Drac de Reus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Drac de Reus
El Drac de Reus a la Biblioteca Central Xavier Amorós

El Drac de Reus és un dels elements de Seguici Festiu de la ciutat És un element propi de les festes majors i del bestiari popular d'arreu del país, i acompanya moltes vegades les colles de diables.

A Reus no ha format part del Seguici Festiu fins a èpoques molt recents, però al segle xix, quan van arribar els absolutistes al poder, els frares de Sant Francesc, van organitzar una processó per a celebrar l'acabament del claustre del convent, van construir un immens drac de cartró, i el situaren al davant "lo mateix que fan los gegants" diu l'historiador reusenc Andreu de Bofarull. Era un drac de foc fet a l'estil vilafranquí (al convent hi havia un frare d'aquella població) "que tenia lo bech obert, la llengua movedissa i fins treya foch pels queixals",[1] però els coets i carretilles que tirava anaven adreçats a les cases dels liberals, i s'explica que es posava a la porta engegant la seva pluja de foc. Aquest drac tingué curta vida, ja que amb l'arribada dels liberals el 1834 es va acabar el drac. Però els liberals en van construir un altre i el van anar a cremar al mig de la plaça del Mercadal un dimarts de carnaval, fent burla dels frares.[2]

El Drac actual va ser construït el 1991 per Albert Macaya. El porta el Ball de diables de Reus. És un Drac d'un sol cap, amb unes ales grans i una cua caragolada i acabada en punta. De color verd, porta una llarga fila d'escates que li recorre l'espinada. El 1996 va ser reformat per a posar-hi quatre potes. És una figura de dimensions mitjanes, portada per una sola persona i dansa amb una melodia interpretada per una cobla de ministrers, amb sac de gemecs, acordió, tarota, flabiol i tamborí. Té punts de foc a la boca, a les ales i a la cua.

Actua per Sant Jordi amb una cercavila, per Sant Joan al cercavila de foc a la nit, per Sant Pere els dies 28 i 29 de juny, i per les festes de la Mare de Déu de Misericòrdia el 25 de setembre[3]

Característiques tècniques[4][modifica]

  • Material: Fibra de vidre
  • Mides: Llargada: 2,50 m. Amplada: 2,00 m. Alçada: 1,30 m.
  • Pes: 50kg.
  • Foc: Té 11 punts de foc

Referències[modifica]

  1. Bofarull, Antoni de. Costums que's perden y recorts que fugen (Reus de 1820 a 1840). Barcelona: La Renaixensa, 1880, p. 109. 
  2. Flores, Montserrat. "El Drac". A: Sant Pere: Festa Major de Reus. Reus: l'Ajuntament, 2009. Pàg. 189
  3. Protocol de les Festes Majors de Reus. Reus: Arxiu Municipal, 2006, p. 66. ISBN 8489688362. 
  4. «Drac de Reus». Bestiari. Agrupació del bestiari festiu i popular de Catalunya. [Consulta: 16-IX-2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Drac de Reus