EDAR Montcada i Reixac

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
EDAR Montcada i Reixac
Decantador 1i EDAR Montcada i R.jpg
Dades
Tipus Depuradora
Data de creació o fundació 2002
Característica
Superfície 3 ha
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaVallès Occidental
MunicipiMontcada i Reixac
Localització Ctra. de la Roca, km 6,51
41° 28′ 35″ N, 2° 11′ 40″ E / 41.4763°N,2.1943388888889°E / 41.4763; 2.1943388888889Coord.: 41° 28′ 35″ N, 2° 11′ 40″ E / 41.4763°N,2.1943388888889°E / 41.4763; 2.1943388888889
Modifica les dades a Wikidata

L'Estació Depuradora d'Aigües Residuals de Montcada i Reixac està situada a la llera esquerra (sentit descendent) del riu Besòs al seu pas pel municipi.

L’EDAR de Montcada va ésser construïda en dues fases, una primera (1991) amb pre-tractament i primari físic / químic i una segona fase (1997) consistent en l’ampliació amb un tractament biològic.[1] La primera fase va entrar en funcionament l'any 2002. L'any 2003 es va posar en marxa el tractament biològic.[2]

Té capacitat per tractar 72.000 m3 d'aigua residual, equivalents a l'emissió d'uns 360.000 habitants.[2]

Absorbeix l'aigua provinent de les clavegueres del següents municipis:

Sant Cugat del Vallès (80 % del terme municipal), Cerdanyola, Ripollet, Badia, Barberà, Montcada (90 % del terme municipal)[2]

Parts de la Instal·lació[modifica]

La instal·lació consta d'unes infraestructures, màquines i construccions molt usuals entre les depuradores de tractament físic i biològic.[2]

Reixes de filtrat d'impropis. Aturen objectes de grans dimensions. Hi ha un mecanisme de pues mòbils que acaba abocant-los a un dipòsit.

Pou de grava. Pedres i grava que arrossega el corrent. Cauen al fons del pou i són recollides mecànicament.

Cargols d'Arquimedes. Cargols metàl·lics d'eix vertical que apuja l'aigua per l'acció de gir de l'hèlix. El volum d'aigua guanya energia potencial que li permet fluir cap als següents aparells.

Decantador de sorra. La sorra té un pes molt inferior a la grava i pedres.

Desgreixador. Els greixos, per causa de la menor densitat respecte d'aigua, suren. Una espècie de raspall retira la capa d'espuma i greix.

Bassa de decantació de sòlids en suspensió. El decantador hom diu primari perquè encara no s'ha estimulat la digestió microbiana en el fluid que passa per ell. Fotografia feta en l'EDAR de Montcada i Reixac

Decantador primari. Les partícules petites que no es decantaven fins ara, ho fan.

Reactor biològic. Donem les condicions òptimes perquè la població de bacteris sigui suficient per poder minvar la proporció de matèria orgànica en l'aigua.

Decantador secundari. Partícules petites com ara bacteris que han proliferat, es decanten i se separen de l'aigua en forma de fang.

Emissari d'aigua tractada. L'aigua que surt del decantador secundari ja té una càrrega de contaminants orgànics menys perjudicial que a l'entrada a la planta de tractament.

Espessidor de fangs. S'elimina part de l'aigua dels fangs perquè el seu transport i tractament sigui menys costós.

Bomba de fangs. Màquina que envia els fangs cap als dipòsits dels camions que l'evacuen de la planta.

Funcionament [cal citació][modifica]

El funcionament d'aquest tipus d'equipaments pot descriure's en tres fases: Pretractament, tractament primari i tractament secundari.

  • Pretractament. Aquesta fase comença amb les reixes de filtrat de sòlids impropis. Continua amb l'eliminació de sòlids de menor grandària en el pou de grava, amb el decantador de sorra i el desgreixat de l'aigua. Amb aquesta fase s'ha eliminat la majoria de sòlids.
  • Tractament Primari. Durant aquesta fase, l'aigua que té matèria orgànica en suspensió d'origen biològic i contaminants no orgànics dissolts, Les condicions de repòs fan precipitar part de la matèria orgànica i petits sòlids en forma de fangs.
  • Tractament Secundari. L'aigua del tractament primari té una càrrega important de matèria orgànica. L'eliminació d'aquesta s'aconsegueix alimentant una colònia estable de microorganismes naturals i afegits. Les condicions s'optimitzen per aconseguir grans taxes de reproducció bacteriana. Aquest tractament bacterià és de caràcter aerobi. L'aigua, després de la digestió, té menor quantitat de matèria orgànica d'origen humà. Llavors s'inicia un tractament de decantació que té com a fi la separació de la població microbiana (viva i morta) de l'aigua en la qual hi vivia. Un nou tipus de fang és el residu d'aquesta fase de tractament secundari.

