Easy Rider

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEasy Rider
EasyRider2.jpg
Fitxa
DireccióDennis Hopper
Protagonistes
ProduccióPeter Fonda
William Haywood
Bert Schneider
GuióPeter Fonda
Dennis Hopper
Terry Southern
MúsicaRoger McGuinn
FotografiaLászló Kovács
MuntatgeDonn Cambern
ProductoraRaybert Productions Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorColumbia Pictures
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1969
Durada94 min
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeCalifòrnia, Nova Orleans, Nou Mèxic, Malibu i Arizona Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost0,34 milions de dòlars
Recaptació60 milions de dòlars
Descripció
GènereDrama, Road movie
Lloc de la narracióArizona Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0064276 Filmaffinity: 399242 Allocine: 178 Rottentomatoes: m/easy_rider Mojo: easyrider Allmovie: v15197 TCM: 73859 Metacritic: movie/easy-rider TV.com: movies/easy-rider Modifica el valor a Wikidata

Easy Rider és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Dennis Hopper el 1969.

Argument[modifica]

Aquesta pel·lícula és una road movie que s'ha fet des de l'emblema de la generació hippy dels anys 60. Conta l'escapada de dos joves motoristes, Wyatt (Peter Fonda) i Billy (Dennis Hopper), que després d'haver venut una gran quantitat de droga, decideixen anar a Nova Orleans per veure el Mardi Gras. Durant la seva travessia pels Estats Units, els protagonistes trobaran una comunitat hippy i el seu estil de vida. Per participar il·legalment en una desfilada, els envien a la presó on troben George Hanson (Jack Nicholson), que se'ls ajunta. Els tres col·legues descobriran llavors l'Amèrica profunda, racista i conservadora, que refusa l'evolució dels anys 60.

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • Quatre motos van ser customitzades (com una chopper) per a la pel·lícula: una es va cremar durant la pel·lícula, les altres tres van ser robades abans que acabes la pel·lícula.
  • Durant l'escena de la vetllada nocturna al voltant del foc, Peter Fonda, Dennis Hopper i Jack Nicholson van fumar realment cànnabis.
  • Per escriure aquesta pel·lícula, Peter Fonda i Dennis Hopper es van inspirar en el II sorpasso) de Dino Risi, pel·lícula italiana del 1962.
  • Aquesta pel·lícula és el road movie dels road movies, la pel·lícula d'una generació.

Llegat i influencia[modifica]

La muntura de Peter Fonda a la pel·lícula

La seva importància històrica és indiscutible i es va convertir en un dels precedents i principal propulsor del nou cinema nord-americà que es va fer a la dècada de 1970.Junt amb Bonnie i Clyde i El Graduat, Easy Rider va ajudar a posar en marxa l'era del Nou Hollywood durant finals de la dècada de 1960 i la dècada de 1970. Els grans estudis es van adonar que es podien guanyar diners amb pel·lícules de baix pressupost realitzades per directors d'avantguarda. Molt influenciades per la Nova Onada francesa, les pel·lícules de l'anomenat "Hollywood postclàssic" van arribar a representar una generació contracultural cada vegada més desil·lusionada amb el seu govern,(amb temes com la guerra de Vietnam durant el mandat de Richard Nixon), així com amb els efectes d'aquest al món i l'establishment en general.

Encara que Jack Nicholson només apareix com a actor secundari i en l'última meitat de la pel·lícula, la seva destacada actuació va marcar el seu inici com a estrella de cinema, juntament amb la seva posterior pel·lícula Five Easy Pieces, en què va tenir el paper principal. El vicepresident Spiro Agnew va criticar Easy Rider, juntament amb la banda Jefferson Airplane, com a exemples de la permissivitat de la contracultura ''hippie'' dels anys 60.[1][2]

L'èxit de la pel·lícula, i la nova era de Hollywood que va ajudar a inaugurar, van donar a Hopper l'oportunitat de tornar a dirigir amb un control artístic total. El resultat va ser The Last Movie (L'última pel·lícula), del 1971, que va ser un notable fracàs de taquilla i amb la crítica, i que va posar fi a la carrera de Hopper com a director durant més d'una dècada. També va donar a Fonda l'oportunitat de dirigir amb The Hired Hand (1971), encara que poques vegades va tornar a produir.

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Banda sonora[modifica]

  1. SteppenwolfThe Pusher
  2. Steppenwolf – Born to Be Wild
  3. Smith – The Weight
  4. The ByrdsWasn't Born to Follow
  5. The Holy Modal Rounders – If You Want to Be a Bird
  6. Fraternity of Man – Don't Bogart Me
  7. The Jimi Hendrix ExperienceIf 6 Was 9
  8. The Electric PrunesKyrie Eleison (When The Saints)
  9. Roger McGuinnIt's Alright Ma (I'm Only Bleeding)
  10. Roger McGuinnBallad of Easy Rider

Easy Rider va ser igualment el títol d'una composició del grup Iron Butterfly, durant els anys 60, i d'un àlbum dels Byrds contenint el tros gravat per a la pel·lícula.

Referències[modifica]

  1. Patterson, James T. Grand Expectations: The United States, 1945-1974 (en anglès). Oxford University Press, 1996. ISBN 978-0-19-507680-6. 
  2. parentesys.com. «Easy Rider, las motos apagaron sus motores ruteros» (en castellà), 12-10-2019. [Consulta: 24 novembre 2022].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Easy Rider