Dun (topònim)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Dunamase, al centre d'Irlanda (del gaèlic Dún Másc, "Fortalesa d'en Másc")

Dun és un topònim o un element de topònim habitual a les zones de població o d'antiga població cèltica. Originàriament volia dir ciutadella, fortalesa, zona fortificada i, de forma secundària, turó, pujol.[1] Es troba en gal sota la forma dunon o més aviat dūnon (amb una U llarga[2]) en forma nominativa, essent-ne el radical duno-,[3] o llatínitzat en dunum, dùn o dún en gaèlic i din en gal·lès i en bretó (cf. Dinan). La forma protocelta és *Dūno-,[4] que dóna el grec δοῦνον i està relacionat en darrera instància amb l'anglès town, ciutat.[5]

Es tracta d'un dels termes més comuns de la toponímia europea[2] i es retroba igualment en els textos relacionats amb la mitologia celta, especialment per a designar la residència de déus o herois. Actualment, el mot pertany al vocabulari arqueològic com a terme genèric per a designar petits bastions, enclavaments o brochs a Escòcia, com a subgrup dels oppidums. En alguns indrets, semblen haver estat bastits a dalt de crags o monticles favorables, especialment al sud del Fiord de Clyde i del Fiord de Forth.

Exemples[modifica]

Dins la toponímia escocesa és especialment abundant: Dùn Èideann (Edimburg), Dumbarton, Dunkeld, Dundee, Dunblane, Dunbar, Dunoon, Dunfermline, Duns. Apareix també profusament a Irlanda (per exemple: Dún na nGall, Donegal), però també arreu d'Europa: a Belgrad (Singidunum), a Legnica (Lugidunum), a Olten (Ol(l)odūnonm), a Colchester (Camulodunum), possiblement a Londres (Londinium) i especialment a l'antiga Gàl·lia, dins el nom de moltes ciutats: Autun, Audun-le-Roman, Châteaudun, Don, Dun-les-Places, Dun-le-Palestel, Issoudun, Liverdun, Loudun, Verdun, Meudon, etc. A l'antiga Gàl·lia, sovint queda reduit a un simple suffix per evolució fonètica -on, -un, -in o -an: Lyon < Lugdunum, Nyon < Noviodunum, Nouan-le-Fuzelier < Noviodunum, Champéon, Chambezon < Cambodunum, Suin < Segodunum, etc. i dins els mots dialectals de diverses regions : dun, dunet.

També a la península ibèrica n'hi ha nombrosos exemples: Navardún, Canal de Berdún, Caladunum (Mirandela), Bergidum (Barbitanya), etc., alguns d'ells a Catalunya: Besalú (Bisuldunum), Verdú (Virudunum).

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Xavier Delamarre, Dictionnaire de la langue gauloise : Une approche linguistique du vieux-celtique continental, París, éditions Errance, coll. « Hespérides », 2008, 3a ed. (1a ed. 2001), 440 p. ISBN 2877723690, p. 154-155
  2. 2,0 2,1 Xavier Delamarre, Op. cit.
  3. Pierre-Yves Lambert, La langue gauloise, edition errance 1994
  4. Xavier Delamarre, Dictionnaire de la langue gauloise, ISBN 2-87772-237-6
  5. Oxford Dictionary of English Etymology, ISBN 0-19-861112-9

Bibliografia[modifica]

  • Stuart Piggott, Scotland Before History, Edinburgh University Press 1982, ISBN 0-7486-6067-4
  • Ian Armit, Scotland's Hidden History, Tempus (en associació amb Historic Scotland) 1998, ISBN 0-7486-6067-4