Cap dels dos tractaments, primari o secundari aconsegueixen eliminar els soluts inorgànics de l'aigua, com ara nitrats, nitrits, fosfats, ions d'alcalins i alcalinoterri. Aquest tipus de tractament en el cas de Montcada i Reixac es deixa fer a les basses

Entorn[modifica]

La parcel·la on és situada la planta de tractament està tocant la carretera de Santa Coloma a la Roca del Vallès (BV-5001), que circula per la vall del riu Besòs. Entre la carretera i el riu és la parcel·la. La vall del Besòs està formada per la serralada marítima a l'Est i pel turó de Montcada i Reixac a l'Oest. Tocant la depuradora passa el torrent de la Vallençana. Baixa per la Serralada Marina fins a desembocar al riu Besòs.

Comunicació[modifica]

A l'Estació es pot arribar per tren (dues estacions en Montcada i Reixac), en autobús de l'anell 1 de l'Àrea Metropolitana de transport integrat (Parada Bateria-Bifurcació), per la carretera de la Roca i per la carretera Montcada-Badalona, que travessa la Serralada Marítima. Fins i tot es pot anar pel parc fluvial del Besòs, encara que el carril bici i de vianants no arriba fins la planta.[3]

En cas d'anar en transport públic, cal travessar el riu Besòs per una passera peatonal per arribar a la banda de la Planta.

Serveis educatius[modifica]

La Planta de Montcada i Reixac es fa servir per activitats d'educació ambiental per part de monitors concertats amb l'Autoritat Metropolitana de Barcelona. Les activitats van adreçades tant a públic adult com juvenil (educació reglada obligatòria i postobligatòria).[4]

Conflictes ambientals i veïnals[modifica]

L'activitat de l'EDAR Montcada i Reixac es va veure relacionada amb la polèmica sobre l'autorització que va concedir el govern de la Generalitat a la cimentera Lafarge per incinerar cert tipus de residus. Aquesta autorització va permetre que els fangs resultants de la planta de tractament d'aigua poguessin formar part d'aquest tipus de residus. La Plataforma Antiincineració de Montcada i Reixac es va crear l’any 2006, quan un grup de veïns i veïnes es va assabentar que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) havia signat un acord amb la fàbrica de Lafarge per incinerar fangs de les depuradores d’aigua i altres residus altament contaminants, com farines càrnies, plàstics o residus urbans, que feien servir com a combustible.[5] En alguna ocasió els veïns han protestat per males olors que emet la depuradora.[6]

Referències[modifica]

  1. «Redacció del projecte constructiu d'ampliació i dels tractaments de l'EDAR de Montcada i Reixac. Annex 1. Dades de partida» (pdf). Annex 1. Dades de partida p. 3. Generalitat de Catalunya-Autoritat Metropolitana de Barcelona. [Consulta: 21 octubre 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «EDAR de Montcada i Reixac-Dades Tècniques». AMB. [Consulta: 22 octubre 2018].
  3. «Parc Fluvial del Besòs». Diputació de Barcelona. [Consulta: 25 octubre 2018].
  4. «Montcada. Èmfasi - Activitats». Ajuntament de Montcada i Reixac. [Consulta: 25 octubre 2018].
  5. Yustres, Víctor; Alcántara, Antonio. «Estirant del Fil - El veïnat de Montcada i Reixac planta cara a Lafarge». La Directa - cooperativa de consum i usuàries, 06-10-2015. [Consulta: 26 octubre 2018].
  6. Capella, Montse. «Montcada i Reixac · Els veïns de Can Sant Joan es queixen del soroll que fa la ferralleria del barri. El local funciona sense disposar dels permisos necessaris. Males olors i soroll, un malson per als veïns». Diari AVUI - Corporació Catalana de Comunicació SL, 28-04-2007. [Consulta: 26 octubre 2018].