Du Hirte Israel, höre, BWV 104

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióDu Hirte Israel, höre, BWV 104
Forma musical Cantates de Johann Sebastian Bach
Compositor Johann Sebastian Bach
Llengua original alemany
Moviment musical música barroca
Catalogació BWV 104
Estrena
Data 23 abril 1724
Més informació
Allmusic mc0002377835
IMSLP Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Du Hirte Israel, höre, BWV 104 (Pastor d’Israel, escolta’ns),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al segon diumenge després de Pasqua, estrenada a Leipzig el 23 d’abril de 1724.

Origen i context[modifica]

Aquest segon diumenge després de Pasqua rep el nom de diumenge Misericordias Domini en la litúrgia luterana, ja que l'introit de la missa llatina comença amb aquestes paraules. És conegut, també, com el diumenge del Bon Pastor d'acord amb l'Epístola del dia, Primera carta de Pere (2, 21-25) presenta Jesús com a un pastor d'ovelles esgarriades, i l'evangeli Joan (10, 12-16) narra la paràbola de l'ovella perduda. De fet, les tres cantates per a aquest diumenge, aquesta, la BWV 85 i la BWV 112, parlen del pastor (Hirt) en el títol. El llibret, d'autor desconegut, forma part d'una petita obra que conté textos per als tres dies de Pasqua i els dos diumenges posteriors, publicada a Leipzig l'any 1724, amb el títol Texte zur leipziger Kirchen-Music... En aquest cas empra un versicle dels Salms (80, 2) i la primera estrofa de Derr Herr ist mein getreuer Hirt de Cornelius Becker (1598). Bach dóna a aquesta música d'església un ambient pastoral amb la participació de tres tipus d'oboès.

Anàlisi[modifica]

Obra escrita per a tenor, baix i cor; dos oboès, oboe da caccia, dos oboès d’amor, corda i baix continu. Consta de sis números.

  1. Cor: Du Hirte Israel, höre (Pastor d’Israel, escolta’ns)
  2. Recitatiu (tenor): Der höchste Hirte sorgt vor mich (El suprem pastor em te cura)
  3. Ària (tenor): Verbirgt mein Hirte sich zu lange (Fa temps que no veig el meu pastor)
  4. Recitatiu (baix): Ja, dieses Wort ist meiner Seelen Speise (Oh sí, aquestes paraules teves)
  5. Ària (baix): Beglückte Herde, Jesu Schafe (Ovelles de Jesús, sortós ramat!)
  6. Coral: Der Herr ist mein getreuer Hirt (El Senyor és el meu pastor fidel)

El cor inicial ja és un exemple de musica pastoral i comprèn dos episodis fugats que ressalten les dues idees del text amb les paraules höre (escolta) i erscheine (mostra). La primera parella recitatiu-ària va a càrrec del tenor, el recitatiu, número 2, acaba en estil “airós” amb la frase de ressonàncies bíbliques Gott is getreu (Déu és sempre Fidel); a l'ària, pràcticament de tres veus reals, el tenor i els dos oboès d'amor, és un cant la desconfiança. En la segona parella recitatiu-ària del baix, en destaca l'ària amb tota la corda i el primer violí doblat per l'oboè d'amor, que confirma la protecció segura del ramat. En el coral final sona la melodia del Allein Gott in der Höh sei Ehr. Té una durada aproximada d’una mica més quart d'hora.

Discografia seleccionada[modifica]


Referències[modifica]

  1. Traducció d’Antoni Sàbat i Aguilera. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia[modifica]

  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L’âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs[modifica]