Dubai (ciutat)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Dubai
دبي
Localització
Dubai in United Arab Emirates.svg
Situació de Dubai als Emirats Àrabs Units
De dalt a baix: skyline amb Burj Khalifa; Burj Al Arab; imatge de satèl·lit de illa Jumeirah i les Illes el Món; Dubai Marina; i carretera Sheikh Zayed.
De dalt a baix: skyline amb Burj Khalifa;
Burj Al Arab; imatge de satèl·lit de
illa Jumeirah i les Illes el Món; Dubai Marina;
i carretera Sheikh Zayed.
País
• Emirat
Emirats Àrabs Units Emirats Àrabs Units
Dubai Dubai
Superfície 4.114 km²
Població (2013)
  • Densitat
2.106.177 hab.
511,95 hab/km²
Coordenades 25° 16′ 06″ N, 55° 20′ 32″ E / 25.26833°N,55.34222°E / 25.26833; 55.34222Coord.: 25° 16′ 06″ N, 55° 20′ 32″ E / 25.26833°N,55.34222°E / 25.26833; 55.34222
Web

Dubai és una ciutat capital de l'emirat de Dubai, i primera ciutat en població i importància econòmica dels Emirats Àrabs Units (la capital dels Emirats es Abu Dhabi). La seva població actual de l'àrea urbana és d'1.400.000 habitants, pràcticament la totalitat de la població de l'emirat, però es redueix a una xifra entorn d'un milió si s'exclou Jumeirah i Jebel Ali. Es considera la ciutat més moderna del món, amb nombroses torres i gratacels que inclouen el més alt del món, Burj Dubai.

Mapa

El seu port és el Port Rashid. Al sud-est de la ciutat hi ha l'Aeroport Internacional de Dubai. L'hotel de Burj al-Arab és l'edifici més alt del món dedicat a hotel, i és considerat el de més luxe amb qualificació de 7 estrelles. El parc de Dubailand en construcció superarà als de Disneyland i Disneyworld junts.

El seu creixement espectacular als darrers anys permet al país no ser depenent del petroli (que ara és menys del 5% del seu PIB). La construcció ha tingut un desenvolupament extraordinari ajudat probablement per la nova llei que permet als estrangers tenir propietats (no terra) a Dubai que ha substituït a les concessions per 99 anys. Dels sis milions de turistes l'any la pràctica totalitat passen per la ciutat i compren als seus Malls o zones comercials, entre els quals el més important és el Mall dels Emirats, seguit del Mall d'Ibn Battuta, i el més antic de Bur Juman, però que seran sobrepassats àmpliament pels dos grans malls en construcció, el Mall de Dubai i el Mall d'Aràbia. També es visiten els parcs d'oci com el Parc Mushrif (al desert) i el parc Safa, urbà; el Dubailand, un macroparc, és encara en construcció. Un metro (Metro de Dubai) en part subterrani al centre de la ciutat i per viaductes elevats en la resta, està actualment en construcció. L'expansió de la ciutat cap a la zona de Nou Dubai (a l'oest entre Dubai i Jebel Ali) es concentra principalment en la Carretera del Xeic Zayed i la Carretera dels Emirats.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Dubai està situada a la costa del Golf Pèrsic dels Emirats Àrabs Units i és més o menys al nivell del mar. El la costa del Golf Pèrsic és a lapart occidental de l'emirat i la resta es troba directament al desert d'Aràbia. La ciutat forma una conurbació amb Xarjah i Ajman,[1] a l'est, i amb Jumeirah i Jebel Ali a l'oest. A la costa s'han edificat o s'estan edificant projectes colossals: a la part de Jebel Ali, el Waterfront de Dubai, i l'illa Jebel Ali; a Jumeirah l'illa Jumeirah; a Dubai (entre Jumeirah i Port Rashid) "El Mon" un arxipèlag de 300 illes privades que juntes formen un mapa del món; i a l'altre costat del khor de Dubai, enfront del barri de Deira, l'illa de Deira. Les illes de Jebel Ali, Jumeirah i Deira formen el conjunt anomenat illes de la Palmera. La marina (Dubai Marina) és també la més important del món. Disposa de diverses zones franques especialitzades en diversos rams: Dubai Internet City, Dubai Media City, Dubai Knowledge Village, Dubai Healthcare City i Dubai Studio City.

