Dromó (vaixell)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Dromó segons Monleón.

Un dromó és un vaixell de guerra de l'Imperi bizantí, un dels estendards de la seva flota fins a la Caiguda de Constantinoble el 1453.

Història[modifica]

Fresc bizantí amb dromó del s. XIII.

Amb el procés de la Caiguda de l'Imperi romà d'occident, les províncies d'Orient van passar a ser independents, i posteriorment van adquirir la denominació d'Imperi bizantí. Constantinoble en fou la capital, i no cau fins al 1453 gràcies a una gran potència militar tant terrestre com marítima.

El dromó era un dels vaixells que formaven la flota imperial, acompanyat d'altres naus com els pàmfils, els monorrems o kelandies. La flota de Constantinoble no es va utilitzar solament per a la conquesta, sinó també per a defensar-se dels nombrosos setges a què va ser sotmesa la ciutat de Constantinoble.

El vaixell[modifica]

Sifó de mà per llançar el foc grec

Era un vaixell amb una o més veles llatines, i dues files de remers, fet que li donava una gran velocitat. Podia allotjar entre 150 i 200 homes, sovint esclaus. Aquests vaixells estaven armats amb balistes i màquines pesades que projectaven dards de ferro, a part del famós foc grec, com també amb catapultes per disparar-lo, una altra gran arma de l'Imperi bizantí. Pertanyia a la flota imperial de Constantinoble, i el seu disseny venia precedit pel trirrem, una nau ràpida que al seu torn estava basada en la dels il·liris de la costa adriàtica. Per poder allotjar un nombre tan gran d'homes, tenia de 30 a 50 metres d'eslora i de 5 a 7 metres de mànega.

El foc grec[modifica]

El foc grec es llançava amb sifons de bronze, artefactes o armes semblants als actuals llançaflames. Va ser inventat per Calínic a Heliòpolis (Baalbek, actualment al Líban) l'any 650 d.C. Es tracta d'una de les principals armes del dromó. Per raó del secretisme que envolta aquesta forma de combat, no se sap com va sorgir ni com es feia servir, però en qualsevol cas tot indica que els ingredients principals eren aigua, nafta, òxid de calci, sofre, resina i salnitre.

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • "Dromó bizantí". Revista Història i Vida núm. 460. Pàgs. 12-13.
  • "El lloc de Constantinoble: la caiguda de l'Imperi bizantí". Waltari, Mika. Col·lecció Narratives Històriques, Editorial Edhasa, Barcelona, Espanya, 2004.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dromó (vaixell)