Dr. Mario
| Publicació | Nintendo Entertainment System: 27 juliol 1990 (Japó) Nintendo Entertainment System: octubre 1990 (Amèrica del Nord) Nintendo Entertainment System: 27 juny 1991 (Suècia, Europa) | |
|---|---|---|
| Gènere | videojoc de trencaclosques, videojoc de combinació de fitxes i joc de trencaclosques de blocs que cauen | |
| Personatges | Dr. Mario i Mario | |
| Disponible en | ||
| Característiques tècniques | ||
| Plataforma | Game Boy Advance, Nintendo Entertainment System, Super Nintendo Entertainment System i Game Boy | |
| Modes | multijugador i un jugador | |
| Format | descàrrega digital | |
| Equip | ||
| Desenvolupador(s) | Nintendo Research & Development 1 | |
| Editor | Nintendo | |
| Dissenyador | Gunpei Yokoi | |
| Compositor | Hirokazu Tanaka | |
| Distribuidor | Nintendo eShop | |
| Qualificacions | ||
| ||
| Més informació | ||
| MobyGames | dr-mario | |
|
| ||
| ||
| Portada | |
Dr. Mario és un videojoc de trencaclosques publicat per Nintendo. Amb més de 5,34 milions d'unitats venudes, és el cinquè joc més venut de la història per a Game Boy.[1]
El sistema de joc és semblant al Tetris. El Dr. Mario llança vitamines a l'interior del terreny de joc, allà on hi ha els virus, que poden ser de tres colors diferents (blau, vermell i groc). Les vitamines ocupen dues caselles, i poden ser de dos colors diferents o tenir les dues parts del mateix color. Si s'alineen quatre o més caselles del mateix color, s'extermina allò que hi havia, vitamines i virus. I així s'han d'anar exterminant els virus fins a superar el nivell. També va aparèixer a WarioWare, Inc.: MegaMicrogame$, amb el nom Dr. Wario. Dr. Mario era un personatge desbloquejable de Super Smash Bros. Melee. El desembre de 2013 es va anunciar un remake per a Wii U anomenat Dr. Luigi, creat per Arika i per a celebrar L'Any d'en Luigi. El maig de 2015 va sortir per a 3DS al Japó Dr. Mario Gyakuten! Tokkōyaku & Saikin Bokumetsu.
Referències
[modifica]- ↑ Top 10 of Everything 2017 (en anglès). London, England: Hachette UK, 6 octubre 2016, p. 118. ISBN 978-0600633747 [Consulta: 25 abril 2017].