Economia de Brunei

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula economia paísEconomia de Brunei
Moneda Dòlar de Brunei
Organitzacions comercials OMC, ASEAN, APEC, BIMP-EAGA
Estadístiques[1]
PIB (en PPP) 33.22 miliards (2015)
Rànquing PIB 126è (2015)
Taxa del PIB 0,2% (2015)
PIB per càpita (2015)
PIB per sector agricultura 1.1%, indústria 60.2%, serveis 38.7% (2015)
Inflació -0.4% (2015)
Taxa de creixement real -3,2 % (2016)
Població sota el llindar de pobresa sense informació
Força laboral 203.600 (2014)
Ocupació laboral per sector agricultura 4.2%, indústria 62.8%, serveis 33% (2008)
Taxa d'atur 6.9% (2014)
Indústries principals petroli, refino de petroli, gas natural liqüefet, construcció, agricultura, transport
IDH 0,755 (1985)
Socis comercials
Exportacions 7 235 milions (2015)
Productes d'exportació combustibles minerals, productes químiques orgànics
Socis principals Japó 35.9%, Corea del Sud 14.8%, Tailàndia 10.8%, Índia 9.8%, Nova Zelanda 5.6%, Austràlia 5% (2014)
Importacions 3 359 milions (2015)
Productes d'importació màquines i components elèctrics, combustibles minerals, vehicles motoritzats, màquines elèctriques
Socis principals Singapur 27.9%, República Popular de la Xina 25.3%, Malàisia 12.4%, Regne Unit 10.6%, Corea del Sud 4.9% (2014)
Finances públiques
Deute extern 0 (2015)
Ingressos 4 899 milions (2015)
Despeses 5 003 milions (2015)
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)
Modifica dades a Wikidata
Lo port de Muara.

L'economia de Brunei és resultat de la regulació governamental, ajudes socials, l'esperit emprenedor local i estranger i les tradicions dels pobles. La producció de petroli i gas natural constitueixen prop de la meitat de la riquesa nacional i 90% de les exportacions.[1] La renda per capita, 53 100 dòlars el 2008, és la més gran d'Àsia[1] i està molt per sobre de la majoria de les economies del tercer món.

Durant del segle xx, Brunei va experimentar un fort desenvolupament econòmic. El creixement econòmic del país entre el 1999 i el 2008 va ser de mitja d'un 56%, pel que Brunei ha esdevingut un país industrialitzat. Té el tercer IDH més alt entre els països del sud-est asiàtic, per darrere de Singapur i Hong Kong, i es considera un país desenvolupat.

El govern subministra tota assistència mèdica i educació fins a la universitat, i dóna subsidis a l'arròs i a l'habitatge.[1] Els polítics de Brunei temen que la integració, cada vegada més forta, en l'economia mundial puga esdevenir un problema per a la cohesió social, malgrat que el país va guanyar pes internacionalment al presidir el forum de l'APEC (Cooperació Econòmica de l'Àsia-Pacífic) de l'any 2000. En el futur, els reptes del país són millorar la força de treball, reduir l'atur, reforçar els sectors turístic i bancari, i, en general, diversificar la base de la seua economia. L'aerolínia nacional, Royal Brunei, està intentant fer de Brunei un punt d'enllaç per als viatges internacionals entre Europa i Austràlia i Nova Zelanda, i també té vols regulars a diferents destinacions en Àsia.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 CIA. «The World Factbook». [Consulta: 17 desembre 2016].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Economia de Brunei Modifica l'enllaç a Wikidata