Vés al contingut

Exèrcit Popular Català

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: EPOCA)
Infotaula d'organitzacióExèrcit Popular Català
Dades
Tipusorganització armada Modifica el valor a Wikidata
ObjectiusCreació d'un estat independent socialista als Països Catalans
IdeologiaIndependentisme català, socialisme
Història
Creació1970
Data de dissolució o abolició1979 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
ÀmbitPaïsos Catalans

L'Exèrcit Popular Català (EPOCA) fou una organització armada catalana[1] que va actuar entre el 1976 i el 1980.[2] Perseguia la separació de Catalunya d'Espanya. És vist com l'antecessora de Terra Lliure, ja que molts dels seus militants en passaren a formar part quan es va dissoldre. Diferents agents governamentals la van considerar «terrorista», com ara l'Estat espanyol.[cal citació]

Formació

[modifica]

EPOCA té tres intents de naixement: l'any 1964, un altre el 1968 i definitivament a partir de 1970-1971 com a organització d'alliberament nacional. Fou inspirada per Josep Maria Batista i Roca en unes xerrades a joves independentistes. Es basava en les experiències de la Societat d'Estudis Militars, d'ORMICA i dels fets del sis d'octubre de 1934. Se'n estima el nombre de militants a uns 50, disposaven d'una infraestructura legal de dos-cents persones, quatre per militant. La majoria dels militants provenia del Front Nacional de Catalunya.

Jaume Martínez Vendrell, antic oficial de l'exèrcit republicà i líder de la branca militar del Front Nacional de Catalunya, fou l'encarregat d'entrenar militarment els militants. Les donava formació pràctica i teòrica a partir de les armes aconseguides a través d'un catalano-suís conegut com a Sporri i en robatoris a diverses armeries de Barcelona i Andorra.[3] Per a la recaptació de fons van fer diversos atracaments, la més grossa a la Residència sanitària de la Vall d'Hebron de Barcelona en que van robar uns 32.000.000 de pessetes.[4]

Els atemptats Bultó i Viola

[modifica]

EPOCA tingué gran ressò públic amb l'atemptat contra l'industrial de Cros S.A., Josep Maria Bultó,[5] el 9 de maig de 1977, qui morí en esclatar-li la bomba que li posaren al pit. Com és costum en les accions d'EPOCA, aquesta tampoc fou reivindicada, pel que en un primer moment qui sí reivindicà l'acció tot i no haver-la executat fou el FRAP i, hores més tard, la Triple A.[6] Una setmana després dels fets, la policia espanyola detingué les germanes Elena i Sílvia Mandlexicz, David Santacana, Dolores Caparrós i Rosa Tomasa Ramírez, entre d'altres militants del Partit Comunista d'Espanya (internacional). Finalment la policia s'adonà que havia estat seguint una pista falsa entre les relacions del MPAIAC canari i les organitzacions comunistes a l'estat espanyol.[7] Però aquesta no serà l'única pista falsa que seguiren, així el 6 de juny, el diari Avui rebé una trucada reivindicant l'acció per part dels Grups de Combat Popular del Poble Català, fins llavors desconeguts.[8]

Finalment, el juliol de 1977, foren detinguts i acusats dels fets Àlvar Valls, Carles Sastre, Josep Lluís Pérez i Montserrat Tarragó. Amb totes aquestes detencions, es creà el Socors Català,[9] que impulsaren la campanya Llibertat Patriotes Catalans, que es mantingué durant tot l'estiu i fou un dels eixos de l'acte independentista del Fossar de les Moreres de Barcelona durant la Diada nacional de Catalunya de 1977. Nogensmenys, als quatre implicats se'ls aplicà, en primera instància, la llei d'Amnistia de 1977 i foren alliberats aquella mateixa tardor.

Després del retorn de Josep Tarradellas i de la constitució oficial del Consell Executiu de la Generalitat (octubre-desembre de 1977), el governador civil de Barcelona, Rodolfo Martín Villa, retirà l'amnistia als quatre alliberats, que hagueren d'exiliar-se. Aleshores, el gener de 1978, EPOCA atemptà mitjançant el mateix sistema contra l'exalcalde de Barcelona, Joaquim Viola i la seva esposa Montserrat Tarragona, que moriren en esclatar-los la bomba al pit.

