Ducat de Clèveris

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Grafschaft Kleve
Herzogtum Kleve

Comtat de Clèveris
Ducat de Clèveris
Estat
(Sacre Imperi Romanogermànic)
Bandera
Bandera
1092 – 1795 Flag of France (1794–1815, 1830–1958).svg

Escut de

Escut

Ubicació deMapa del Ducat de Jülich cap al 1560
Informació
Capital Clèveris
Idioma oficial South Guelderish Tradueix i neerlandès
Període històric
Establiment 1092
S'uneix al Comtat de la Mark 1391
Elevat a ducat 1417
S'uneix al Ducat de Berg i al Ducat de Jülich 1521
S'uneix al Marcgraviat de Brandenburg 1614
Annexionat a França 1795
Dissolució 1795
Política
Forma de govern Principat
Comte
Duc
Teodoric I (primer)
Joan Guillem (últim)
Modifica les dades a Wikidata
Situació del ducat de Clèveris

El Ducat de Clèveris (Herzogtum Kleve en alemany), fins al 1391 Comtat de Clèveris, fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic. Estava situat a la zona del Rin, limitat al nord pel comtat de Zutphen, a l'est pel comtat de la Mark i els territoris episcopals de Colònia i de Münster, i al sud i a l'oest pel ducat de Gueldre. Abans del desenvolupament de Clèveris el comtat s'anomenava comtat de Toneburg.

Estava subdividit en tres districtes:

Història[modifica]

A principis del segle XI, l'emperador Enric II va encomanar l'administració del Klever Reichswald, una gran àrea boscosa al voltant del Kaiserpfalz a Nimega, directament subordinada al domini imperial, als nobles locals de la Baixa Lorena de Geldern i Clèveris. El comtat de Cleves (alemany: Grafschaft Kleve, neerlandès: Graafschap Kleef) va ser esmentat per primera vegada al segle XI. El 1417, el comtat es va convertir en un ducat. Després de la mort del comte Joan el 1368, el feu va ser heretat pel seu nebot Adolf III de la Mark. Clèveris i la Marck van ser finalment governats en unió personal per la Casa de la Mark després que el germà major d'Adolf, el comte Engelbert III, havia mort sense descendència el 1391. L'emperador Segimon I va elevar al comte Adolf I de Clèveris a l'estatus de duc i príncep del Sant Imperi romà el 1417.

Els territoris de Clèveris-la Mark es van convertir en un dels estats més importants del Cercle de Baixa Renània i Westfàlia de 1500, amb gran rivalitat amb els Príncep-Bisbes de Münster. El 1511, Joan III de la Marck, fill del duc Joan II de Clèveris, va heretar els ducats de Jülich i Berg pel seu matrimoni amb Maria, després de la mort del seu sogre, el duc Guillem III de Jülich-Berg. Quan Joan III va succeir al seu pare com duc de Clèveris el 1521, els estats de Jülich, Berg, Clèveris i la Mark van formar els Ducats Units de Jülich-Clèveris-Berg. La seva filla Anna de Clèveris (1515-57) es va convertir fins i tot en Reina Consort d'Anglaterra durant uns quants mesos el 1540, ja que el seu germà Guillem IV, duc des de 1539, va combatre contra l'emperador Carles V per la possessió del Ducat de Gueldre i va buscar el suport del rei Enric VIII.

Quan l'últim duc de Jülich-Clèveris-Berg va morir sense descendència al 1609, va esclatar la Guerra de successió de Jülich. Les terres van ser finalment dividides entre els ducs de Wittelsbach del Palatinat-Neuburg (Jülich i Berg) i el Marcgraviat de Brandenburg, que va guanyar Clèveris amb la Mark i Ravensberg segons el Tractat de Xanten de 1614. Els margravis d'Hohenzollern van aconseguir així un primer territori a la Renània. No obstant això, grans parts del Ducat de Clèveris van ser ocupades per les Províncies Unides fins a la Guerra francoholandesa de 1672. Finalment, va ingressar a Brandenburg-Prússia pel Gran Elector Frederic Guillem de Brandenburg el 1666, i com a part del Regne de Prússia després de 1701, Clèveris va ser ocupat per forces franceses en la Guerra dels Set Anys (1757-62).

