Echinococcus multilocularis

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuEchinococcus multilocularis
Cotton rat infected with Echinococcus multilocularis 3MG0020 lores.jpg
Echinococcus multilocularis
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumPlatyhelminthes
ClasseCestoda
OrdreCyclophyllidea
FamíliaTaeniidae
GènereEchinococcus
EspècieEchinococcus multilocularis
Leuckart, 1863
[més dades]

Echinococcus multilocularis és un cestode ciclofílid del gènere Echinococcus anomenat també tènia de la guineu i que, com Echinococcus granulosus, causa una hidatidosi en molts mamífers, incloent rosegadors i humans.

E. multilocularis aïllat d'una guineu a Hongria (Escala de la línia: 0,5 mm)

A diferència d'E. granulosus, E. multilocularis produeix petits quists alveolars (provocant una infecció multilocular, coneguda amb el nom d'equinococcosi alveolar o malaltia alveolar hidatídica) que es pot estendre per metàstasi a diferents òrgans del cos.[1] Quan aquests quists són ingerits per cànids (en especial Vulpes vulpes), normalment en consumir rosegadors afectats pel paràsit, produeixen una infecció en ells que pot afectar el tracte intestinal, els pulmons, el fetge i/o la pròstata.[2] Encara que els felins mostren una baixa susceptibilitat experimental a la infecció, han estat registrats casos d'infecció natural en gats.[3]

Els cucs adults produeixen ous i proglòtides que són dipositades a l'exterior juntament amb la femta. També aquestes proglòtides tenen la capacitat de salvar l'esfínter anal activament. Els rosegadors són els hostes intermediaris més freqüents, però l'ésser humà pot infectar-se per ingesta accidental d'ous o proglòtides, via mà-boca després del contacte amb animals i/o al beure aigües sense tractar o menjar verdures fresques que s'han contaminat.[4] Una vegada adquirit el paràsit, els quists (o hidàtides) tenen un període d'incubació presimptomàtic llarg i que varia segons el seu nombre i la via infecciosa, amb un patró de creixement molt lent en les persones immunocompetents, però poden arribar a tenir una disseminació corporal considerable i provocar seriosos danys en els òrgans afectats, en especial el fetge.[5]

E. multilocularis representa una important amenaça per a la salut pública a la Xina, Sibèria i Europa Central.[6] S'ha detectat en gossos i llops dels Alps italians.[7] La prevalença d'E. multilocularis entre la fauna europea varia notablement entre països, sent baixa (≤1%) a Dinamarca, Eslovènia i Suècia i alta (>10%) a la República Txeca, Estònia, França, Alemanya o Liechtenstein, per exemple (dades de 2016).[8]

L'OMS i l'OIE consideren a E. multilocularis un patogen globalment emergent, sobretot a l'hemisferi nord. El control d'aquest microorganisme és difícil, ja que el seu cicle vital primari té lloc predominantment en espècies de vida salvatge, sent els animals domèstics un problema epidemiològic de menor gravetat.[9]

Referències[modifica]

  1. Xu L, Siyiti S, Song X, Wen H, et al «Recurrent multiple-organ involvement of disseminated alveolar echinococcosis in 3 patients: Case report» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2017 Oct; 96 (42), pp: e7632. DOI: 10.1097/MD.0000000000007632. PMC: 5662347. PMID: 29049181 [Consulta: 29 setembre 2018].
  2. Geigy CA, Kühn K, Rütten M, Howard J, et al «Unusual presentation of alveolar echinococcosis as prostatic and paraprostatic cysts in a dog» (en anglès). BMC Vet Res, 2013 Ag 12; 9, pp: 159. DOI: 10.1186/1746-6148-9-159. PMC: 3765175. PMID: 23938212 [Consulta: 29 setembre 2018].
  3. Knapp J, Combes B, Umhang G, Aknouche S, Millon L «Could the domestic cat play a significant role in the transmission of Echinococcus multilocularis? A study based on qPCR analysis of cat feces in a rural area in France» (en anglès). Parasite, 2016 Oct; 23, pp: 42. DOI: 10.1051/parasite/2016052. PMC: 5782850. PMID: 27739398 [Consulta: 1r octubre 2018].
  4. Torgerson, PR «Fresh fruits, vegetables, and mushrooms as transmission vehicles for Echinococcus multilocularis» (en anglès). Parasitol Res, 2016 Nov; 115 (11), pp: 4447-4448. DOI: 10.1007/s00436-016-5241-9. ISSN: 0932-0113. PMID: 27637222 [Consulta: 2 octubre 2018].
  5. Pohnan R, Ryska M, Hytych V, Matej R, et al «Echinococcosis mimicking liver malignancy: A case report» (en anglès). Int J Surg Case Rep, 2017 Maig; 36, pp: 55-58. DOI: 10.1016/j.ijscr.2017.04.032. PMC: 5440282. PMID: 28531871 [Consulta: 29 setembre 2018].
  6. Vuitton DA, Demonmerot F, Knapp J, Richou C, et al «Clinical epidemiology of human AE in Europe» (en anglès). Vet Parasitol, 2015 Oct 30; 213 (3-4), pp: 110-120. DOI: 10.1016/j.vetpar.2015.07.036. ISSN: 0304-4017. PMID: 26346900 [Consulta: 29 setembre 2018].
  7. Massolo A, Valli D, Wassermann M, Cavallero S, et al «Unexpected Echinococcus multilocularis infections in shepherd dogs and wolves in south-western Italian Alps: A new endemic area?» (en anglès). Int J Parasitol Parasites Wildl, 2018 Ag 13; 7 (3), pp: 309-316. DOI: 10.1016/j.ijppaw.2018.08.001. PMC: 6115541. PMID: 30175043 [Consulta: 29 setembre 2018].
  8. Oksanen A, Siles-Lucas M, Karamon J, Possenti A, et al «The geographical distribution and prevalence of Echinococcus multilocularis in animals in the European Union and adjacent countries: a systematic review and meta-analysis» (en anglès). Parasit Vectors, 2016 Set 28; 9 (1), pp: 519. DOI: 10.1186/s13071-016-1746-4. PMC: 5039905. PMID: 27682156 [Consulta: 2 octubre 2018].
  9. Eckert, J; Schantz, PM; Gemmell, MA; Romig, T; et al «Control of Echinococcus multilocularis» (en anglès). A: WHO/OIE Manual on Echinococcosis in Humans and Animals: a Public Health Problem of Global Concern, Chapter 6.2, 2001 (rep. 2002 Gen), pp: 230-237 ISBN 92-9044-522-X [Consulta: 30 setembre 2018].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Echinococcus multilocularis Modifica l'enllaç a Wikidata