Economia d'Albània

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Economia d'Albània
Moneda Lek
Organitzacions comercials OMC
Estadístiques[1]
PIB rànquing 118è (2010)[2]
PIB (en PPP) 23,33 miliards (2010)
Taxa del PIB 3,1% (2010)
PIB per capita 7,400 (2010)
PIB per sector agricultura 18,9%, indústria 23,5%, comerç i serveis 57,6% (2010)
Inflació 3,6% (2010)
Població sota el llindar de pobresa 12,5% (2008)
Força laboral 1,06 milions (2010)
Ocupació laboral per sector agricultura 47,8 %, indústria 23 %, comerç i serveis 29,2% (2010)
Taxa d'atur 13,5% (2010)
Indústries principals processament d'aliments, tèxtils i robes, fusta, petroli, ciment, productes químics, mineria, metalls bàsics, energia hidroelèctrica
Socis comercials[1]
Exportacions 1,55 miliards (2010)
Productes d'exportació tèxtils i calçats, asfalt, metalls i minerals metàl·lics, petroli brut, llegums, fruites, tabac
Socis principals Itàlia 50,8%, Kosovo 6,2%, Turquia 5,9%, Grècia 5,4%, República Popular de la Xina 5,5% (2010)
Importacions 4,59 miliards (2010)
Productes d'importació màquines i equipaments, aliments, tèxtils, productes químics
Socis principals Itàlia 28%, Grècia 13%, República Popular de la Xina 6,3%, Turquia 5,6%, Alemanya 5,6% (2010)
Finances públiques[1]
Deute extern 2,81 miliards (2009)
Ingressos 3 205 milions (2010)
Despeses 3 571 milions (2010)
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)

En 1985, Albània va iniciar tímides reformes estructurals per passar d'un règim d'economia comunista centralitzat i estatitzat a un sistema capitalista al model europeu. El programa de reforma econòmiques es va intensificar en 1992 després d'eleccions lliures que van donar punt i final al model econòmic anterior. Les accions de liberalització es van centrar en:

  • Programa de privatitzacions en la indústria i l'agricultura.
  • Reforma del sector financer.
  • Reformes legislatives que permetien una economia de mercat.
  • Liberalització dels intercanvis comercials a l'interior i amb l'exterior
  • Règim fiscal nou.
  • Política monetària de control del dèficit pressupostari.

Actualment Albània és un dels països més pobres d'Europa: la meitat de la població activa treballa en l'agricultura i una cinquena part treballa a l'estranger. La seva transició a una economia moderna ha estat més difícil que la dels seus veïns dels Balcans. El creixement econòmic els últims anys ha estat, de mitjana, d'un 5% anual, i la inflació s'ha estabilitzat.[1]

El govern pren mesures per combatre els crims violents i recentment va adoptar mesures per reduir l'economia informal i atreure la inversió.[1] El país s'enfronta també la un alt desocupació i corrupció fins a ens anivellis més alts del govern.

El seu total d'exportacions és molt inferior en valor que el total de seves importacions. Els principals socis comercials són la Grècia i la Itàlia.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Economia d'Albània