Economia circular

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

L'economia circular (en anglès Circular economy, CE) és una estratègia que té per objectiu reduir tant l'entrada dels materials com la producció de deixalles verges, tancant els cicles o fluxos econòmics i ecològics dels recursos.[1] L'anàlisi dels fluxos físics de recursos prové de l'escola de pensament de l'ecologia industrial en la qual els fluxos materials són de dos tipus, nutrients biològics, dissenyats per reintroduir-se en la biosfera sense incidents, i nutrients tècnics, els quals estan dissenyats per circular amb alta qualitat en el sistema de producció però no tornen a la biosfera.[2]

Abast[modifica]

El terme abasta més que la producció i consum de béns i serveis, incloent un canvi de combustibles de fòssils a l'ús d'energia renovable, i la funció de diversitat com a característic de resiliència i sistemes productius. Inclou la discussió de la funció de diners i les finances com a part del debat, i alguns dels seus pioners han demanat renovar les eines de mesura de rendiment econòmiques.[3]

Orígens[modifica]

El terme "economia circular" es va utilitzar per primera vegada en la literatura occidental en 1980 (Pearce i Turner 1990) per descriure un sistema tancat de les interaccions entre economia i medi ambient.[4] L'economia circular és part de l'estudi de retroalimentació de sistemes no lineals, sistemes vius.[5] Un resultat important d'aquesta és la idea d'optimitzar sistemes més que components, o la idea de ‘disseny a mesura'. Com a idea genèrica emmarca un nombre d'aproximacions més concretes que inclouen bressol a bressol, biomimicry, ecologia industrial, i la ‘economia blava'. Més freqüentment descrit com a marc per pensar, els seus seguidors reclamen que és un model més coherent que té valor com a resposta al final de l'era de materials i combustibles barats.

Cap a l'economia circular[modifica]

A Alemanya i Japó la interpretació de l'economia circular es basa en la gestió dels residus a través de les 3R. La idea subjacent és que l'actual flux lineal dels materials (recursos-producte-residus) necessita ser transformat en un flux circular (recurs-producte-recursos reciclat). L'economia circular va ser aprovat pel Govern xinès en el 11º pla de cinc anys com a model de desenvolupament per a la Xina.

Al gener 2012, la Fundació Ellen MacArthur i desenvolupat per McKinsey & Company va publicar un informe titulat Cap a l'Economia Circular: Racionalitat econòmica i de negocis per a una transició accelerada. L'informe, va ressaltar l'oportunitat econòmica i empresarial d'un model circular restauratiu. Utilitzant estudis de cas del producte i anàlisi econòmica, l'informe detalla el potencial dels beneficis significatius per a la Unió Europea. Argumenta que un subconjunt del sector de fabricació de la UE podria generar estalvis de cost de materials nets per un valor fins a de $630 mil milions p.Un. en 2025 — estimulant l'activitat econòmica a les àrees de desenvolupament de producte, remanufacturado i reparació. Cap a l'Economia Circular també va identificar els blocs de presa de decisions claus per fer la transició a una economia circular, concretament en habilitats de producció i disseny circulars, models empresarials nous, habilitats a construir cascades i cicles inversos, i cicles creuats i de col·laboració entre sectors.[6]

Models de Negoci Circulars[modifica]

Segons Linder i Williander, un model de negoci circular és "un model de negoci en el qual la lògica conceptual per a la creació de valor es basa en la utilització del valor econòmic retingut en els productes després de l'ús en la producció de noves ofertes".[7]

Mateusz Lewandowski ofereix una proposta per abordar aquesta necessitat de dissenyar models de negoci circulars i presenta una conceptualització d'un marc teòric anomenat: CBMC. El CBMC consta d'onze blocs de construcció, adaptats del Canvas de Osterwalder i Pigneur, que abasten no només tradicionals Components amb modificacions menors, però també bucles de material i factors d'adaptació. Aquests blocs de construcció permeten el disseny d'un model de negoci d'acord amb els principis de l'economia circular, i consisteix en:[8]