El 1795 el Ducat de Clèveris a l'oest del Rin i Wesel va ser ocupat per França, i va passar a formar part del departament del Roer. La resta del ducat va ser ocupat entre 1803 i 1805, i va passar a formar part del departament d'Yssel-Supérieur i del gran Ducat de Berg. El 1815, després de la derrota de Napoleó, el ducat va passar a formar part de la província prussiana de Jülich-Clèveris-Berg, que es va fusionar a la província del Rin el 1822. Les ciutats Gennep, Zevenaar i Huissen van passar a formar part del Regne Unit de la Països Baixos arran del Congrés de Viena de 1815.

Comtes de Clèveris[modifica]

Casal de Clèveris[modifica]

casat amb Ida de Lovaina
casat amb Adelaida de Sulzbach († 1189)
casat amb Margarita d'Holanda
casada amb Matilde de Dinslaken († 1224), després el 1226 amb Hedwigis de Mísnia († 1249)
casat amb Adelaida de Heinsberg
casat el 1281 amb Margarita de Gueldre († 1287)
casat en segones noces amb Margarita d'Habsburg († 1333)
casat amb Adelaida de la Mark
casat en segones noces amb Matilde de Virnebourg
casat el 1308 amb Margarita de Gueldre († 1333)
casat en segones noces el 1340 amb Maria de Jülich
  • 1347-1368 : Joan († 1368), fill de Teodoric VII i de Margarita d'Habsbourg
casat amb Matilde de Gueldre († 1384)

Casal de la Mark[modifica]

A la mort del comte Joan, el comtat de Clèveris va passar a un cosí de nom Adolf:

Teodoric VII i Margarita de Gueldre, pares de :
Margarita, casada el 1332 amb Adolf II, comte de la Mark, pares de :
casat el 1369 amb Marguarita de Jülich († 1425)

El 1417 el comtat de Clèveris fou erigit en ducat.

Ducs de Clèveris[modifica]

Casals de la Mark[modifica]

casat el 1400 a Agnès de Wittelsbach (1379 † 1401)
casat en segones noces el 1406 amb Maria de Borgonya (1393 † 1463)
casat el 1455 amb Elisabet de Nevers (1439 † 1483), hereva del comtat de Nevers
casat el 1489 amb Matilde de Hessen (1473 † 1505)
casat el 1510 amb Maria de Jülich, duquessa de Jülich i de Berg
  • 1539-1592 : Guillem (1516 † 1592), duc de Clèveris, de Jülich (Guillem IX) i de Berg (Guillem IV), fill
casat el 1546 amb Maria d'Àustria (1531 † 1581)
casat el 1585 amb Jacquelina de Baden (1558 † 1597)
casat en segones noces el 1599 amb Antonieta de Lorena (1568 † 1610)

Casal de Brandenburg-Hohenzollern[modifica]

casat el 1594 amb Joan Segimon de Hohenzollern (1572 † 1619), elector de Brandeburg

El ducat fou agregat al principat de Brandenburg-Prússia qui el 1701 va esdevenir el Regne de Prússia.

Grans ducs de Berg i de Clèveris[modifica]

El tractat de Presburg, signat el 27 de desembre de 1805, va reorganitzar Alemanya i Joaquim Murat va esdevenir (1806) gran duc de Berg i de Clèveris.

Vegeu també[modifica]

Fonts[modifica]

  • Louis Charles Dezobry i Théodore Bachelet, Dictionnaire de Biographie et d'Histoire, París, 1863

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ducat de Clèveris Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 51° 47′ N, 6° 8′ E / 51.783°N,6.133°E / 51.783; 6.133