Dysdera

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuDysdera
Dysdera fg03.jpg
Dades
Soca Dysdera erythrina
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseArachnida
OrdreAraneae
FamíliaDysderidae
GènereDysdera
Latreille, 1804.[1]
Modifica les dades a Wikidata

Dysdera és un gènere d'aranyes araneomorfes de la família dels disdèrids (Dysderidae). Es troben des d'Àsia Central fins a Europa Central. Amb molta diversitat d'espècies, reben diversos noms populars: aranya de jardí europeu (european garden spider), o menjadora, caçadora i assassina de porquets de Sant Antoni slater-eating spider, woodlouse hunter, i woodlouse spider).[2]

Aquestes aranyes poden fer fins a 2 cm; les femelles són més grans, entre 1,1 i 1,5 cm mentre que els mascles fan al voltant de 0,9-1 cm. Tots dos sexes tenen un color marró-vermellós.[3] Els seus sis ulls estan força junts, en una forma ovalada, amb les potes vermelloses, un abdomen pàl·lid, i un cefalotòrax marró. Dels 4 parells de potes, 3 parells van endavant i un parell enrere.[2]

La seva picada no és molt verinosa per a les persones però és dolorosa, ja que tenen uns quelícers grans i una mandíbula ampla. La mossegada produeix picor i deixa una petita zona vermella i inflamada.

Distribució[modifica]

D. crocata, D. ninnii, D. dubrovninnii, D. hungarica i D. longirostris són les cinc espècies que encara es troben a Europa Central després de l'últim període glacial.[4] També són abundants en països del nord d'Àfrica com Marroc i Egipte, però també a Etiòpia, la Península Ibèrica i, fins i tot, Austràlia. Alguna espècie es troba per arreu dels EUA, Dysdera crocata, amb presència des de Nova Anglaterra fins a Geòrgia i Califòrnia. I, com a mínim, dues espècies viuen a Amèrica del Sud: D. solers a Colòmbia, (possiblement una espècie relíquia del període posterior al miocè) i D. magna al Brasil, Uruguai i molt comuna a la zona central de Xile.

A Espanya es poden trobar les següents espècies:[5]

D. balearica és endèmica de Mallorca.[6] D. crocata és pròpia d'Europa però s'ha escampat per arreu del món gràcies al transport marítim.[7]

Illes Canàries[modifica]

Dysdera també habita per tots els arxipèlags de la Macaronèsia, i especialment en les Illes Canàries. La resta d'arxipèlags de la Macaronèsia han estat colonitzats des de les Illes Canàries, amb l'excepció de les illes Açores que ho han fet directament des del continent.

Les Illes Canàries, a 100 km al nord-oest de la costa d'Àfrica, tenen una antiguitat que va des del 22 milions d'anys (Fuerteventura) a 0,8 milions d'anys (El Hierro). S'han descobert al voltant de 50 espècies només a les Illes Canàries, amb sis de les espècies associades amb l'illa oriental més antiga.[8] D'elles, 43 espècies són endèmiques i 36 d'aquesta espècies probablement descendeixen d'un avantpassat comú. La població d'aranyes es limita a Lanzarote i Fuerteventura. D. lancerotensis és l'única espècie amb un origen independent dels avantpassats continentals i fou inicialment descrita com a subespècie de D. crocata.

En total, s'assumeix que s'han produït de dos a quatre esdeveniments de colonització, i com els disdèrids no utilitzen la dispersió per l'aire (ballooning), la dispersió oceànica es deuria realitzar sobre objectes flotants. La raó més probable del perquè Dysdera és abundant en les Illes Canàries és que 27 espècies viuen en zones properes de la Península ibèrica i Àfrica del nord. Algunes com D. crocata i D. erythrina són més abundants que D. lata i D. longirostis, que també viuen a Àfrica del nord i la Península ibèrica.[9]

La radiació de Dysdera a les illes Canàries és superada per la del caragol de terra Napaeus (Stylommatophora: Enidae) amb més de 50 espècies endèmiques, el milpeus Dolichoiulus (Julidae) amb 46, i els escarabats Attalus (Malachiidae) amb 51 i Laparocerus (Curculionidae) amb 68 espècies endèmiques.