Clima[modifica | modifica el codi]

Dubai té un clima desèrtic. Els estius a Dubai són extremadament calorosos, ventosos i humits, sent el mes més calorós l'agost. La majoria dels dies són assolellats durant tot l'any i els hiverns són càlids.[2] La temperatura més alta registrada a Dubai és de 52.1° el juliol de 2002.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

La menció més antiga de la que es té constància de Dubai és al Kitab al-Mu'djam ma sta'djam d'Abu-Ubayd al-Bakrí,[4] i el viatger venecià Gaspero Balbi va visitar la zona en 1580 i va mencionar la indústria de perles de Dubai (Dibei).[5] En 1966 es descobriren pous de petroli a 120 kilòmetres aigües endins del Golf Pèrsic, transformant completament el país.[6]

En la dècada de 1980 les autoritats dubaitís van decidir diversificar la seva economia usant els drets de les concessions petrolíferes[6] resultant en l'increment del valor la propietat des de 2004 fins a 2006, iniciant-se projectes de desenvolupament immobiliari a gran escala però es va enfrontar a la bancarrota a finals de 2009 després de la punxada de la seva bombolla immobiliària.[7]

La ciutat fou escollida en 2013 seu de la Exposició Internacional de 2020, per la que competia amb Sao Paulo.[8]

Govern[modifica | modifica el codi]

Rashid II bin Saeed Al Maktum, el xeic de Dubai establí el municipi de Dubai en 1954[9] en substitució del consell municipal, per organitzar la planificació de la ciutat, els serveis, i mantenir els equipaments locals. El president és Hamdan bin Rashid Al Maktoum, i disposa de departaments com el de carreteres, planificació, media ambient, salut pública i afers financers. En 2003, el municipi va iniciar un projecte de govern per proveïr nombrosos serveis a través del seu portal d'internet (dubai.ae).[10]

Economia[modifica | modifica el codi]

Skyline de Dubai en 2008

Històricament, Dubai i la seva bessona a través del Dubai Creek, Deira (independent de la ciutat de Dubai en aquell moment), eren importants ports d'escala per als fabricants occidentals i la major part de les activitats bancàries i financeres centres de la nova ciutat eren a la zona del port. Dubai va mantenir la seva importància com a ruta comercial les dècades de 1970 i 1980. Permetent el lliure comerç d'or, fins a la 1990 va ser l'eix del contraban d'or a l'Índia, on la importació d'or estava restringida.[11]

En la dècada de 1980[12] les autoritats dubaitís, sabedores que el petroli no seria infinit, van decidir diversificar la seva economia, de depenent del petroli usant els drets de les concessions petrolíferes,[6] al comerç, serveis i propietats orientades al turisme de més valor, resultant en l'increment del valor la propietat des de 2004 fins a 2006, iniciant-se projectes de desenvolupament immobiliari a gran escala han portat amb alguns dels gratacels més alts i els projectes més grans del món, com les Torres dels Emirats, el Burj Khalifa, les Illes de la Palmera, i l'hotel més alt del mon, el Burj Al-Alam, però el mercat immobiliari de Dubai es va depreciar entre 2001 i 2008[13] i es van aturar les obres d'algunes obres com el Burj Al-Alam i algunes de les illes de la Palmera,[14] i fruit de la caiguda del mercat immobiliari,[15] que va empitjorar en 2009[16] amb la recessió global. La ciutat es va enfrontar a la bancarrota però es va recuperar amb un préstec per valor de 10.000 milions de dòlars concedit per Abu Dhabi, i el retorn dels inversors del Pròxim Orient i Europa de l'Est.[12]

El turisme és una part important de l'estratègia del govern de Dubai per mantenir el flux de diners estrangers a l'emirat, sent el principal atractiu les compres i les atraccions antigues i modernes. Segons el tràfic aeri, en 2013, Dubai va ser la setena ciutat més visitada del món i la el de més ràpid creixement, augmentant en una taxa de 10,7%,[17] i l'Aeroport Internacional de Dubai és el de més trafic internacional des de 2014.[12] El Port de Jebel Ali, construït en la dècada de 1970, és el major port artificial del món i és setè a nivell mundial en volum de trànsit de contenidors.[18]

Dubai ha posat en marxa diversos projectes importants per recolzar la seva economia i desenvolupar els diferents sectors, incloent el Dubai Fashion 2020,[19] el Dubai Studio City, Dubai Healthcare City, Dubai Internet City, Dubai Knowledge Village, Dubai Media City i el Dubai Design District, que s'espera convertir en la llar dels principals dissenyadors locals i internacionals.[20]

Esports[modifica | modifica el codi]

Aviation Club Tennis Centre

El futbol i el cricket són els esports més populars a Dubai. L'Al-Ahli Club Dubai i l'Al-Shabab Al-Arabi Club Dubai representen la ciutat a la Lliga dels Emirats Àrabs Units de futbol. Dubai allotja a l'Aviation Club Tennis Centre els tornejos de tennis Dubai Tennis Championships[21] i Legends Rock Dubai, i els torneigs de golf Dubai Desert Classic i el Dubai World Championship, tots els quals atrauen estrelles de l'esport de tot el món. Dubai també se celebra el torneig de rugbi Dubai Sevens, que forma part de la Sèrie Mundial de Sevens.

