Ius primae noctis

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Dret de cuixa)
Jump to navigation Jump to search
Il·lustració d'un ius primae noctis, any 1888

El dret de cuixa o ius primae noctis era el dret i privilegi del senyor a violar una dona del seu domini a la seva nit de noces, i per tant a gaudir de la seva virginitat, o qualsevol altre nit o dia. Aquest dret sexual era una norma no escrita, i per tant amb poques traces testimonials escrites, que funcionava com si ho fos: el que es diu un "dret consuetudinari". És comparable al dret sexual de qualsevol marit a violar a "la seva dona" sempre que vulgui, atenent a les obligacions maritals i matrimonials d'aquesta.[1]

Aquest privilegi o dret del mascle alfa o mascle dominant sembla que pot ser part del comportament socio-sexual d'alguns primats i és possible que hagi format part d'algunes de les societats humanes més primitives. No es practica actualment a cap societat moderna coneguda, tot i que de tant en tant es té coneixement de casos similars, sovint protagonitzats per dictadors i autòcrates. Reductes d'això que sí que encara es practiquen en entorns masclistes són el dret del marit de tenir relacions sexuals a voluntat amb la seva dona i el dret d'homes poderosos a tenir-lo amb les dones amb menys poder, sovint treballadores o candidates a treballar per a ell. Aquestes pràctiques poden ser acceptades per la societat malgrat el no consentiment o consentiment no lliure de les dones afectades, de la mateixa manera en que segurament es va acceptar l'ius primae noctis en altres èpoques. La desaparició del dret de cuixa mostra que les societats, per mitjà de valors culturals, pot modificar la conducta dels individus que la formen.[2]

Alguns historiadors[3] apunten que l'abús era freqüent encara que no fos un dret escrit. El silenci de les fonts es deu al fet que era un acte vergonyós i que l'agressor és la màxima autoritat, també de la persona que escriu i dels potencials lectors. El que sí permeten constatar clarament els documents és que es tractava a la pràctica de violacions des d'una posició d'autoritat i superioritat.[4][5]

Història[modifica]

Ius primae noctis dibuixat a La Lecture Journal des Romans, any 1857
El dictador Rafael Leónidas Trujillo és conegut per haver-se autoadjudicat el dret de cuixa

És present a fonts antigues i medievals. L'ius primae noctis, amb diferents noms i en diverses llengües, és descrit ja a la civilització sumèria i a d'altres cultures occidentals amb escriptura. Per exemple, al segle V aC, Heròdot parla d'una tribu del desert Líbic a la qual és costum presentar al rei a totes les donzelles "que estan per a casar-se" i, "si alguna li agrada, ell és el primer a conèixer-la". De fet, era habitual a totes les civilitzacions mediterrànies, incloent l'antiga Grècia on vivia Heròdot, i ciutats considerades cultes i tolerants, com Atenes, on els ciutadans lliures mascles adults tenien el dret de pernada sobre la resta d'habitants.[6][7][8]

No hi va haver cap canvi significatiu de l'antiguitat a l'edat mitjana pel que fa al dret de cuixa. De l'edat mitjana els testimonis que en resten avui són sobretot factures i contractes dels casos de persones més riques, que en alguns casos podien pagar un impost o tribut per evitar l'abús. Aquests podien tenir noms com "merchet", "juscunni", "cullagium" o "vadimonium". Dels medievals més antics que avui s'han rescatat està l'anomenat "Beilager", un costum germànic per la qual el senyor es reservava la primera còpula amb cada dona dels seus territoris. D'altra banda, en un episodi de l'Epopeia de Guilgameix, es parla del gran rei aprofitant el dret de cuixa i els seus súbdits estant aparentment poc contents d'aquest fet. També apareix en documents romans i germànics i es castiga en diversos codis medievals, entre ells el d'Alfons X el Savi, fets que indicarien que efectivament va existir o bé que se'n parlava. També existia a França, Escòcia i Anglaterra.[7][9][10]

Segons Manuel Ossorio, al context del feudalisme, és un dret dels senyors feudals que consistia en "passar la primera nit" amb l'esposa dels seus vassalls o feudataris. Afegeix, sempre segons la seva mirada, que amb el temps aquesta violació efectiva va anar evolucionant a passar la seva cama per sobre del llit conjugal, d'on vindria el nom popular de "dret de cuixa", "com a símbol d'autoritat" sobre ells.[11]

A Catalunya s'han trobat textos referents a alguns casos pràctics concrets en els quals es veu que, si es tenia la voluntat i poder econòmic suficients, era possible pagar a l'església una quantitat de diners (exactament dos sous i vuit diners, per exemple, o setanta lliures catalanes als monjos de Poblet per part dels vilatans de Verdú) i això es corresponia amb que el senyor no anava al llit matrimonial. El 1462 aquest dret feudal va ser esmentat per escrit en uns acords entre uns pocs pagesos i uns pocs senyors. Més tard, la Sentència Arbitral de Guadalupe de 1486 va abolir, almenys oficialment, alguns drets consuetudinaris feudals com l'alletament dels fills del senyor i el dret de cuixa.[12]

