El Ducat d'Estònia o Estònia Sueca,[1] (Suec: Terra sueca de l'est) va ser un domini de l'Imperi Suec des de 1561 fins a 1721, quan va ser cedida a Rússia en el Tractat de Nystad, seguint les seves capitulacions, durant la Gran Guerra del Nord. El domini es va produir a la part nord de l'actual Estònia, unida a Suècia des de 1561. La ciutat de Reval i els comtats de Harjumaa, Virumaa occidental, Raplamaa i Järvamaa es va rendir el 1561, i Läänemaa va ser conquerida el 1581. També és conegut col·loquialment com els "vells bons temps suecs"[2] pels estonians, però aquesta expressió no fou usada abans de la instauració del govern rus que va esdevenir amb el Tractat de Nystad de 1721 que va cloure la Gran Guerra del Nord,[3] moment en què la situació dels camperols estonians va empitjorar ràpidament (per obtenir el suport de la noblesa alemanya, Rússia els va donar més poder sobre els camperols).
↑Loit, Aleksander. «Das Balitkum in der Außenpolitik Schwedens im 18.-20. Jahrhundert. Eine Übersicht». A: Angermann, Norbert; Garleff, Michael; Lenz, Wilhelm. Ostseeprovinzen, Baltische Staaten und das Nationale. Festschrift für Gert von Pistohlkors zum 70. Geburtstag (en alemany). 14. Münster: LIT, 2005, p. 76 (Schriften der Baltischen Historischen Kommission). ISBN 3825890864.
