Eate
_-_Midjourney_AI_bertsioa.png)  | |
| Tipus | deïtat de la natura |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | mitologia basca |
| Dades | |
| Pseudònim | Egata, Ereheta, Erots i Erreate |
| Altres | |
| Domini | tempesta i catàstrofe natural |
| Equivalent | Traganarru i Edelate |
Eate és el geni de la tempesta, el foc, les inundacions i el vent violent en la mitologia basca.[1] Com molts pobles antics, que sovint tenien com a deïtat principal una entitat celestial, responsable de les tempestes (Tor, Zeus, Júpiter), els bascos comparteixen aquesta creença i també en practiquen ritus específics.[2]
Creences
[modifica]Eate és conegut amb aquest nom al Goierri. La seva veu profunda però imponent se sent en acostar-se la calamarsa. També se l'associa amb incendis devastadors, la crescuda furiosa d'un riu i la ràfega de vent que ressona al bosc. Hi ha altres noms locals associats a aquestes manifestacions:
En algunes obres bibliogràfiques, Eate és un déu del foc i del gel, més que no pas de les tempestes.[3][4]
Déus antics associats amb Eate
[modifica]Edelate,[5] Edelatis[6] o Edelas era un déu dels Pirineus, a la zona de Comenge, a l'època de l'Imperi Romà. El seu nom apareix en algunes inscripcions i pot estar relacionat amb la mitologia basca.[5]
A Luscan (Comenge) es va trobar un altar amb una inscripció adreçada al déu Edelas:
| « | EDELATI DEO Sexmin i Aprilis i el seu fill Alcimus[7][8] |
» |
Arbre genealògic
[modifica]| Princesa de Mundaka .svg){kind=small} | Sugaar .svg){kind=small} (Foc, serp) | Mari (Deessa) | Amalur (La Mare Terra) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Jaun Zuria (Senyor de Biscaia) | Mikelats (Mal esperit) | Atarrabi (Bon esperit) | Eguzki amandre (L'àvia sol) | Ilargi amandre (L'àvia lluna) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Urtzi (Déu del cel) | Hodei (Núvol, tro) | Eate (Tempesta) | Jaunagorri (Tempesta) | Eguen (Déu de la llum) | Gaueko (La nit) | Aide (Aire, boira) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Referències
[modifica]- ↑ Barandiarán, José Miguel de. Dictionnaire illustré de mythologie basque [Diccionario Ilustrado de Mitología Vasca y algunas de sus fuentes] (en francès). Traducció: Michel Duvert. Donostia, Baiona: Elkar, 1993. ISBN 2903421358. OCLC 416178549.
- ↑ Labat, Claude. Libre parcours dans la mythologie basque (en francès). Baiona; Donostia: Lauburu; Elkar, 2012, p. 53. ISBN 9788415337485. OCLC 795445010.
- ↑ Lurker, Manfred. Dictionary of gods and goddesses, devils and demons (en anglès). Routledge, 1987, p. 104. ISBN 978-0-7102-0877-4.
- ↑ Eliade, Mircea; Adams, Charles J. The Encyclopedia of religion (en anglès). Vol. 2. Macmillan, 1987, p. 81. ISBN 978-0-02-909710-6.
- ↑ 5,0 5,1 Bladé, Jean-François. Défense des études sur l'origine des Basques (en francès). Librairie A. Franck, 1870.
- ↑ Renel, Charles. Les religions de la Gaule avant le christianisme (en francès). Éditions Leroux, 1906.
- ↑ Sacaze, Julien; Lebègue, Albert. Inscriptions antiques des Pyrénées (en francès). Tolosa de Llenguadoc: E. Privat, 1892, p. 167.
- ↑ «Edelate» (en basc). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 octubre 2025].
Bibliografia
[modifica]- Arana, Anuntxi. De la mythologie basque : gentils et chrétiens [Euskal mitologiaz : jentilak eta kristauak] (en francès). Traducció: Edurne Alegria. Donostia: Elkar, 2010. ISBN 9788497838214. OCLC 698439519.
- Barandiarán, José Miguel de. Dictionnaire illustré de mythologie basque [Diccionario Ilustrado de Mitología Vasca y algunas de sus fuentes] (en francès). Traducció: Michel Duvert. Donostia, Baiona: Elkar, 1993. ISBN 2903421358. OCLC 416178549.
Vegeu també
[modifica]Part de {{Cultura del País Basc}} i {{Mitologies europees}} | ||||||||||||||||||
| Panteó |
|  | ||||||||||||||||
| Altres |
| |||||||||||||||||
