Dr. Mabuse, der Spieler

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de pel·lículaDr. Mabuse, der Spieler
Fritz Lang und Thea von Harbou, 1923 od. 1924 crop.jpg
Fritz Lang en els anys 1923-24, després de filmar Dr. Mabuse
Fitxa tècnica
Direcció Fritz Lang
Protagonistes
Producció Erich Pommer
Disseny de producció Otto Hunte
Guió Norbert Jacques (autor de la novel·la original)
Fritz Lang
Thea von Harbour
Música Konrad Elfers
Fotografia Erich Kettelhut
Productora Uco-Film GmbH
Distribuïdora Universum Film
Dades i xifres
País Alemanya
Data d'estrena 1922
Durada Estats Units: 142 minuts
Rússia: 155 minuts
Regne Unit: 130 minuts
Idioma original Cinema mut
Color pel·lícula en blanc i negre
Format 4:3
Temàtica
Gènere Cinema negre
Tema principal joc d'aposta
Més informació
IMDb Fitxa 7.8/10 stars
FilmAffinity Fitxa 7.9/10 stars
AlloCiné Fitxa
Rotten Tomatoes Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Dr. Mabuse, der Spieler és un film construït a partir de les teories de la psicoanàlisi i tenint molt en compte la caòtica situació en què es trobava Alemanya en el moment de l'inici del rodatge.

Una sala dominada pels matisos de la llum en clarobscur és l'escenari íntim i ocult de totes les mirades on el Dr. Mabuse juga amb un grup de fotografies que mostren rostres d'homes i dones vulgars. Recreant-se en el seu propi joc, Mabuse, un ésser dotat de poders excepcionals, tria un rostre a l'atzar per a, tot seguit, convertir-se en aquest ésser anònim, primer i essencial pas i coartada per posar en marxa el més pervers i refinat dels seus plans.

Envoltat d'una cort de fidels servents, als quals ha reunit entre els criminals més abjectes del país, Mabuse pretén influir en una sèrie de persones desconegudes entre si per poder accedir a fonts d'informació privilegiada que li permetin fer un cop de mà en el mercat de valors. Una vegada aconseguit aquest objectiu, es desenvoluparan una sèrie d'esdeveniments que, organitzats segons la tàctica de l'efecte dòmino, el faran immensament ric, ensems que sumiran el país en la més absoluta de les ruïnes, moment que aprofitarà per portar a fi la seva ànsia d'assalt al poder.

Amb aquest film, construït a partir de les teories de la psicoanàlisi i tenint molt en compte la caòtica situació en què es trobava Alemanya en el moment d'iniciar el rodatge, Fritz Lang portà a fi una de les obres cimeres del cinema expressionista i del cinema en general; El doctor Mabuse, primer i segon lliurament simultanis –-la pel·lícula es divideix en dues parts de títols tant suggestius com El jugador i Infern que ja en si omplen d'inquietants propostes la ment del potencial espectador-- de les terrorífiques aventures del doctor Mabuse, personatge únic en la història del setè art, per ser la més encertada i complexa encarnació del mal a partir de la simple aparença de l'home comú, un detall que si bé en una sèrie de versions més edulcorades i combinades amb altres elements serviria de base a no poques de les intrigues del mestre Hitchcock, admirador declarat de l'obra del seu col·lega alemany.

L'expressionisme[modifica]

Immers de ple en el corrent expressionista, que transmeté sobretot a partir del gènere de terror totes les claus d'una societat convulsa per la derrota de la Primera Guerra mundial i el flux i reflux revolucionari sorgit de la fallida rebel·lió dels soviets de Baviera i la seva posterior derrota a mans dels soldats manejats per la classe industrial i l'extrema dreta, però al mateix temps sorprès per una sèrie de llibertats estrenades de bell nou en què destacava la caiguda de les barreres prèviament imposades a la creativitat, tant en el terreny del cinema com en el de la literatura i el teatre, Fritz Lang desenvolupa un doble joc que no renuncia ni al missatge ni a l'espectacle, cosa que implica, a més, un primer assaig de l'art de divertir per mitjà del suspens.

