Dret de tanteig

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

El dret de tanteig, dret de preempció o dret de preferència és un dret de persones físiques (llogaters, arrendataris, copropietaris en indivisió, accionistes...) o persones jurídiques, pel qual obtenen el dret de comprar un bé mobiliari o immobiliari abans que el propietari l'ofereixi a tercers. Pot ser un dret contractual o un dret legal.[1][2] Un concepte parent és el dret de retracte, que atorga el dret d'adquisició preferent a una persona sobre una cosa ja venuda, en les mateixes condicions (preu, terminis, etc.) del contracte de compravenda efectuat.

Així segons els casos, un llogater pot tenir un dret de preferència quan el propietari vol vendre l'habitatge, un arrendatari pot comprar les terres que ha conreat durant anys. Els accionistes poden convenir entre ells aquest dret per tal d'evitar que un tercer, estrany a l'empresa pugui comprar una part del capital.[3]

Segons les lleis de molts països, en casos d'interès general, una administració pública pot atorgar-se, per decret o per llei, el dret de preempció de béns que li caldran per a realitzar certes obres públiques.[4] Es procedeix així, entre d'altres, quan les obres són projectades a mitjà o llarg termini, i no cal pas una expropiació ràpida. La Llei del dret a l'habitatge de Catalunya faculta els municipis a delimitar àrees on poden exercir el dret de tanteig i retracte, per a complir objectius dels plans locals d'habitatge i complir l'exigència d'incrementar el parc d'habitatges socials, o facilitar la conservació i la rehabilitació d'edificis.[5] Una altra aplicació del dret de preempció o de retracte pot ser l'adquisició per una administració pública d'una obra d'art considerada com de major interès per al patrimoni públic.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Jaume Tos i Urgellès, Disertación de la firma por razón de señorío y derecho de prelación, tanteo o fadiga (castellà) (segle XVIII)[6]

Referències[modifica]

  1. «tanteig». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «dret de preempció». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Vives Ruiz, Fernando; López-Jorrín Hernández, Álvaro; López-Jorrín. «El Derecho de suscripción preferente y su exclusión en las sociedades cotizadas». A: Monografías de la Revista de derecho del mercado de valores (en castellà), 6/2010, p. 210. ISBN 9788481267013. 
  4. Vegeu per exemple l'article 159 del Generalitat de Catalunya. «Decret 146/1984, de 10 d'abril, pel qual s'aprova el Reglament per al desplegament i l'aplicació de la Llei 3/1984, de 9 de gener, de Mesures d'Adequació de l'Ordenament Urbanístic de Catalunya». Portal Jurídic de Catalunya, 1984. [Consulta: 6 octubre del 2014]. «Article 159 b) L'Administració urbanística actuant, en primer lloc, i l'Institut Català del Sòl, en segon lloc, tindran dret de preempció en les subhastes de terrenys afectats per l'incompliment de les obligacions.»
  5. «LLEI 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge». Portal Jurídic de Catalunya, 2007.
  6. «Jaume Tos i Urgellès». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.