Duck Soup (pel·lícula de 1933)

Duck Soup
	;
Fitxa
Direcció	Leo McCarey
Protagonistes	Groucho Marx; Harpo Marx; Chico Marx; Zeppo Marx; Margaret Dumont; Louis Calhern; Raquel Torres; Edgar Kennedy; William Worthington; Frederic Richard Sullivan; Leonid Kinskey; Charles Middleton; Edmund Breese; Edward LeSaint; Louise Closser Hale; Verna Hillie; Dennis O'Keefe; Edward Arnold; Wade Boteler; Edmund Mortimer; Sidney Bracey; Florence Wix
Producció	Herman J. Mankiewicz
Guió	Harry Ruby i Bert Kalmar
Música	John Leipold
Fotografia	Henry Sharp
Muntatge	LeRoy Stone
Productora	Paramount Pictures
Distribuïdor	Paramount Pictures, Netflix i iTunes
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1933
Durada	68 min
Idioma original	anglès
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	cinema musical i comèdia
Lloc de la narració	Europa

Duck Soup ("Sopa d'ànec") és una comèdia estatunidenca protagonitzada pels quatre Germans Marx (Groucho, Harpo, Chico i Zeppo a la seva última aparició com actor), dirigida per Leo McCarey i estrenada el 1933. En la seva estrena, aquesta pel·lícula es va classificar a la sisena plaça en recaptació. No va ser un èxit immediat de taquilla, però tampoc un fracàs, i és avui dia un dels films més recordats dels Marx.

Argument

Rufus T. Firefly arriba al poder a Freedonia per les recomanacions de la sra. Teasdale. Però acumula les pífies fins al punt de provocar la guerra amb el país veí, Sylvania.^[1]

Títol

Segons sembla, el director McCarey va idear el títol de la pel·lícula, després d'haver-lo utilitzat anteriorment (Duck Soup, pel·lícula de 1927) per a un film amb Laurel i Hardy.^[2] Això va continuar amb els títols "animals" de les tres pel·lícules anteriors dels Marx, Animal Crackers, Monkey Business i Horse Feathers.^[3]

"Duck soup" era l'argot de l'anglès americà que es referia a una cosa fàcil de fer. Per contra, "agadir alguna cosa" significava evitar-ho. Quan a Groucho se li va demanar una explicació del títol, va fer una broma: “Agafa dos galls dindi, una oca, quatre cols, però sense ànec, i barreja'ls. Després d'un tast, faràs sopa d'ànec per a la resta de la teva vida.”^[2]

McCarey també va pensar una "seqüència semblant a Laurel i Hardy en la que Harpo i Chico escenifiquen una intrusió a la casa de la senyora Teasdale."

Comentaris

L'últim film de l'etapa Paramount dels Marx va ser reivindicat per Groucho mateix com la seva millor. El treball de McCarey va aportar matisos sociològics a l'humor surrealista dels Marx i va convertir aquesta comèdia en una sàtira contra les dictadures polítiques.