Drets i deures fonamentals de la Constitució Espanyola

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
La Constitució Espanyola de 1978 en un exemplar a les Corts.

Els Drets i deures fonamentals de la Constitució Espanyola de 1978, es troben recollits en el Capítol segon del Títol primer d'aquesta. Els podríem diferenciar en 4 grans blocs. És important recordar que la secció primera d'aquest capítol de la Constitució, articles que van des del 14 fins al 29 i el 30.2, són drets que solament poden ser regulables per llei orgànica.[1]

Drets sobre llibertats personals[modifica]

Dret a la vida[modifica]

L'article 15 de la constitució Espanyola recull el dret a la vida, però a més a més, recull el dret a la integritat física (A totes les parts del teu cos) i a la integritat moral. Quedant expressament prohibida la tortura.

Dret a la llibertat religiosa[modifica]

L'estat espanyol es declara un estat aconfessional el que a efectes pràctics vol dir que s'han de respectar totes les religions a efectes del que indica l'article 16 de la Constitució Espanyola. Alguns juristes indiquen, que a tal efecte, qualsevol ensenyança religiosa hauria de ser recollida per l'escola pública en virtut d'aquest dret fonamental.

Dret a la llibertat i la seguretat[modifica]

L'article 17 de la Constitució Espanyola salvaguarda el dret a la llibertat personal mentre no es viola la llibertat d'algú altre. En aquest sentit, la carta magna reconeix que ningú pot ser detingut sense causa i preveu el procediment d'habeas corpus que haurà de ser desenvolupat per llei, regulació que fou efectiva amb llei 6/1984. D'aquesta manera s'evita que qualsevol detenció, en la qual el detingut considera que és il·legal, el procediment de detenció s'allargui més de 24 hores d'ençà que es demana l'aplicació d'aquest dret.[2]

Dret a la intimitat personal i familiar[modifica]

Amb l'article 18, la constitució espanyola pretén regular el dret a la pròpia imatge, inclòs el dret a la inviobilitat del domicili.

Dret al secret de comunicacions[modifica]

En el mateix article 18, s'intenta garantir el secret de comunicacions entre ciutadans espanyols. Una de les conseqüències de l'aparició d'aquest dret en la Constitució fou l'elaboració de la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD) que fou aprovada l'any 1999.[3]

Dret a llibertat de circulació i residència[modifica]

Amb l'article 19, la constitució Espanyola regula que tot espanyol és lliure de moure's pel territori, de fet, amb els Acords de Schengen, qualsevol ciutadà espanyol és lliure per moure's en tot l'espai Schengen. Igualment, la Constitució reconeix el dret dels espanyols a residir on vulgui dins el territori nacional.

Drets de participació[modifica]

Dret a la llibertat d'expressió[modifica]

Dins l'article 20, es regula el dret d'expressió que es basa en la capacitat d'expressar el que es vulgui (creació literària, llibertat de càtedra, etc.) sense que es caigui en la calúmnia. Es té el dret de comunicar i de rebre informació veraç.

Dret a l'ensenyament[modifica]

La Constitució regula, a l'article 27, el dret a l'ensenyament i es reconeix l'ensenyament lliure. Aquest dret, en contra del que es podria pensar, no obliga a qualsevol espanyol en edat d'escolarització a ser ensenyat en un centre educatiu, sinó que permet que aquest dret es faci a casa sempre sota l'empara del que la Llei Orgànica d'Educació dispongui.

Dret de reunió[modifica]

La Constitució reconeix, a l'article 21, el dret de reunió sense comunicació, de les persones sempre que, sigui pacífica i sense armes, a excepció del cas que s'ocupi la via pública on s'haurà de comunicar a les autoritats que sols podran prohibir-la quan es consideri que posin en perill l'ordre públic.

Dret d'associació[modifica]

La Constitució, reconeix a l'article 22, el dret d'associar-se en funció d'una finalitat conjunta. Les entitats que s'inscribin en el registre corresponent seran reconegudes com a tal, a excepció que la seva finalitat sigui constitutiva d'un delicte.

Dret de participació[modifica]

La Constitució reconeix, a l'article 23, a tots els espanyols la possibilitat de participar en política, i en les institucions públiques, així com l'accés en igualtat de condicions a la funció publica.

Basant-se en aquest article, el Tribunal Constitucional ha consagrat els anomenats drets fonamentals dels parlamentaris, que són susceptibles de protecció mitjançant el recurs d'empara. Així, s'ha regulat jurídicament dos aspectes fonamentals del procés polític: el sistema electoral i el funcionament dels òrgans representatius. Aquesta es tracta d'una jurisprudència de gran transcendència democràtica, ja que permet protegir les minories parlamentàries contra els possibles abusos dels grups majoritaris, garantint la pluralitat política inherent a tota societat democràtica consolidada.

Dret de Petició[modifica]

L'article 29 de la Constitució espanyola reconeix als ciutadans el dret de petició davant les autoritats competents, que consisteix a poder fer qualsevol sol·licitud tant a nivell individual com col·lectiu, respecte a ells mateixos o a la gent del seu entorn. S'interpreta però, que si als 3 mesos de la sol·licitud es produeix el silenci administratiu la petició és desestimada, com també queda recollit en la llei 30/1992.

Drets Institucionals[modifica]

Dret a la tutela judicial[modifica]

En funció de l'article 24 de la Constitució espanyola, els espanyols tenen dret a:

  • Lliure accés als tribunals.
  • A obtenir un veridicte.
  • Al compliment del veridicte.
  • A la legalitat penal i al procediment administratiu sancionador.
  • presumpció d'innocència

Aquest dret també es desenvolupa en l'article 25 on es recull que la pena privativa de llibertat ha d'estar sempre encaminada a la reinsericó del reu.

Dret a l'educació[modifica]

L'article 27, també desenvolupa el dret a l'educació, gratuïta i obligatòria.


Drets econòmics i socials[modifica]

En aquest apartat podríem dir que es recullen el dret a:

Referències[modifica]