(1) Propostes de valor-ofertes per productes circulars que permeten l'extensió de la vida del producte, el sistema de servei del producte, els serveis virtualizados i / o el consum col·laboratiu. A més, aquest component comprèn els incentius i beneficis oferts als clients per portar de tornada productes usats

(2) Segments de clients-vinculats directament amb el component de proposició de valor. El disseny de la proposta de valor representa l'ajust entre la proposició de valor i els segments de clients

(3) Canals possiblement virtualitzats mitjançant la venda de la proposta de valor virtualizada i el lliurament virtual, venent proposades de valor no virtualizadas a través de canals virtuals i comunicant-se amb els clients virtualment

(4) Les relacions amb els clients la producció subjacent en l'ordre i / o el que els clients decideixen, i les estratègies de màrqueting social i les relacions amb els socis de la comunitat quan s'implementa el reciclatge 2.0

(5) Fluxos d'ingressos depenent de les proposicions de valor i que comprenen els pagaments d'un producte o servei circular, o els pagaments per la disponibilitat, l'ús o el rendiment subministrats relacionats amb el servei basat en el producte ofert. Els ingressos també poden referir-se al valor dels recursos obtinguts dels bucles de material

(6) Principals recursos-triar proveïdors que ofereixin materials de millor acompliment, virtualització de materials, recursos que permetin regenerar i restaurar capital natural i / o recursos obtinguts de clients o tercers destinats a circular en bucles de material (preferentment tancats)

(7) Activitats clau-centrades a augmentar el rendiment a través d'una bona gestió interna, un millor control del procés, modificació dels equips i canvis tecnològics, compartició i virtualització, i millorar el disseny del producte, preparar-ho per als llaços materials i tornar-se més respectuós amb el medi ambient. Les activitats clau també podrien incloure activitats de cabildeo

(8) Les associacions clau- basades en l'elecció i la cooperació amb els socis, al llarg de la cadena de valor i la cadena de subministrament, que recolzen l'economia circular

(9) Estructura de costos-reflectint els canvis financers realitzats en altres components de la CBM, incloent el valor dels incentius per als clients. S'han d'aplicar criteris d'avaluació i principis comptables especials a aquest component

(10) Sistema Take-Back: el disseny del sistema de gestió de devolució incloent els canals i les relacions amb els clients relacionats amb aquest sistema

(11) Factors d'adopció: la transició cap a un model comercial circular ha de ser recolzada per diverses capacitats organizacionales i factors externs

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Falta indicar la publicació . DOI: 10.1111/jiec.12244. ISSN: 1530-9290.
  2. Geng, Y., & Doberstein, B. (2008).
  3. Walter Stahel, "How to Measure it", The Performance Economy second edition - Palgrave MacMillan, page 84
  4. «A review of the circular economy in China: moving from rhetoric to implementation». Journal of Cleaner Production, 42, 2012, pàg. 215–227. DOI: 10.1016/j.jclepro.2012.11.020.
  5. Towards the Circular Economy: an economic and business rationale for an accelerated transition. Ellen MacArthur Foundation, 2012, p. 24. 
  6. Towards the Circular Economy: an economic and business rationale for an accelerated transition. Ellen MacArthur Foundation, 2012, p. 60. 
  7. Linder, Marcus; Williander, Mats «Circular Business Model Innovation: Inherent Uncertainties» (en en). Business Strategy and the Environment, 01-01-2015, pàg. n/a–n/a. DOI: 10.1002/bse.1906. ISSN: 1099-0836.
  8. Lewandowski, Mateusz «Designing the Business Models for Circular Economy—Towards the Conceptual Framework» (en en). Sustainability, 8, 1, 18-01-2016, pàg. 43. DOI: 10.3390/su8010043.