Vés al contingut

ELISAVA

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióELISAVA

Entrada a l'escola Modifica el valor a Wikidata
EpònimElisava Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusinstitució acadèmica Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1961
Lloc webelisava.net Modifica el valor a Wikidata
Facebook: ElisavaBarcelona X: ElisavaBCN Instagram: elisavabcn Modifica el valor a Wikidata

ELISAVA Facultat de Disseny i Enginyeria de Barcelona de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) és un centre universitari privat de disseny i enginyeria. Fundada l'any 1961 a Barcelona, fou la primera escola de disseny de l'Estat espanyol.[1] El seu campus és a la Rambla de Barcelona, on conviuen al voltant de 2.200 estudiants i més de 800 professors. L'any 2020 Elisava es va federar a l’UVic-UCC, passant de ser un centre adscrit a la Universitat Pompeu Fabra, com havia estat entre els anys 1995 i 2020, a una universitat de ple dret. L'any 2000, va ser guardonada amb un Premi Nacional d'Innovació i Disseny.[2] Des de l'any 2013 es troba entre les 100 millors escoles de disseny i arquitectura d'Europa segons la revista Domus.[3]

L'entitat ofereix programes educatius de disseny gràfic i de comunicació, disseny de producte, enginyeria en disseny Industrial, disseny d'espai interior, arquitectura i estratègia en disseny. Des del 1986, edita la revista ELISAVA Temes de Disseny, una publicació trilingüe, científica i de recerca i debat entorn del disseny i la seva vinculació amb la tecnologia, la comunicació, la cultura i l'economia.[1] Temes de Disseny està indexada pel repositori cooperatiu Revistes Catalanes amb Accés Obert.

Història

[modifica]

Fundada l'any 1961 a Barcelona, va néixer amb la voluntat de crear un nou espai per a l'ensenyament del disseny. Uns inicis on, de manera progressiva, es va anar definint com una escola orientada clarament a la cultura del projecte i va basar l'ensenyament en la capacitació teoricopràctica per al plantejament i la resolució de problemes de disseny, en comptes de la repetició de problemes ja resolts (ensenyament artesanal).[4] Com a continuació lògica als estudis de disseny el 1997 va incorporar els estudis d'Enginyeria Tècnica en Disseny Industrial, i el 1998 els d'arquitectura tècnica.[5]

Edifici de l'antic Crèdit Mercantil, a la plaça de la Mercè, on hi va haver anteriorment l'escola

El 1990 van iniciar-se els tallers de postgrau amb la presència de dissenyadors destacats com ara Francesco Binfarré, Achile Castiglioni, Isao Hosoe, Santiago Miranda, Jonathan de Pas i Denis Santachiara, entre d'altres.[6]

Com a conseqüència de l'adscripció a la Universitat Pompeu Fabra, actualment realitza conjuntament amb l'IDEC (Institut d'Educació Contínua) una vintena de màsters i una quarantena de programes de postgrau relacionats amb la pràctica professional de qualsevol àmbit del disseny i de l'enginyeria.[7]

Amb la voluntat de potenciar l'Escola i donar-li més autonomia, el 2003 es va constituir per iniciativa de la Fundació Cultural del CIC la Fundació Privada ELISAVA Escola Universitària.[8]

Edifici cantoner de la Rambla amb la plaça de Joaquim Xirau, nova seu de l'ELISAVA
Façana de la plaça de Joaquim Xirau de la seu actual de l'escola

Activitat

[modifica]

Forma part de la xarxa Cumulus, que agrupa més de 100 institucions de renom de tot el món, amb la finalitat de promoure la cooperació internacional.[9]

Coordina projectes de recerca aplicada en disseny i enginyeria al servei de la innovació en les empreses.[5] La seva recerca s'estructura en tres grans línies: innovació social, innovació en nous materials i noves tecnologies de fabricació, innovació en l'empresa. Desenvolupa projectes en l'àmbit de comunicació visual, disseny i enginyeria de producte, mobilitat i transports, espai-retail, nous materials, sostenibilitat o àmbit salut. Ha treballat amb la Fundació Pasqual Maragall,[10][11] ASCER,[12] ALSTOM/ FGC, Rucker-Lypsa,[13] Bayer Material Science[14]

El centre promou i difon el coneixement vinculat al disseny i l'enginyeria a través d'un programa d'activitats abundant. A partir de l'any 1991, col·labora en l'organització i acull diverses activitats de la Primavera del Disseny, un esdeveniment amb caràcter biennal de reflexió teòrica entorn dels diferents interrogants que planteja el món del disseny.[15] El 2013 va allotjar la primera edició de la jornada de tallers i conferències sobre tipografia Entretipos,[16] el congrés internacional sobre disseny web WebVisions[17] i la quarta edició del seminari sobre mètodes generatius en arquitectura i disseny Algomad.[18] Al llarg de la seva història, ha comptat amb conferenciants i professionals de reconegut prestigi com Zaha Hadid o Philippe Starck.[19]

