Ducat d'Atenes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Δουκάτον Αθηνών
Ducat d'Atenes

Estat vassall*

Flag of Palaeologus Emperor.svg
1205 – 1458 Ottoman flag.svg

Escut de Ducat d'Atenes

Escut

Ubicació de Ducat d'Atenes
Ducat d'Atenes
Capital Atenes
Idioma oficial (1204-1318) francès
(1318-1388) català
Altres idiomes grec
Religió catòlica romana (oficial)
ortodoxa grega (popular)

Període històric

edat mitjana
 • Establiment del ducat 1205
 • Domini de la Companyia Catalana d'Orient 1318
 • Domini d'Acciaioli 1388
 • Tributari de Morea 1444
 • Conquesta otomana 1458
Forma de govern ducat hereditari
duc
 • 1205-1225 Odó I de la Roche
 • 1311-1312 Roger Desllor
 • 1455-1458 Francesc II Acciaiuoli
* Estat vassall del Regne de Tessalònica, el Principat d'Acaia, la Corona d'Aragó, la República de Venècia i el Despotat de Morea

El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Bizantí durant la quarta croada.

Història[modifica | modifica el codi]

Després del declivi de l'època clàssica, i ja en l'edat mitjana, la ciutat d'Atenes va sofrir un greu procés de deteriorament, agreujat a partir del segle XI per la seva posició geogràfica que l'allunyava de la influència llatina però no acabava de ser territori d'interès per a l'Imperi Bizantí. Aquesta situació va provocar onades de saquejos, els més greus efectuats a mitjan segle XII pels normands.

En aquesta situació Bonifaci I de Montferrat va ocupar la ciutat sense grans esforços el 1204 i la hi va cedir a Odó I de la Roche.[1][2] Per a uns historiadors aquesta és la constitució del ducat, per a uns altres el feu es constituïx formalment el 1260 qual el rei Lluís IX de França el va nomenar així.[3] Atenes fou originalment un estat vassall del Regne de Tessalònica però aquesta fou capturada el 1224 per Teodor, el dèspota de l'Epir, llavors Atenes passà a dependre del Principat d'Acaia.[4] El ducat va ocupar la península de l'Àtica i es va estendre parcialment a Macedònia, compartint una frontera indefinida amb Tessalònica i l'Epir. No tingué sota el seu domini les illes del Mar Egeu, que eren territoris venecians. Els edificis de l'Acròpolis a la ciutat d'Atenes van servir de palau ducal.

Sigui com fos, el 1308 el duc Gautier V de Brienne, titular del ducat, recorregué a tropes almogàvers, que hi enviaren la Companyia Catalana d'Orient per a defensar la ciutat enfront de Joan II Ducas, al qual van derrotar. En no pagar a les tropes catalanes les quantitats estipulades, aquestes es revolten i destituïren De Brienne el 1311 en la Batalla del riu Cefís i proclamaren nou senyor d'Atenes al rei Frederic II de Sicília.[5] Entre el 1318 i 1319 la mateixa companyia d'almogàvers conquereix el sud de la Tessàlia i creà el Ducat de Neopàtria

Pere el Cerimoniós conquerí la ciutat el 1380 i la incorporà a la Corona d'Aragó.[6]

El període de dominació aragonesa per a uns historiadors s'estableix en 8 anys i altres en 10. Dóna suport la primera tesi el fet que la família florentina Acciaiuoli o Acciajuoli el 1388 conquereix la ciutat i la perdés a mans dels turcs otomans dirigits per Mehmet II el 1456, fet que va donar per finalitzat el període del Ducat d'Atenes.

Breument els venecians van establir un control sobre la ciutat el 1687 que tot just va durar uns mesos i va retornar una altra vegada a mans turques.

Ducs d'Atenes[modifica | modifica el codi]

Ducs francs[modifica | modifica el codi]

Ducs catalans i aragonesos[modifica | modifica el codi]

Tomba de Guillem II d'Atenes

Llista de ducs de Neopàtria[modifica | modifica el codi]

El ducat d'Atenes i Neopàtria tingué diferents vicaris

Ducs florentins[modifica | modifica el codi]

1458 conquesta otomana
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ducat d'Atenes Modifica l'enllaç a Wikidata

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Longnon, 1969, p. 238.
  2. Setton, 1946, p. 235, nota 1.
  3. Miller, 1908, p. 106–108.
  4. Varzos, 1984, p. 571.
  5. Mestre, 1998, p. 31.
  6. Salach; Termes, 1992, p. 422.
  7. 7,0 7,1 Rubió i Lluch, Antoni: Els Governs de Matheu de Moncada y Roger de Llúria en la Grècia catalana
  8. Enciclopèdia Catalana: Llinatge de Llòria

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Longnon, Jean. «The Frankish States in Greece, 1204–1311». A: A History of the Crusades (en anglès). University of Wisconsin Press, 1969. ISBN 0-299-06670-3. 
  • Mestre, Jesús. Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998. ISBN 84-297-3521-6. 
  • Miller, William. The Latins in the Levant, a History of Frankish Greece (1204–1566) (en anglès). Nova York: E.P. Dutton and Company, 1908. 
  • Salrach, Josep M; Termes, Josep. Diccionari d'Història de Catalunya. ed.62, 1992. 
  • Setton, Kenneth M.; Wolff, Robert Lee; Hazard, Harry. A History of the Crusades: The Later Crusades, 1189-1311 (en anglès). Univ of Wisconsin Press, 1969. 
  • Varzos, Konstantinos. Η Γενεαλογία των Κομνηνών [La genealogia dels Comnè]. B (en grec). Centre d'Estudis Bizantins de la Universitat de Tessalònica, 1984.