Amb el contacte d'Europa i Amèrica, aquest privilegi es va estendre als homes blancs europeus envers les dones indígenes. Al continent americà se sap que diverses variants d'aquesta pràctica van ser habituals fins a mitjans del segle XX i encara avui es continuen registrant casos. El fet de visibilitzar-los i no negar-los serveix per a educar en la cultura de pau i no violència, a més de minvar la percepció androcèntrica i universalista masculina amb la que s'explica la història, les metanarratives i la sociopolítica actual. Per exemple, la lluita contra aquesta pràctica va ser un dels motius pels quals els camperols van participar a la revolució mexicana.[13][14]

Situació actual[modifica]

Actualment, l'expressió popular "dret de cuixa" és prou coneguda i de vegades s'empra de manera metafòrica. Per exemple, hi ha qui diu que un superior s'ha atorgat el "dret de cuixa" sobre un empleat, o més sovint una empleada, quan ha abusat de la seva posició jeràrquica per satisfer un desig sexual. Aquest abús es considera avui a Europa un delicte greu d'assetjament sexual al lloc de treball (la proposició) o de violació (l'execució).

No és així a tots ela països. Per exemple, als anys 1980, l'expresident de Zaire Mobutu feia ús del seu ius primae noctis en virtut del seu rol de "cap tradicional" i justificant-lo dient que es tracta d'una antiga costum congolesa. Així, quan visitava el país, cada cap local li oferia sempre "una verge".[15]

A la cultura popular[modifica]

Foto publicitària anunciant una versió televisiva de la novel·la 1984

Apareix també a diverses novel·les i pel·lícules històriques per subratllar la humiliació dels homes serfs.[1] Una de les obres més conegudes és Macbeth, que comença quan, després d'haver estat un cop més brutalment violada pel rei d'Escòcia, la dona de Macbeth li recrimina que sigui capaç de matar tanta gent innocent pel seu agressor i en canvi no la defensi a ella sinó que, encara més, consenti. A Fuenteovejuna el dret de cuixa del comendador és consentit per la tradició, la indiferència i la mansedat del poble fins que la protagonista reclama justícia al consell dels homes. També apareix a la novel·la distòpica 1984, a la qual els empresaris tenen dret a fer ús del cos de qualsevol dona que treballi a les seves empreses. A la novel·la i posterior sèrie de televisió El conte de la criada (a la versió original és "el conte de la donzella"), el senyor de la casa pot comprar dones donzelles fèrtils per tal de violar-les per a fer-hi fills o filles. Aquestes donzelles-criades són vistes com a contenidors que només serveixen per al sexe i per a incubar fetus fins al seu naixement.

A Catalunya existeixen històries relacionades amb aquest abús al castell de Concabella, al castell de Montsoriu, a Moià, al veïnat de Rabioses a Cruïlles, a Gombrèn, a Vilanova i la Geltrú i a Hostalric, protagonitzades sempre senyors feudals, que podien ser els senyors dels castells o eclesiàstics.[12]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Victoria Sau, Diccionario ideológico feminista, volum I, editorial Icaria, 2017, ISBN 9788474260724 (castellà)
  2. Klaus Jaffe, La riqueza de las naciones, Equinoccio, 2007, ISBN 9789802372546 (castellà)
  3. Revista de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre. Institut Agrícola Català de Sant Isidre, 1934, p. 4,8. 
  4. Carlos Barros Guimeráns, Rito y violación: el derecho de pernada en la Edad Media, actes de las Primeras Jornadas de Historia de las Mujeres, universitat de Luján, 28 i 29 d'agost de 1991, (castellà)
  5. Miguel Ángel Cañete, Algunas formas de violencia, Universidad de Zaragoza, 2016, ISBN 9788416515615 (castellà)
  6. Droit du seigneur (en anglès). Encyclopaedia Britannica. 
  7. 7,0 7,1 César Cervera, La atrocidad sexual del derecho de pernada, ¿algo más que un mito medieval?, diari ABC, 27 d'abril de 2017 (castellà)
  8. Paul Tournier, Los gays en la historia, ediciones Robinbook, 2004, ISBN 9788496222052 (castellà)
  9. Ana Alemán Monterreal, Pedro Martínez Ruano, Derecho y mujer, Universidad de Almería, 2009, ISBN 9788482409207 (castellà)
  10. André Morali-Daninos, Historia de las relaciones sexuales, Cruz O., 1992, ISBN 9789682001802 (castellà)
  11. Manuel Ossorio, Diccionario de Ciencias Jurídicas Políticas y Sociales, ed. Heliasta, Guatemala, 2013, ISBN 9789508850553 (castellà)
  12. 12,0 12,1 Rosa Lluch Bramon, La veritat del dret de cuixa, a Medievalistes en bloc, un bloc de l'Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM), Universitat de Barcelona, 7 de maig de 2013 (català)
  13. Nelson Reed, La guerra de castas de Yucatán, Ediciones Era, 1971, ISBN 9789684111929 (castellà)
  14. Rosa Nidia Buenfin, en Encuentros de investigación educativa, 1995-1998, volum 2, editorial Plaza y Valdes, 1999, ISBN 9789707220201 (castellà)
  15. David Van Reybrouck, Congo, une histoire, Actes Sud, 2014, ISBN 9782330009304 (francès)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ius primae noctis Modifica l'enllaç a Wikidata