Fruit d'aquesta concepció del cinema que uneix imatge estàtica, escenaris inversemblants, però sempre basats en la realitat o en el terreny entremig que separa realitat i somni, i una fotografia en blanc i negre que potencia al màxim les actituds i estats d'ànim dels seus personatges per mitjà d'emprar quasi obsessivament el clarobscur, és aquest Doctor Mabuse, film que admet almenys dues lectures ben distintes: la del malfactor intel·lectualment superdotat que posa al servei dels seus més baixos instints un coneixement quasi absolut de la naturalesa i les debilitats humanes (quelcom així com el joc d'un semidéu), i la del poderós demagog el joc del qual transcendeix el propi plaer personal que es deriva de la riquesa per entrar de ple en una desmesurada ànsia de poder.

El gust de cadascú[modifica]

Hom s'orienta més pel gust cinematogràfic que suposa una aventura en què els dolents són extraordinàriament dolents; una narració que de principi a fi demostra que els mecanismes de gèneres posteriors com el thriller i fins elmelodrama ja eren presents en les grans obres del cinema mut. Partint d'aquesta base, El Dr. Mabuse és una versió emocionant i profundament pessimista de l'eterna lluita entre el i el mal que no deixa buida la possibilitat d'un final feliç. No hi ha ambigüitat en aquest sentit, ni missatge moral més enllà del sentit de l'humor àcid i de la ironia de l'autor. Així, el pervertit i intel·ligent Mabuse adopta la forma i la identitat d'una persona normal i corrent, cosa que fa que la seva recerca per part de les forces de l'ordre i els benpensants de tot tipus sigui encara més difícil. En realitat, i a diferència d'altres malfactors de l'època i d'èpoques posteriors, Mabuse, que per altra banda és un ésser sofisticat i per moments, sempre segons la seva conveniència, fins i tot glamurós, sap que són els baixos instints dels seus coetanis els que millor poden ajudar-lo a aconseguir els seus propòsits, de manera que una vegada iniciat el seu personal carrussel endimoniat no hi ha força al món capaç de deturar-lo.

Una altra visió[modifica]

Per a d'altres, tanmateix, el principal assoliment dEl Dr. Mabuse té molt més a veure amb la seva adscripció al corrent expressionista en què es compara amb altres obres mestres del calibre dEl gabinet del Dr. Caligari. Aquesta visió entronca directament amb el context històric en què fou realitzada la pel·lícula, i si bé conté molts elements d'interès, perquè en el fons planteja el poder hipnotitzador de Mabuse com a metàfora d'un altre encantador de serps molt més perillós, Adolf Hitler, sense anar gaire lluny, també ve a limitar el talent de Fritz Lang, un director que una vegada superada aquesta fase de la seva carrera professional, sabé donar mostres del seu talent en un cinema tant diferent a l'expressionista com el que es feia a Hollywood a mitjans dels anys trenta, època en què recala en la Meca del cinema per reiniciar una trajectòria de més de dues dècades jalonada d'èxits, tant de crítica com de taquilla, tan recordats com Fury (1936), American Guerrilla in the Philippines (1950), The Big Heat (1953), un thriller d'alt voltatge en què tornà a posar al dia el seu esguard crític dirigit aquesta vegada sobre la societat americana que l'havia acollit i que ja llavors, el 1951, començava a donar signes d'esgotament produït per la creixent corrupció, o l'entranyable Moonfleet (1955). Fos com fos, és cert que el personatge del doctor Mabuse és fill d'una època en què la llibertat creativa que sorgeix en un marc social i polític convuls es traduí en interminables concessions a l'extremisme nazi. Una vegada més, una obra mestra del cinema ens parla també de la realitat del seu temps.

Referències[modifica]

  • Revista de cinema ACCIÓN del mes de febrer de 2010. (ISSN: 2172-0517).

Enllaços externs[modifica]

Portal

Portal: Cinema