Comportament[modifica]

Refugis sense seda[modifica]

Dysdera no fabrica teranyines com a refugi i cerca refugis naturals al sòl; habita ens boscos humits i càlids i, potencialment, en qualsevol refugi en el sòl o a prop d'ell. Cerquen objectes com a amagatall, no només perquè són habitants del sòl, sinó perquè el terra és humit i aquests amagatalls mantenen l'aranya calenta. Es refugien sota objectes com ara grava i materials orgànics que la cobreixen, pedres, escorces d'arbres i també es poden trobar en jardins suburbans; sempre, aprofitant tot allò que els permeti mantenir-se protegits dels depredadors durant el dia. Es refugien sota qualsevol objecte que puguin trobar, però només durant el dia, ja que cacen de nit.[4] En un altre nivell, cal destacar D. unguimannis, el cas més notable de troglomorfisme (adaptació a la vida de les coves) en el gènere Dysdera.

Reproducció[modifica]

L'aparellament es produeix principalment durant el mes d'abril i després de l'aparellament el mascle no té cap paper en la nova vida de les cries. La femella té cura de les cries i abans de pondre fabrica una cartutxera de seda per donar refugi als ous; poden pondre fins a 70 ous en una posta. La femella queda en el refugi de seda amb els ous i els protegeix fins que surten les cries. Després, encara es manté fins que marxen.

Dieta[modifica]

Dysdera és un dels pocs artròpodes coneguts que empaita i caça porquets de Sant Antoni, que són la seva font alimentària principal. Les seves mandíbules amples i els seus grans ullals els permet travessar la closca dura, així com la seva capacitat d'alliberar productes químics actius. Aquestes adaptacions també els habiliten per caçar en altre terra invertebrats terrestres com el peixet d'argent, dermàpters, milpeus, i petits escarabats que s'enterren. D. crocata és l'única espècie de Dysdera que caça altres aranyes.[4] Els seus grans ullals en relació a la seva mida les converteixen en potents depredadors, i poden dominar i de vegades matar, competidors com centpeus i altres aranyes més grans.

Llista d'espècies[modifica]

Segons el World Spider Catalog (versió 19.5 del 9 d'octubre de 2018), hi ha 284 espècies reconegudes, amb 37 sinonímies i 2 nomen dubium:[5]

Femella de Dysdera crocata

Fòssils[modifica]

Segons el World Spider Catalog (versió 19.0 de 2018):[10]

Referències[modifica]

  1. Latreille, P. A. (1804b). Tableau methodique des Insectes. Nouveau Dictionnaire d'Histoire Naturelle, París 24: 129-295.
  2. 2,0 2,1 «Invasibility and species richness of island endemic arthropods: a general model of endemic vs. exotic species.». Journal of Biogeography, 11-03-2015. DOI: 10.1111/j.1365-2699.2005.01324.x.
  3. «Woodlouse Hunter Spider». Department of Entomology, 11-03-2015.
  4. 4,0 4,1 4,2 «The Spider Genus Dysdera (Araneae, Dysderidae) In Central Europe: Revision And Natural History.». Journal of Arachnology, 11-03-2015.
  5. 5,0 5,1 (anglès) Referència World Spider Catalog: Dysdera en la família Dysderidae +base de dades} Versió 19.5 del 09/10/2018.
  6. Thorell, 1873: Remarks on synonyms of European spiders. Part IV. Uppsala, p.375-645 (text íntegre)
  7. Deeleman-Reinhold & Deeleman, 1988: Revision des Dysderinae (Araneae, Dysderidae), les espèces méditerranéennes occidentales exceptées. Tijdschrift voor Entomologie, vol.131, p.141-269 (text íntegre).
  8. «Diversification On Old Volcanic Islands As Revealed By The Woodlouse-Hunter Spider Genus Dysdera (Araneae, Dysderidae) In The Eastern Canary Islands.». Biological Journal of the Linnean Society, 94, 11-03-2015, pàg. 589–615. DOI: 10.1111/j.1095-8312.2008.01007.x.
  9. «Patterns Of Diversification On Old Volcanic Islands As Revealed By The Woodlouse-Hunter Spider Genus Dysdera (Araneae, Dysderidae) In The Eastern Canary Islands.». Biological Journal of the Linnean Society, 94, 11-03-2015, pàg. 589–615. DOI: 10.1111/j.1095-8312.2008.01007.x.
  10. Dunlop, Penney & Jekel, 2018: A summary list of fossil spiders and their relatives. a The world spider catalog, Naturhistorisches Museum der Burgergemeinde Bern.

Enllaços externs[modifica]