Dorothea Veit

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDorothea Veit
Dorothea Schlegel.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Dorothea von Schlegel Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Brendel Mendelssohn Modifica el valor a Wikidata
24 octubre 1764 Modifica el valor a Wikidata
Berlín Modifica el valor a Wikidata
Mort3 agost 1839 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Frankfurt del Main Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCementiri Principal (Frankfurt) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme, judaisme i protestantisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscriptora, traductora i crítica literària Modifica el valor a Wikidata
Família
Cònjugevalor desconegut (–1798)
Simon Veit (en) Tradueix (1783–1799)
Karl Wilhelm Friedrich von Schlegel (1799–)
Karl Wilhelm Friedrich von Schlegel (1804–) Modifica el valor a Wikidata
FillsJohannes Veit
Philipp Veit Modifica el valor a Wikidata
ParesMoisès Mendelssohn Modifica el valor a WikidataFromet Mendelssohn (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansAbraham Mendelssohn Bartholdy, Recha Meyer (en) Tradueix, Henriette Mendelssohn (en) Tradueix, Joseph Mendelssohn i Nathan Mendelssohn Modifica el valor a Wikidata

iTunes: 658924364 Find a Grave: 127447602 Modifica els identificadors a Wikidata

Dorothea Friederike Veit, nascuda Brendel Mendelssohn, va ser una intel·lectual alemanya filla del filòsof jueu Moses Mendelssohn.[1][2]

Es va casar amb el banquer Simon Veit, amb qui va tenir quatre fills, entre ells Jonas Veit i Philipp Veit, i de qui es va divorciar el 1799.

Va conèixer Karl Wilhelm Friedrich von Schlegel en un saló de Henriette Herz al juliol de 1797, es va convertir al protestantisme el 1804 durant el seu matrimoni amb ell i més tard al catolicisme, al 1808.

Després de la mort de Friedrich el 1829, es va instal·lar amb el seu fill Philipp a Frankfurt fins a la seva mort, el 1839.

Obres[modifica]

  • Florentin, Lübeck & Leipzig 1801
  • Gespräch über die neueren Romane der Französinnen
  • Geschichte des Zauberers Merlin, Leipzig 1804

Referències[modifica]

  1. Berenike resp. Veronica, hier ein jiddischer Vorname laut Deutschlandradio Kultur Kalenderblatt vom 24. Oktober 2014, abgerufen am 9. November 2014
  2. Berenike hießen auch die letzten jüdischen Prinzessinen

Bibliografia[modifica]

  • Bertha Badt-Strauß. Moses Mendelssohns Tochter Dorothea. En: Der Morgen, Jg. 1929/1930, Heft 3 (August 1929), S. 244–248 (en línia).
  • Heike Brandstädter, Katharina Jeorgakopulos. Dorothea Schlegel, Florentin. Lektüre eines vergessenen Textes. Argument, Hamburg 2001, ISBN 3-88619-284-9.
  • Michael Brenner, Stefi Jersch-Wenzel, Michael A.Meyer. Deutsch-jüdische Geschichte in der Neuzeit. Zweiter Band, 1780-1871. Beck, München 1996, ISBN 3-406-39703-4, pp. 189f.
  • Gisela Horn. Romantische Frauen. Caroline Michaelis-Böhmer-Schlegel-Schelling, Dorothea Mendelssohn-Veit-Schlegel, Sophie Schubart-Mereau-Brentano. Hain, Rudolstadt 1996, ISBN 3-930215-18-7.
  • Elke Steiner. Die anderen Mendelssohns. Dorothea Schlegel, Arnold Mendelssohn. Reprodukt, Berlin 2004, ISBN 3-931377-96-2.
  • Carola Stern. „Ich möchte mir Flügel wünschen“. Das Leben der Dorothea Schlegel. Rowohlt, Reinbek 1991, ISBN 3-498-06250-6.
  • Margarete Susman. Frauen der Romantik. Insel, Frankfurt am Main und Leipzig 1996, ISBN 3-458-33529-3.