Dravita

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 15:30, 4 set 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralDravita
Dravite cristal.jpg
Fórmula químicaNaMg₃Al₆(Si₆O₁₈)(BO₃)₃(OH)₃OH Modifica el valor a Wikidata
EpònimDrava Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusDobrova, Dravograd (Unterdrauburg), Slovenia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.CK.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.CK.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/E.19 Modifica el valor a Wikidata
Dana61.3.1.9
Heys17.5.27
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Simetria3m - ditrigonal piramidal
Grup espacialgrup espacial 160 Modifica el valor a Wikidata
ColorMarró pàl·lid a fosc, negrós, més rar groc fosc o blau
Maclesrara en {1011} {4041}*
Fracturairregular, desigual, concoïdal
Tenacitatfràgil
Duresa7 (Mohs)
Color de la ratllamarró clar, rarament blanc
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat3,03 a 3,18 g/cm3 (mesurada); 3,038 g/cm3 (calculada)
Pleocroismeforta
Impureses comunesFe, Mn, Ti, Ca, Cr, V, K, F
Estatus IMAmineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959 Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1883

La dravita és un mineral de la classe dels ciclosilicats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat grup de la turmalina. Va ser descoberta l'any 1883 a Eslovènia, i anomenada així per trobar-se abundant prop del riu Drava (Àustria i Eslovènia).

Sinònims poc usats són: coronita, gouverneurita o turmalina-magnèsica.

Característiques químiques

És un ciclosilicat hidroxilat de sodi, magnesi, alumini, amb borosilicat, sent l'equivalent hidroxilat de la fluor-dravita, un altre mineral també del grup de les turmalines. 

Forma dues sèries de solució sòlida, una de elles amb l'Elbaïta (Na(Al1.5Li1.5)Al6(BO3)3Si6O18(OH)4), en la qual la substitució gradual del magnesi per liti va donant els diferents minerals de la sèrie. Una segona sèrie és la que forma amb l'afrisita (Na(Fe2+)3Al6(BO3)3Si6O18(OH)4), en la qual es va substituint el magnesi per ferro. També s'han descrit sèries amb l'uvita i amb la buergerita.

A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: ferro, manganès, titani, calci, crom, vanadi, potassi i fluor.

Formació i jaciments

És un mineral que pot trobar-se en roques calcàries cristal·lines o dolomies metamorfosades per magnesi, o bé en roques ígnies màfiques; en rares ocasions s'ha trobat en pegmatites o a l'interior autogènic de roques sedimentàries.

Sol trobar-se associat a altres minerals com: quars, calcita, dolomita, epidota, microclina, albita, moscovita, fluorita o titanita.

Usos

Per les seves propietats piezoelèctriques s'empra per a la fabricació de calibradors de pressió.

Referències