Dret de cuixa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Le Droit du seigneur, de Vasili Polènov

El dret de cuixa (ius primae noctis) era el dret del senyor a tenir relacions sexuals amb una dona del seu domini a la seva nit de noces (i per tant a gaudir de la seva virginitat). Tot i la seva presència a fonts antigues i medievals, no és clar si era un costum real, un ritual simbòlic (trepitjar el llit nupcial per indicar possessió) o una llei d'escassa aplicació.[1] Alguns historiadors apunten que l'abús era freqüent però no un dret i que probablement s'ha extrapolat de l'obligació dels vassalls de consultar amb el seu senyor abans de casar-se. A Catalunya la pràctica era marginal, i considerada un abús i un ús no admès pel costum ni la llei.[2]

En un episodi de l'Epopeia de Guilgameix, apareix a documents romans i germànics i es castiga en diversos codis medievals, entre ells el d'Alfons X el Savi, fets que indicarien que efectivament va existir o bé que se'n parlava. Apareix també a diverses novel·les i pel·lícules històriques per subratllar la humiliació dels serfs. La concepció de l'edat mitjana com a època fosca i bàrbara va fer augmentar probablement la llegenda del dret de cuixa, que si va existir va ser molt reduït.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Droit du seigneur. Encyclopaedia Britannica. 
  2. Revista de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre. Institut Agrícola Català de Sant Isidre, 1934, p. 4,8. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dret de cuixa Modifica l'enllaç a Wikidata