Economia de Curaçao

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Economia de Curaçao
Moneda Florí de les Antilles Neerlandeses
Organitzacions comercials
Estadístiques[1]
PIB rànquing 177è (2008)[2]
PIB (en PPP) 2 838 milions (2008)
Taxa del PIB 3,5% (2008)
PIB per capita 15000 (2004)
PIB per sector agricultura 1%, indústria 15%, comerç i serveis 84% (2000)
Inflació 1,7% (2009)
Població sota el llindar de pobresa
Força laboral 63.000 (2008)
Ocupació laboral per sector agricultura 1,2 %, indústria 16,9 %, comerç i serveis 81,8 % (2008)
Taxa d'atur 10,3% (2008)
Indústries principals turisme, refino de petroli, instal·lacions per a distribució de petroli, indústries lleus
Socis comercials[1]
Exportacions 876 milions (2008)
Productes d'exportació derivats de petroli
Socis principals Estats Units 13,1%, Guatemala 10,8%, Singapur 10,7%, República Dominicana 9,6%, Haití 7,6%, Bahames 6,1%, Honduras 4,5%, Mèxic 4,2%, (2009)
Importacions 1 340 milions (2008)
Productes d'importació petroli brut, aliments, productes industrialitzats
Socis principals Veneçuela 57,3%, Estats Units 19,2%, Brasil 8,1% (2009)
Finances públiques[1]
Deute extern
Ingressos
Despeses
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)

Turisme, refí de petroli i el sistema bancari internacional són les principals activitats de la petita economia de Curaçao, la qual és molt depenent de l'exterior. Malgrat un petit creixement del PIB durant l'última dècada, l'illa gaudeix d'un elevat PIB per càpita i una infraestructura bé desenvolupada, quan comparada a altres països de la regió.[1]Curaçao té un excel·lent port que pot rebre grans vaixells petroliers. L'empresa estatal de Veneçuela lloga l'única refineria de petroli de l'illa del govern. La major part del petroli és importat de Veneçuela, i els derivats del refinament són exportats als Estats Units.[1]

Gairebé tots els béns de capital i de consum són importats, sent els Estats Units, Brasil, Itàlia i Mèxic els principals subministradors.[1]El govern busca diversificar la indústria i el comerç, i va signar un acord amb la Unió Europea amb la intenció d'expandir els negocis amb ella. El sòl pobre i l'escassetat de aigua impedeixen el desenvolupament de l'agricultura. Problemes pressupostaris compliquen la reforma del sistema de salut, jubilació i pensions, per a una població cada vegada més vella.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]