Dracaena cinnabari

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuDracaena cinnabari
Socotra dragon tree.JPG
Dracaena cinnabari a l'altiplà de Dixsam.
Dades
Font de Dragon's blood Tradueix
Planta
Tipus de fruit baia
Estat de conservació
Status iucn3.1 VU-ca.svg
Vulnerable
UICN 30428
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsparagales
FamíliaAsparagaceae
GènereDracaena
EspècieDracaena cinnabari
Balf.f.
Modifica les dades a Wikidata

Dracaena cinnabari, l'arbre de la sang de drac de Socotra, és una espècie de planta del gènere Dracaena, planta nadiua de les illes de Socotra, al Iemen.[1]

Taxonomia[modifica]

La primera descripció científica de D. cinnabari, la va fer el lieutenant Wellsted de l'East India Company el 1835. Primer es va dir Pterocarpus draco, però l'any 1880, el botànic Isaac Bayley Balfour en va fer una descripció formal i li va canviar el nom a Dracaena cinnabari.[2] De les 60 a 100 espècies del gènere Dracaena, D. cinnabari és una de les només 6 espècies que són arborescents.[3]

Descripció[modifica]

Dracaena cinnabari al Koko Crater Botanical Garden, Honolulu, Hawaii

Aquesta espècie de planta és la més famosa de l'illa de Socotra. Té una forma estranya, amb una capçada com una umbel·la. És perennifòlia i té una resina de color vermell fosc, per això rep el nom comú de sang de drac.

És una planta monocotiledònia, però al contrari que la majoria d'aquest tipus de plantes té l'anomenat creixement secundari i fins i tot té zones que semblen anells de creixement. Només té fulles al final de les branques joves.

Els seus fruits són petites baies carnoses que contenen d'1 a 3 llavors. Les baies són consumides per ocells com l'Onychognatus.


Evolució[modifica]

Com altres plantes de Socotra, D. cinnabari es creu que deriva del la flora de Tethyana. Es considera relicte dels boscos subtropicals laurasians del Mio-Pliocè, actualment gairebé extint pel dessecament del nord d'Àfrica.[4]

Usos[modifica]

La sang de drac es fa servir com a estimulant i abortiu.[5] L'arrel proporciona una goma resina usada com a estimulant, astringent i com apasta de dents. L'arrel es fa servir contra el reuma i les fulles són carminatives.[6]

En l'antiguitat aquesta resina o sang de drac era molt preuada i usada en l'alquímia.[7]

També aquesta resina es va fer servir com a vernís per als violins italians.

Amenaces[modifica]

Mapa de Socotra

Malgrat que aquesta planta estava molt estesa, actualment el seu hàbitat s'ha fragmentat. Es pronostica un descens de l'hàbitat en un 45% per a l'any 2080.

El lloc més preservat per a Dracaena cinnabari és un altiplà anomenat Rokeb di Firmihin,[8] amb 540 ha.[9]

La flora de Socotra és considerada Patrimoni de la Humanitat.


Referències[modifica]

Plantilla:Citation style

  • 1.IUCN Red List (March, 2010) [1].
  • 2.Eggli, U. (2001) Illustrated Handbook of Succulent Plants: Monocotyledons. Springer-Verlag, Berlin.
  • 3.CITES (March, 2010) [2].
  • 4.Pearson, J. (2002) Dragons blood. The Horticulturalist, 11(2): 10-12.
  • 5.Socotra Governance and Biodiversity Project (March, 2010) [3]
  • 6.Attorre, F., Francesconi, F., Taleb, N., Scholte, P., Saed, A., Alfo, M. and Bruno, F. (2007) Will dragonblood survive the next period of climate change? Current and future potential distribution of Dracaena cinnabari (Socotra, Yemen). Biological Conservation, 138: 430-439.
  • 7.Heywood, V.H. (1978) Flowering Plants of the World. Oxford University Press, Oxford.
  • 8.Gupta, D., Bleakley, B. and Gupta, R.K. (2008) Dragon’s blood: botany, chemistry and therapeutic uses. Journal of Ethnopharmacology, 115: 361-380.


Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dracaena cinnabari Modifica l'enllaç a Wikidata