Douglas Gordon

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDouglas Gordon
I am also 013.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 setembre 1966 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Glasgow (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióSlade School of Fine Art
Escola d'Art de Glasgow Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura, escultura i videoart Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPintor, artista, gravador i fotògraf Modifica el valor a Wikidata
MovimentYoung British Artists Modifica el valor a Wikidata
Representat perArtists Rights Society i Electronic Arts Intermix (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

Discogs: 647680 Modifica els identificadors a Wikidata

Douglas Gordon (Glasgow, 20 de setembre, 1966) és un artista escocès que forma part del col·lectiu Young British Artists.

Biografia[modifica]

Gordon va néixer a Glasgow i va estudiar art primer a l'Escola d'Art de Glasgow, a partir de 1984-1988, i després a la Slade School of Fine Arts, del University College de Londres, entre 1988 i 1990. La seva primera exposició individual va ser el 1986. Va guanyar el Premi Turner el 1996 i a l'any següent va representar a Gran Bretanya a la Biennal de Venècia.

El 2005 va fer una exposició al Deutsche Guggenheim de Berlín anomenada "La vanitat de l'al·legoria. El 2006 hi va haver una exposició seva al Museu d'Art Modern de Nova York, anomenada ínia de temps.[1]

El 2006, Douglas Gordon Superhumanatural va obrir a la Galeria Nacional d'Escòcia, a Edimburg. Aquesta va ser la seva primera gran exposició individual a Escòcia, des que va presentar el seu treball 24 Hour Psycho a Glasgow el 1993. Un dels seus últims treballs va ser en el xou - un retrat cinematogràfic del futbolista Zinedine Zidane. Mostrat per primera vegada a Cannes i als Festivals de Cinema d'Edimburg el 2006, una versió de galeria de l'obra va ser recentment adquirida per la Galeria Nacional Escocesa d'Art Modern.

Exposicions rellevants[modifica]

Llista incompleta:

  • 2006- What you want me to say... I'm already dead Fundació Joan Miró, Barcelona
  • 2001- Espai 13 (Fundació Joan Miró) s/t: convertia el públic en el protagonista de la seva obra: una projecció d'una cortina sobre una altra cortina donava pas a la sala d'exposició, com indicant que l'espectador havia d'accedir a un doble representacional de la realitat. A l'interior, un telèfon esperava que algú el despengés per permetre escoltar una veu que explicava una ruptura amorosa, demanava afecte i expressava repetidament

un desig de comunicació. Tots dos elements, en certa manera cinema sense pantalla, estaven pensats per construir un relat en el qual tinguessin lloc l'espectador i, per tant, l'exposició.

Premis i reconeixements[modifica]

Referències[modifica]

  1. "New" Museum of Modern (Contemporary) Art by Rebecca Lane in Fillip
  2. 'Hugo Boss Prize website'. Retrieved 31 January 2010.
  3. Levent Ozler: Roswitha Haftmann Prize Goes to Video Artist Douglas Gordon, Dexinger, January 20th, 2008.