Penó de Sant Ot

L'any 2012, l'associació començà una nova etapa amb el nom d'Elisava Alumni i organitza un concurs per dissenyar-ne la nova imatge corporativa. La proposta guanyadora, dissenyada per l'exalumne de l'escola Albert Ibanyez va ser guardonada amb tres premis Laus, organitzats pel Foment de les Arts i el Disseny, en les categories de Disseny Gràfic - Naming (plata),[20] Entitats (plata)[21] i Disseny Gràfic - Logotip (bronze).[22] La imatge corporativa d'Elisava Alumni està basada en l'Estendard de Sant Ot del segle xii, on apareix una de les primeres firmes femenines catalanes: «Elisava me fecit» (Elisava m'ha fet).[23]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 Galán, Julia; Gual, Jaume; Marín, Joan M.; et al. El diseño industrial en España. Madrid: Cátedra, 2010.
  2. ↑ Premios Nacionales de Diseño 2000 = National Design Prizes : 2000. [Barcelona] : Fundación BCD : Ministerio de Ciencia y Tecnología, DL 2002, p. 133-148.
  3. ↑ Europe's TOP 100 Schools of Architecture and Design 2013. Milà: Editoriale Domus, 2012, p. 174-175.
  4. ↑ Mañá, Jordi. La pedagogía del diseño en Barcelona Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo 82 (1971). Barcelona: Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
  5. 1 2 Escola de Disseny Bàsic : miscel·lània : 1971-2000. Barcelona : Elisava, 2000.
  6. ↑ Relacions Internacionals Temes de Disseny 13 (1996). ISSN 0213-6023
  7. ↑ Diseño y Arquitectura Arxivat 2013-10-18 a Wayback Machine. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 2013.
  8. ↑ Fundació Elisava Escola Universitària. Barcelona: Coordinadora Catalana de Fundacions, 2011.
  9. ↑ Escola Superior de Disseny Elisava Arxivat 2013-10-17 a Wayback Machine.. Helsinki: Cumulus International Association of Universities and Colleges of Art, Design and Media, 2013
  10. ↑ ACN. Programa d'innovació Arxivat 2013-10-18 a Wayback Machine.. Barcelona: Fundació Pasqual Maragall, [2013]. [Consulta: 26 juliol 2013]
  11. ↑ Europa Press. La Fundació Pasqual Maragall i Elisava dissenyaran productes per a malalts d'Alzheimer. Barcelona: Vilaweb, 2011. [Consulta: 26 juliol 2013]
  12. ↑ Los estudiantes de ELISAVA muestran nuevos usos de la cerámica en interiores. Castellón: Ascer, 2011. [Consulta: 30 juliol 2013]
  13. ↑ Centre Específic de Recerca per a la millora i Innovació de les Empreses. MULTI-MATHERIA Arxivat 2013-10-17 a Wayback Machine.. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya, [2011]. [Consulta: 26 juliol 2013]
  14. ↑ ACN. Bayer premia a los jóvenes más creativos de ELISAVA Escola Superior de Disseny Arxivat 2013-10-17 a Wayback Machine.. [Madrid]: Bayer España, 2008. [Consulta: 26 juliol 2013]
  15. ↑ Manzano, Emilio. "El diseño protagoniza la primavera cultural de Barcelona". La Vanguardia, 4 de abril de 1991, p.33. [Consulta: 8 octubre 2013]
  16. ↑ FAD. Entretipos. [Consulta: 8 octubre 2013]
  17. ↑ WebVisions. Web & Mobile Design Arxivat 2013-10-04 a Wayback Machine., Technology and UX Conference. [Consulta: 8 octubre 2013]
  18. ↑ Algomad. Algomad 2013 – Enfoque en Sagrada Familia. [Consulta: 8 octubre 2013]
  19. ↑ Moix, Llàtzer. [Phttp://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1991/04/04/pagina-44/33476719/pdf.html?search=primavera%20del%20disseny hilippe Stark propugna una nueva dimensión moral para el diseño]. La Vanguardia, 12 abril 1991, p.44. [Consulta: 8 octubre 2013]
  20. ↑ ADG-FAD. Laus Elisava Alumni Bold Arxivat 2013-10-04 a Wayback Machine.. Barcelona: ADG-FAD, [2013].[Consulta: 8 octubre 2013]
  21. ↑ ADG-FAD. Laus Elisava Alumni Arxivat 2013-10-12 a Wayback Machine.. Barcelona: ADG-FAD, [2013]. [Consulta: 8 octubre 2013]
  22. ↑ ADG-FAD. Laus Elisava Alumni Arxivat 2013-10-05 a Wayback Machine.. Barcelona: ADG-FAD, [2013]. [Consulta: 8 octubre 2013]
  23. ↑ Xarxa Vives d'Universitats. Diccionari Biogràfic de Dones Arxivat 2011-09-03 a Wayback Machine.. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; Universitat Jaume I, [2013]. Varela Rodríguez, M. Elisa. Biografia de Elisava - Brodadora noble. [Consulta: 8 octubre 2013]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=ELISAVA&oldid=37969971»