Ebolavirus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuEbolavirus
Ebola virus virion.jpg
Micrografia d'un virió d'Ebola virus (en fals color)
Dades
Genoma Grup V ((-)ssRNA)
Malaltia febre hemorràgica de l'Ebola
Taxonomia
RegneVirus
OrdreMononegavirales
FamíliaFiloviridae
GènereEbolavirus
Tipus taxonòmic Zaire ebolavirus
Espècies
Modifica les dades a Wikidata
Arbre filogenètic que compara Ebolavirus i Marburgvirus.

El gènere Ebolavirus és un taxon virològic inclòs dins la família Filoviridae, ordre Mononegavirales.[1] Els membres d'aquest gènere s'anomenen ebolavirus (ebolaviruses).[1] Les cinc espècie conegudes s'anomenen segons la regió on origiàriament es van identifica: Bundibugyo ebolavirus, Reston ebolavirus, Sudan ebolavirus, Taï Forest ebolavirus (originàriament Côte d'Ivoire ebolavirus) i Zaire ebolavirus.

Cadascuna de les espècies del gènere Ebolavirus tenen un virus membre, i quatre d'elles causen la malaltia del virus d'Ebola (EVD) en humans, la cinquena, el Reston virus, ha causat EVD en altres primats.[2][3] Zaire ebolavirus és l'espècie tipus (referència o espècie de virus exemple) pel Ebolavirus, i conté un sol membre conegut anomenat "Ebola virus" (anteriorment "Zaire ebolavirus"), el qual té la taxa de mortalitast més alta entre els ebolavirus.

Els Ebolavirus es van descriure primer pels brots d'EVD a Sudan del Sud de juny de 1976 i al Zaire l'agost de 1976.[4] El nom d'Ebolavirus deriva del riu Ebola al Zaire (actualment República Democràtica del Congo), i el sufix -virus (designa un gènere de virus).[1] Aquest gènere va ser introduït l'any 1998 com el "Ebola-like viruses".[5] l'any 2002 el nom va ser canviat a Ebolavirus[6][7] i el 2010, el gènere va ser esmenat.[1] Els Ebolavirus estan estretament emparentats amb els marburgvirus.


Criteris d'inclusió en aquest gènere[modifica]

Un virus dins la família Filoviridae és un membre del gènere Ebolavirus si[1]

  • el seu genoma té diversos gens amb solapaments
  • el seu quart gen (GP) codifica 4 proteïnes (sGP, ssGP, Δ-pèptid, i GP1,2) usant edició cotranscripcional per expressar ssGP i GP1,2 i escissió proteolítica per expressar sGP i Δ-pèptid
  • la infectivitat cim dels seus virions està associada amb partícules de ≈805 nm de llargada
  • el seu genoma difereix del de Marburg virus en ≥50% i d'Ebola virus en <50% al nivell nucleòtid
  • els seus virions gairebé no mostren reactivitat al creuament antigènic amb marburgvirions

Classificació[modifica]

Els gèneres Ebolavirus i Marburgvirus estaven originàriament classificats com espècies de l'actualment obsolet gènere Filovirus. El març de 1998, el Vertebrate Virus Subcommittee' va proposar dins el International Committee on Taxonomy of Viruses (ICTV) canviar elgènere Filovirus de la família Filoviridae amb dos gèneres específics: Ebola-like viruses i Marburg-like viruses. Aquesta proposta es va implementar a Washington, D.C., l'abril de 2001 i a París el juliol de 2002. l'any 2000, es va fer una altra proposta a Washington, D.C., per canviar el "-like viruses" cap a "-virus" resultnt en els actuals Ebolavirus i Marburgvirus.[8]

Espècies del gènere Ebolavirus[modifica]

  • Ebola virus (EBOV).[9] Mabalo Lokela, un professor d'escola de 44 anys en va ser el primer cas registrat. Els símptomes semblen els de la malària i per tant aquells primers pacients rebien quinina.
  • Sudan ebolavirus (SUDV) : com l'EBOV, el SUDV emergí l'any 1976; primer es pensava que era idèntic al EBOV.[10]
  • Reston ebolavirus (RESTV) : Descobert primer en macacos que s'alimenten de crancs del Hazleton Laboratories (actualment Covance) el 1989. Després del brot inicial a Reston, Virgínia, s'ha trobat en primats no humans a Pennsilvània, Texas, i Siena, Itàlia. En cadascun dels casos van ser animals afectats importats de les Filipines,[11] on el virus també ha infectat porcs.[12]

Evolució[modifica]

Les taxes de canvi genètic són 8*10-4 per lloc i per any i per tant és un quart[16] de ràpida que la del grip en humans. Es pot extrapolar que Ebolavirus i Marburgvirus probablement van divergir des de fa diversos milers d'anys.[17][18] tanmateix els paleovirus fòssils dels filovirus (Filoviridae) trobats en animals indiquen que la mateixa família té com a mínim desenes de milions danys d'antiguitat.[19]

Recerca científica[modifica]

