Dues bretones sota una pomera en flor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaDues bretones sota una pomera en flor
francès: Deux Bretonnes sous un pommier en fleurs
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorPaul Sérusier
Creació1892
Mètode de fabricacióOli sobre tela
Gènereretrat Modifica el valor a Wikidata
MovimentPostimpressionisme, Nabí
Mida76,5 (Alçada) × 60,5 (Amplada) cm
Propietat deCarmen Cervera Modifica el valor a Wikidata
Col·leccióMuseu Thyssen-Bornemisza, Madrid
Catalogació
Número d'inventari(CTB.1998.45) Modifica el valor a Wikidata

Dues bretones sota una pomera en flor (Deux bretonnes sous un pommier en fleurs) és un quadre del pintor francès Paul Sérusier acabat l'any 1892. Aquesta pintura respon a l'estètica de l'anomenat moviment nabí, del qual Sérusier era un dels promotors, així com a la de l'anomenada Escola de Pont-Aven amb la qual el pintor mantenia lligams estrets. L'obra s'exhibeix al Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid.

Anàlisi de l'obra i context artístic[modifica]

Aquest quadre respon a les coordenades estètiques posades en pràctica per Sérusier després de la seua visita a Pont-Aven (Bretanya) el 1888, on va conèixer Paul Gauguin, qui el va impulsar a explorar l'ús de colors intensos i plans. Per a Sérusier, Bretanya va esdevenir una mena de pàtria espiritual. La representació de les gents del país, especialment les dones, és freqüent en la seua obra. Segons afirma Guillermo Solana, «reunides per parelles o en grups, absortes i en actitud contemplativa, aquestes dones "primitives" encarnen una silenciosa comunió amb la natura, inaccessible a l'espectador masculí i "civilitzat". Així, aquestes dues bretones semblen íntimament vinculades a l'arbre, com si en participassen en el floriment».[1]

L'estil de l'obra revela la influència de la pintura japonesa d'estampes, a la qual Sérusier era aficionat. En opinió de Caroline Boyle-Turnes, aquest quadre «combina aspectes de les obres d'estil japonès de Sérurier amb la pintura monumental de figures».[2] La disposició dels colors, amb àrees de color viu estès entre zones fosques, i l'absència de profunditat, són característiques de l'estil postimpressionista de Sérurier, compartit amb altres representants de l'Escola de Pont-Aven.[1]

Història i ubicació[modifica]

Paul Sérusier hauria regalat aquest quadre al seu amic, també pintor dins de la mateixa línia estètica nabí, Paul Ranson. A la mort de Ranson l'obra va passar a mans del seu fill Michel. La següent notícia que hom té de l'obra és que va ser subhastada a la casa londinenca Sotheby's el 1988. Deu anys després l'obra reapareix en aquesta mateixa casa de subhastes, moment en què és adquirida per Carmen Cervera, baronessa consort de Thyssen, per a la seua col·lecció particular.[3] Com d'altres obres d'aquesta col·lecció, el quadre es troba cedit en dipòsit per a la seua exhibició al Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid. Allà es pot veure a la sala L3, dedicada a la pintura europea impressionista i postimpressionista.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Solana, Guillermo. «Dos bretonas bajo un manzano en flor» (en castellà). [Consulta: 19 octubre 2015].
  2. Boyle-Turner, Caroline. Paul Sérusier (en anglès). Umi Research Press, 1983, p. 77. ISBN 9780835713887 [Consulta: 19 octubre 2015]. 
  3. «Deux bretonnes sous un pommier en fleurs» (en francès). Comité Paul Sérusier: catalogue raisonné de l'œuvre. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 19 octubre 2015].
  4. «Visita virtual». Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 19 octubre 2015].