Desarticulació del grup

[modifica]

El 4 de març del 1979 foren detinguts Jaume Martínez i Vendrell, Lluís Montserrat i Sangrà, Maria Teresa Sol i Cifuentes, Joan Mateu i Martínez, les germanes Concepció i Montserrat Vall i Pla, i Xavier Manzano i Pérez.[10] La policia espanyola situà l'origen de l'organització el 1967, atribuint-ne la creació i la direcció a Josep Maria Batista i Roca (mort el 1978), la direcció de l'ala militar a Martínez Vendrell i a una dotzena més la pertinença. També demanaren l'extradició de Manuel Viusà. A partir d'aquestes detencions es formaren els Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans. L'octubre de 1980 foren detinguts Xavier Barberà, Joan Casas, Concepció Duran, Ferran Jabardo, Antoní Massaguer, Rosa Naval, Abel Rebollo, Ramon Subirats, Dolors Tubau i Maria Tubau, acusats de pertànyer a EPOCA, de la mort de Josep Maria Bultó i d'estar preparant un atemptat contra el president de la Generalitat, Jordi Pujol. Després d'aquestes detencions, EPOCA es pot considerar desarticulada i els seus membres actius, com Montserrat Tarragó[11] i Carles Sastre, passaren a Terra Lliure.

Els judicis

[modifica]

En el judici, Jaume Martínez i Lluís Montserrat admeteren la seva pertinença a una organització independentista inspirada per Batista i Roca. Lluís Montserrat treballava en l'aparell de propaganda, i Jaume Martínez s'encarregava de la formació teòrica militar, però no assumí en cap moment cap càrrec del qual se'ls acusava i negà la participació en els atemptats. Foren alliberats el maig del 1980.[12] Joan Casas, Concepció Duran, Rosa Naval i Maria Tubau foren alliberats després de 10 dies de detenció l'octubre de 1980.

Xavier Barberà, Ferran Jabardo, Antoní Massaguer, Abel Rebollo i Dolors Tubau foren empresonats, essent coneguts a partir de llavors com els inculpats del cas Batista i Roca. La família Bultó recorregué la sentència i el Tribunal Suprem espanyol condemnà novament a Jaume Martínez i Vendrell a dotze anys de presó, però fugí fora del país per no complir la condemna.

El 15 de gener de 1982 foren condemnats Xavier Barberà a 36 anys i 3 mesos, Antoní Massaguer a 36 anys, Ferran Jabardo a 12 anys, Abel Rebollo a 2 anys i 3 mesos, i Dolors Tubau a 2 anys i 3 mesos. Van ser traslladats a complir la condemna a la presó de Lleida-2. Els advocats defensors al·legaren força irregularitats en el judici i que les confessions havien estat arrencades sota tortura, raó per la qual recorregueren la sentència davant la Comissió Europea dels Drets Humans, que el 1984 l'admeté a tràmit.

Epíleg

[modifica]

El 16 d'octubre de 1986, la Comissió Europea va amonestar Espanya per la possible existència de violació de drets humans. Davant la negativa del govern espanyol, el 23 de setembre, la Comissió dictà per unanimitat que s'havia violat l'article 6.1 de la Convenció Europea i invità a Espanya a reparar la violació.

El 1988, la nova oposició del govern espanyol, obligà a presentar una denúncia davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans, sentenciant el 6 de desembre, que l'Estat havia violat l'article 6.1 en el judici i en els recursos. Finalment, el 29 de juny de 1989, l'Audiència Nacional espanyola dictà ordre de llibertat, reduïda 15 dies després a llibertat provisional.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Les nationalismes en Espagne: de l'État libéral à l'État des autonomies (1876-1978). Université Paul Valéry-Montpellier III, 2002, p. 253. ISBN 2842695275. 
  2. ↑ Sastre, Carles. Terra Lliure: punto de partida (1979-1995): una biografía autorizada. Txalaparta, 2013, p. 58. ISBN 8415313454. 
  3. ↑ Dalmau, 2010, p. 61-62, 86.
  4. ↑ Dalmau, 2010, p. 67.
  5. ↑ Jiménez, Roger. «El asesinato de Bultó y del matrimonio Viola» (en castellà). El Mundo, 07-05-2007. [Consulta: 7 maig 2007].
  6. ↑ Dalmau, 2010, p. 91.
  7. ↑ Dalmau, 2010, p. 92.
  8. ↑ Dalmau, 2010, p. 693-694.
  9. ↑ Heredia, David. El franquisme a Catalunya, 1939-1977: La lluita per la democracia i l'autogovern (1969-1980). Edicions 62, 2005, p. 263. ISBN 9788429755749. 
  10. ↑ «Cap a una nova estratègia independentista: conscienciació i mobilització (1977-1979)». Llibertat.cat. [Consulta: 13 gener 2026].
  11. ↑ «El hijo de Viola reconoció a dos de los presuntos asesinos de su padre» (en castellà). El País, 23-09-1986. [Consulta: 7 maig 2007].
  12. ↑ «Puestos en libertad los dos procesados por el caso Bultó» (en castellà). El País, 19-06-1980. [Consulta: 7 maig 2007].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Exèrcit_Popular_Català&oldid=36785293»