Dytiscus marginalis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuDytiscus marginalis
Dytiscus marginalis 01 by-dpckk.jpg
Dytiscus marginalis modifica
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreColeoptera
SubordreAdephaga
FamíliaDytiscidae
TribuDytiscini
GènereDytiscus
EspècieDytiscus marginalis modifica
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònim taxonòmicDytiscus semistriatus (en) Tradueix modifica

Dytiscus marginalis és una espècie de coleòpter adèfag de la família dels ditíscids comú a les aigües dolces d'Europa, incloent-hi Catalunya.

Descripció[modifica]

Té el cos ample i té forma ovada. Fa uns 2,7-3,5 cm de llargada. Per sobre és de color marró fosc verdós, amb els marges clars i per sota és marró grogós. El mascle té els èlitres llisos i la femella els té amb línies longitudinals molt evidents. Les potes posteriors són més llargues, estan aplanades i tenen llargs pèls; estan adaptades per nedar. Té dues antenes primes i llargues. El cap està com encongit dins del cos.

Hàbitat i alimentació[modifica]

En general viuen en aigües tranquil·les i netes, riques en plantes aquàtiques (basses, rierols) i surten de nit per volar. Tant l'adult com les larves són depredadors i habitualment cacen cucs, capgrossos, petites granotes, peixets, etc.

Costums[modifica]

Els adults es mouen nedant entre la vegetació aquàtica. Es passen moltes estones movent-se pel fons, buscant preses per capturar. Són molt actius i neden constantment gràcies a les potes posteriors que actuen com rems. Malgrat els seus costums aquàtics, són bons voladors i poden desplaçar-se d'una bassa a una altra i canviar de lloc si s'asseca la seva bassa. Els èlitres són les ales anteriors modificades per enduriment, les quals serveixen també com a protecció per les ales posteriors que estan immediatament per sota i que serveixen per a volar.

Reproducció[modifica]

Els mascles tenen unes ventoses a les potes anteriors per subjectar la femella durant l'aparellament. Es reprodueix per ous. Durant la primavera la femella pon molts ous i amb un tub especial que té els va introduint a les tiges i a les fulles de les plantes aquàtiques, sobre fusta podrida damunt la superfície de l'aigua, o bé a la molsa a les vores humides.

Al cap d'un temps neixen les larves que són voraces depredadores; tenen unes fortes mandíbules que claven a d'altres larves aquàtiques i a amfibis, dels quals s'alimenten xuclant-los.

Al cap d'uns 3 mesos surten de l'aigua i fabriquen una mena de cova subterrània on es transformen en pupes abans de convertir-se en adults.

Referències[modifica]