Un estudi de l'any 2013 aïllà anticossos dels grans quiròpters menjadors de fruites a Bangladesh, contra els virus Ebola Zaire i Reston virus, per tant, mostren senyals dels filovirus a Àsia.[20]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Kuhn, J. H.; Becker, S.; Ebihara, H.... [et al] «Proposal for a revised taxonomy of the family Filoviridae: Classification, names of taxa and viruses, and virus abbreviations"». Archives of Virology, Vol. 155, num. 12, 2010, pàg. 2083-2103. DOI: 10.1007/s00705-010-0814-x. PMC: 3074192. PMID: 21046175.
  2. «Ebolavirus and Marburgvirus Infections».
  3. «About Ebola Virus Disease». [Consulta: 18 octubre 2014].
  4. http://whqlibdoc.who.int/bulletin/1978/Vol56-No2/bulletin_1978_56(2)_247-270.pdf
  5. Pringle, C. R. «Virus taxonomy-San Diego 1998». Archives of Virology, 143, 7, 1998, pàg. 1449–59. DOI: 10.1007/s007050050389. PMID: 9742051.
  6. Feldmann, H.; Geisbert, T. W.; Jahrling, P. B.; Klenk, H.-D.; Netesov, S. V.. «Family Filoviridae». A: Virus Taxonomy—Eighth Report of the International Committee on Taxonomy of Viruses. San Diego, USA: Elsevier/Academic Press, 2005, p. 645–653. ISBN 0-12-370200-3. 
  7. Mayo, M. A. «ICTV at the Paris ICV: results of the plenary session and the binomial ballot». Archives of Virology, 147, 11, 2002, pàg. 2254–60. DOI: 10.1007/s007050200052.
  8. Büchen-Osmond, Cornelia. «ICTVdB Virus Description – 01.025.0.02. Ebolavirus». International Committee on Taxonomy of Viruses, 25-04-2006. [Consulta: 2 juny 2009].
  9. Isaacson, M; Sureau, P; Courteille, G; Pattyn, SR; «Clinical Aspects of Ebola Virus Disease at the Ngaliema Hospital, Kinshasa, Zaire, 1976». Ebola Virus Haemorrhagic Fever : Proceedings of an International Colloquium on Ebola Virus Infection and Other Haemorrhagic Fevers held in Antwerp, Belgium, 6-8 December, 1977 [Consulta: 2 gener 2016].
  10. Feldmann, H.; Geisbert, T. W. «Ebola haemorrhagic fever». The Lancet, Vol. 377, num. 9768, 2011, pàg. 849-862. DOI: 10.1016/S0140-6736(10)60667-8. PMC: 3406178. PMID: 21084112.
  11. Special Pathogens Branch CDC. «Known Cases and Outbreaks of Ebola Hemorrhagic Fever». Center for Disease Control and Prevention, 14-01-2008. [Consulta: 2 agost 2008].
  12. McNeil Jr, Donald G. «Pig-to-Human Ebola Case Suspected in Philippines». New York Times, 24-01-2009 [Consulta: 26 gener 2009].
  13. Waterman, Tara. Ebola Cote D'Ivoire Outbreaks. Stanford University, 1999 [Consulta: 30 maig 2009]. 
  14. World Health Organization (2008-02-20). "End of Ebola outbreak in Uganda". Nota de premsa.
  15. Wamala, J; Lukwago, L; Malimbo, M; Nguku, P; Yoti, Z; Musenero, M; Amone, J; Mbabazi, W; Nanyunja, M; Zaramba, S; Opio, A; Lutwama, J; Talisuna, A; Okware, I; «Ebola Hemorrhagic Fever Associated with Novel Virus Strain, Uganda, 2007–2008». Emerging Infectious Disease, 16, 7, 2010 [Consulta: 24 juny 2010].
  16. http://www.sciencemag.org/content/345/6202/1369.full
  17. Suzuki, Y; Gojobori T. «The origin and evolution of Ebola and Marburg viruses». Molecular Biology and Evolution, Vol 14, num. 8, 1997, pàg. 800-6. DOI: 10.1093/oxfordjournals.molbev.a025820. PMID: 9254917.
  18. Sanchez, Anthony; Trappier, Sam; Mahy, Brian; Peters, Clarence; Nichol, Stuart «The viron glycoprotiens of Ebola are encoded in two reading frames and are expressed through transcriptional editing». Microbiology, 93, abril 1996, pàg. 3602-3607.
  19. Taylor, D.; Leach, R.; Bruenn «Filoviruses are ancient and integrated into mammalian genomes». BMC Evol Biol, Vol. 10, 2010, pàg. 193. DOI: 10.1186/1471-2148-10-193. PMC: 2906475. PMID: 20569424.
  20. «Ebola Virus Antibodies in Fruit Bats, Bangladesh». Emerging Infectious Disease. CDC, 19, 2, 2013. DOI: 10.3201/eid1902.120524.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ebolavirus Modifica l'enllaç a Wikidata