Dryopithecus fontani

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicaDryopithecus fontani
Dryopithecus Fontani jaw.jpg
Mandíbula d'un Dryopithecus fontani
Període
Miocè
Estat
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdrePrimates
FamíliaHominidae
TribuDryopithecini
GènereDryopithecus
Espècie Dryopithecus fontani
Lartet, 1856
Modifica dades a Wikidata

Dryopithecus fontani és una espècie extinta de primat hominoïdeu descoberta a França al segle XIX, i datat en la meitat del Miocè. Potser sigui un dels més importants primats fòssils europeus, considerat com la primera evidència obtinguda sobre l'evolució dels primats ancestrals.

El 2004 se'n van trobar restes a l'emplaçament arqueològic de l'Abocador de Can Mata (Els Hostalets de Pierola).[1]

Morfologia[modifica]

Dryopithecus fontani tenia una fórmula dental de 2:1:2:3 en ambdues mandíbules. Els incisius d'aquesta espècie eren relativament estrets i menys espatulats en comparar-los amb altres gèneres com Proconsul. Els molars superiors tenien un desenvolupament parcial del cingulum lingual. El Dryopithecus fontani tenia relativament llargs premolars bicúspide superiors i relativament amples premolars inferiors. Els molars inferiors tenien un patró I5, que també és anomenat el "Patró Dryopithecus". Les dents tenien una fina capa d'esmalt, i eren baixos, d'arrodonides cúspides. Tenia gràcils canins i curts premaxil·lars. La mandíbula de Dryopithecus fontani tenia un torus transversal inferior, però li faltava el torus transversal superior. Els cúbits d'aquesta espècie tenia un reduït procés d'olècranon, una profunda troclea de l'húmer, i la pèrdua del foramen entepicondilar. Dryopithecus fontani tenia un pes mitjà d'uns 35 kg.

Referència[modifica]

  1. «Noves restes de l'hominoïdeu fòssil Dryopithecus fontani a l'Abocador de Can Mata». Institut Català de Paleontologia. [Consulta: 7 desembre del 2015].