Dziga Vértov

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaDziga Vértov
David Kaufman (Dziga Vertov) 1913.jpg
Biografia
Naixement 21 desembre 1895 (Julià)
Białystok
Mort 12 febrer 1954 (58 anys)
Moscou
Causa de mort Càncer
Lloc d'enterrament Cementiri de Novodévitxi
Activitat
Ocupació Guionista, director de cinema, muntador, director de fotografia i fotògraf
Gènere artístic Realisme socialista
Família
Cònjuge Yelizaveta Svilova Tradueix (1929–1954)
Germans Mikhail Kaufman Tradueix i Boris Kaufman

IMDB: nm0895048 Musicbrainz: f52e2c70-de8c-4785-997b-54d9ece9c85a
Modifica les dades a Wikidata

Dziga Vértov (en rus, Дзи́га Ве́ртов) és el pseudònim de David Àbelevitx Kàufman (Bialystok, actual Polònia, 2 de gener de 1896Moscou, 12 de febrer de 1954), director de cinema, guionista i muntador avantguardista soviètic, autor d'obres experimentals, com Txelovek s kinoapparàtom (1929), que van revolucionar el gènere documental.

Biografia[modifica]

David Àbelevitx Kàufman va néixer el 1896 al si d'una família jueva a Bialystok, ciutat llavors pertanyent a la Rússia tsarista. Va estudiar música al conservatori de Bialystok fins que la seva família, fugint de l'avanç de l'exèrcit alemany durant la Primera Guerra Mundial, es va traslladar a Moscou el 1915.

Poc després, es van instal·lar a Sant Petersburg, on Kaufman va iniciar la carrera de Medicina i va començar a escriure, tant poesia com narracions satíriques i de ciència-ficció. Interessat pel futurisme rus, va adoptar el pseudònim de Dziga Vértov, que significa "gira, baldufa" en ucraïnès.

El 1918, després de la revolució, el Comitè del Cinema de Moscou el va contractar per a treballar a Kinonedélia ("Setmana de cinema", setmanari cinematogràfic de notícies d'actualitat soviètic), a Moscou. Va treballar muntant noticiaris cinematogràfics durant tres anys. Entre els seus companys estaven Lev Kuleixov, que per aquells anys estava portant a terme els seus famosos experiments de muntatge, i Eduard Tissé, futur càmera d'Eisenstein.

La seva primera pel·lícula com a director va ser L'aniversari de la Revolució (1919), seguida de La batalla de Tsaritsin (1920), El tren Lenin (1921) i Història de la guerra civil (1922). En aquestes pel·lícules, Vértov va explorar les possibilitats del muntatge, ensamblant fragments de pel·lícula sense tenir en compte la seva continuïtat formal, temporal ni lògica, buscant sobretot un efecte poètic que pogués impactar als espectadors.

El 1919, Vértov i altres joves cineastes, entre els quals es trobava la seva futura dona Ielizaveta Svílova, van crear un grup anomenat Kinoki ("Ulls de cinema"). Més tard se'ls uniria també el germà de Vértov, Mikhaïl Kàufman. Entre 1922 i 1923, Vértov i Svílova van publicar diversos manifestos en publicacions d'avantguarda, desenvolupant la seva teoria del Cinema-Ull.

Vértov i els altres membres del grup rebutgen del pla tots els elements del cinema convencional: des de l'escriptura prèvia d'un guió fins a la utilització d'actors professionals, passant pel rodatge en estudis, els decorats, la il·luminació, etc. El seu objectiu era captar la "veritat" cinematogràfica, muntant fragments d'actualitat de manera que permetessin conèixer una veritat més profunda que no pot ser percebuda per l'ull. Segons el mateix Vértov, "fragments d'energia real que, mitjançant l'art del muntatge, es van acumulant fins a formar un tot global", permetent "veure i mostrar el món des del punt de vista de la revolució proletària mundial".

El 1922, Vertov va començar la sèrie de noticiaris Kinopravda ("Veritat cinematogràfica"). En la sèrie Kinopravda, Vértov va filmar tota mena de llocs públics, a vegades amb càmera oculta i sense demanar permís. El més famós noticiari va ser Léninskaia kinopravda, que mostrava la reacció a la mort de Lenin el 1924.

Durant els anys 20 va rodar diverses pel·lícules, però destaca sobretot Txelovek s kinoapparàtom (Человек с киноаппаратом, "L'home amb la càmera", 1929). Txelovek s kinoapparàtom mostra un dia en la vida d'un operador soviètic, dedicat a filmar una ciutat soviètica des de l'alba fins a la nit. S'ha relacionat amb una modalitat de documentals urbans que va tenir èxit en l'època, les "simfonies de grans ciutats", exemplificades per pel·lícules com Berlín, simfonia d'una gran ciutat (1927), de Walter Ruttmann, o Pluja (1929) de Joris Ivens.

El que distingeix a l'obra de Vértov de les citades és la voluntat de realitzar una anàlisi marxista de les relacions socials mitjançant el muntatge. A més, Txelovek s kinoapparàtom posa l'accent en el procés de producció i consum del cinema (rodatge, muntatge i contemplació). Després de la seva última obra d'importància, Tres cants sobre Lenin (Tri pesni o Lénine, 1934), Vértov va ser relegat pel sistema estalinista a la producció de noticiers convencionals. Vértov era germà de l'operador Mikhaïl Kàufman i del director de fotografia Borís Kàufman.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dziga Vértov Modifica l'enllaç a Wikidata