La Dubai World Cup, una cursa de cavalls pura sang, se celebra anualment a l'hipòdrom de Meydan. El 2009, Dubai va ser seu de la 2009 Copa del Món de Rugbi Sevens. Les Curses de Cotxes també son un gran esport a Dubai, i el Dubai Autodrome acull carreres d'automòbils tot l'any.

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Dubai està agermanada amb Barcelona. Altres ciutats agermanades amb Dubai són: Detroit, Ginebra, Shanghai, Casablanca, Frankfurt, Guangzhou, Osaka, Beirut, Dundee (Escòcia), Gold Coast (Queensland, Austràlia), Moscou, Istanbul, i Damasc.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Infinite possibilities for Dubai-Sharjah-Ajman conurbation» (en anglès). Gulf News, 12/6/2012. [Consulta: 29/8/2015].
  2. Time Out Dubai. 4a ed. (en anglès). Random House, 2011. ISBN 1407011782. 
  3. «UAE weather: Temperature soars to near record level» (en anglès). The National, 12/7/2013. [Consulta: 28/8/2015].
  4. The Report: Dubai 2014 (en anglès). Oxford Business Group, 2014, p. 16. ISBN 1907065989. 
  5. King, Geoffrey R. «The Coming of Islam and the Islamic Period in the UAE» (PDF) (en anglès). [Consulta: 22/8/2015].
  6. 6,0 6,1 6,2 «Dubái, una ciudad sin medida» (en castellà). 20 Minutos, 26/10/2012. [Consulta: 25/8/2015].
  7. «La banca s'enfonsa a les borses per l'esclat de la bombolla immobiliària a Dubai». CCMA, 27/11/2009. [Consulta: 27/8/2015].
  8. «Dubai ganha de São Paulo a eleição para sediar a Expo 2020» (en portuguès). El País, 27/11/2013. [Consulta: 27/8/2015].
  9. Yanai, Shaul. The Political Transformation of Gulf Tribal States (en anglès). Sussex Academic Press, 2014, p. 225. ISBN 1782841784. 
  10. Piecowye, James. «The Dubai e-Government». A: Encyclopedia of Digital Government (en anglès). Idea Group Inc (IGI), 2006, p. 410-414. ISBN 1591407907. 
  11. «Dubayy» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2008. [Consulta: 25/8/2015].
  12. 12,0 12,1 12,2 Velasco, David. «Dubai: la cruïlla aèria del món» (en castellà). Ara, 26/10/2012. [Consulta: 23/8/2015].
  13. Armitstead, Louise. «Dubai's Palm Jumeirah sees prices fall as crunch moves in» (en anglès). The Daily Telegraph, 20/11/2008 [Consulta: 20/11/2008].
  14. «74 Nakheel investors write to Dubai ruler over stalled Palm Jebel Ali» (en anglès). Arabian Business.com, 24/11/2014. [Consulta: 23/8/2015].
  15. «Dubai: The Good, The Bad and The Ugly» (en anglès). Dr. Shem, 17/3/2012. [Consulta: 23/8/2015].
  16. Worth, Robert F. «Laid-Off Foreigners Flee as Dubai Spirals Down» (en anglès). The New York Times, 11/2/2009. [Consulta: 23/8/2015].
  17. «Most Visited Cities In The World 2013» (en anglès). Forbes, 2014. [Consulta: 23/8/2015].
  18. «World Port Rankings – 2008» (en anglès). American Association of Port Authorities, 15/4/2008. [Consulta: 5 maig 2010].
  19. «Dubai Fashion 2020 To Be Unveiled Soon Dubai Chronicle» (en anglès). Dubaichronicle.com, 18/6/2013. [Consulta: 9 octubre 2013].
  20. «Construction of 10 buildings in Dubai Design District already underway» (en anglès). Dubaichronicle.com, 9/6/2013. [Consulta: 30 setembre 2013].
  21. «Roger Federer beats Novak Djokovic to win Dubai Tennis Championships» (en anglès). CNN, 28/2/2015. [Consulta: 27/8/2015].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Schmid, Heiko. Economy of Fascination: Dubai and Chicago as Themed Urban Landscapes (en anglès), 2009. ISBN 978-3-443-37014-5. 
  • Smith, John M. Dubai The Maktoum Story (en anglès), 2007. ISBN 3-8334-4660-9. 
  • Lis, Svenja. Dubai, from the scratch until today - A new vision of tourism? (en anglès). GRIN Verlag, 2010. ISBN 3640660498. 
  • Lonely, Planet. The Cities Book: A Journey Through the Best Cities in the World (en anglès). Lonely Planet Publications, 2009. ISBN 1741798876. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dubai (ciutat) Modifica l'enllaç a Wikidata