Political activism on behalf of indigenous women rooted in chief's frightening personal experience». The Globe and Mail, 03-01-2016. [Consulta: 1r maig 2022].
  39. (en anglès) , 06-04-2015.
  40. «Fact Sheet: Missing and Murdered Aboriginal Women and Girls». Native Women's Association of Canada. [Consulta: 19 maig 2016].
  41. Reclaiming Power and Place: The Final Report of the National Inquiry into Missing and Murdered Indigenous Women and Girls. CP32-163/2-2-2019E
  42. 42,0 42,1 42,2 «Missing persons by the numbers». Niagara Falls Review, 11-01-2017. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «niagarafallsreview_20170111» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  43. «National Centre for Missing Persons and Unidentified Remains (NCMPUR)». Royal Canadian Mounted Police, 06-04-2018. [Consulta: 7 juny 2019].[Enllaç no actiu]
  44. «Introduction». Canada's Missing. Government of Canada, 2017. [Consulta: 14 gener 2019].
  45. «Violence Against Indigenous Women and Girls in Canada». www.amnesty.ca, 2014. [Consulta: 2 maig 2019].
  46. "Violence Against Indigenous Women and Girls in Canada" (PDF). www.amnesty.ca. 2014. Retrieved May 2, 2019.
  47. Mahony, Tina Hotton; Jacob, Joanna; Hobson, Heather (June 6, 2017). Women and the Criminal Justice System (PDF) (Report). Women in Canada: A Gender-based Statistical Report. Statistics Canada. p. 42. ISSN 1719-4407. Retrieved June 5, 2017.
  48. Mahony, Tina Hotton; Jacob, Joanna; Hobson, Heather (June 6, 2017). Women and the Criminal Justice System (PDF) (Report). Women in Canada: A Gender-based Statistical Report. Statistics Canada. p. 42. ISSN 1719-4407. Retrieved June 5, 2017.
  49. «Ministry of Justice | Ministries». Government of Saskatchewan.
  50. «Unresolved Case Closed or Murder?: These are the cases authorities say do not involve foul play» (en anglès). CBS News.
  51. «'No foul play' found in deaths of dozens of Indigenous women, but questions remain». , 28-06-2016.
  52. Lee, Miyoung (November 17, 2009). "BC's infamous 'Highway of Tears'". CBC Digital Archives. CBS News. Retrieved December 10, 2009.
  53. Pelisek, Christine (July 10, 2011). "Highway of Vanishing Women". Daily Beast.
  54. Harper, Anita (Winter 2006). "Is Canada Peaceful and Safe for Aboriginal Women?". Canadian Woman Studies. 25: 33–38
  55. "Project E-PANA: Missing Women (photos)". Royal Canadian Mounted Police in British Columbia. Archived from the original on November 12, 2020. Retrieved November 3, 2018.
  56. Rhoad, Meghan (2013). Those who take us away: abusive policing and failures in protection of indigenous women and girls in Northern British Columbia, Canada (PDF). Human Rights Watch (HRW). New York, NY: Human Rights Watch (HRW). ISBN 978-1-56432-985-1.
  57. Rhoad, Meghan (2013). Those who take us away: abusive policing and failures in protection of indigenous women and girls in Northern British Columbia, Canada (PDF). Human Rights Watch (HRW). New York, NY: Human Rights Watch (HRW). ISBN 978-1-56432-985-1.
  58. Morton, Katherine (2016). "Hitchhiking and missing and murdered indigenous women: a critical discourse analysis of billboards on the Highway of Tears". Canadian Journal of Sociology. 41 (3): 299–325. doi:10.29173/cjs28261.
  59. "Missing and Murdered Indigenous Women & Girls" (PDF). Urban Indian Health Institute. Retrieved March 28, 2019.
  60. Bachman, Ronet; Zaykowski, Heather; Kallmyer, Rachel; Poteyeva, Margarita; Lanier, Christina (August 2008). Violence against American Indian and Alaska Native women and the criminal justice response: what is known (PDF). National Institute of Justice. NCJ245615.
  61. Urban Indian Health Institute, Seattle Indian Health Board. (2016). Community Health Profile: National Aggregate of Urban Indian Health Program Service Areas. Seattle, WA: Urban Indian Health Institute.http://www.uihi.org/wp-content/uploads/download-manager-files/UIHI_CHP_2016_Web_20170531-3.pd
  62. Weaver, Hilary N. (October 2012). "Urban and Indigenous: The Challenges of being a Native American in the City". Journal of Community Practice. 20(4): 470–488. doi:10.1080/10705422.2012.732001. ISSN 1070-5422. S2CID 144681878
  63. Bachman, Ronet; Zaykowski, Heather; Kallmyer, Rachel; Poteyeva, Margarita; Lanier, Christina (August 2008). Violence against American Indian and Alaska Native women and the criminal justice response: what is known (PDF). National Institute of Justice. NCJ245615
  64. Cook, Andrea J. (April 1, 2015). "Tribal leaders urged to apply Violence Against Women Act". Rapid City Journal. Retrieved January 11, 2020.
  65. Milke, Mark (January 12, 2013). "Increasing number of Aboriginals choose not to live on reserves". Calgary Herald and Regina Leader Post. Retrieved December 23, 2019.
  66. Bachman, Ronet; Zaykowski, Heather; Kallmyer, Rachel; Poteyeva, Margarita; Lanier, Christina (August 2008). Violence against American Indian and Alaska Native women and the criminal justice response: what is known (PDF). NCJ 245615
  67. "Missing and Murdered Indigenous Women & Girls" (PDF). Urban Indian Health Institute. Retrieved March 28, 2019.
  68. "Missing and Murdered Indigenous Women & Girls" (PDF). Urban Indian Health Institute. Retrieved March 28, 2019.
  69. Sullivan, Katharine (May 4, 2018). "Recognizing the National Day of Awareness for Missing and Murdered Native Women and Girls". Retrieved November 6, 2018.
  70. "'We're back again. We want justice': Activists hold a vigil on Parliament Hill for missing and murdered women". CBC. October 4, 2016. Retrieved December 20, 2016.
  71. "Background". It Starts With Us – Missing and Murdered Indigenous Women. Retrieved December 20, 2016
  72. "Honouring The Lives Of Missing And Murdered Indigenous Women". It Starts With Us – Missing and Murdered Indigenous Women. Retrieved December 20, 2016.
  73. Truth and Reconciliation Commission of Canada: Calls to Action (PDF). Winnipeg, Manitoba: Truth and Reconciliation Commission of Canada. 2015. p. 4. Archived from the original (PDF) on June 15, 2015. Retrieved February 10, 2017.
  74. "About ‹ The REDress Project". www.redressproject.org. Retrieved February 3,2016.
  75. "The REDress Project". www.redressproject.org. Retrieved February 3, 2016.
  76. "About ‹ The REDress Project". www.redressproject.org. Retrieved February 3,2016.
  77. Suen, Fan-Yee (October 3, 2015). "Red dresses seek to draw attention to missing, murdered aboriginal women". CTV News. Retrieved February 3,2016.
  78. "About the REDress project". Indigenousfoundations.arts.ubc.ca. Archived from the original on February 3, 2016. Retrieved February 3, 2016.
  79. "About the REDress project". Indigenousfoundations.arts.ubc.ca. Archived from the original on February 3, 2016. Retrieved February 3, 2016.
  80. Beeston, Laura (March 21, 2017). "Red dresses a visual reminder of missing, murdered Indigenous women". The Toronto Star. Retrieved March 22, 2017.


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.