Economia de Mongòlia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Economia de Mongòlia
Moneda tögrög
Organitzacions comercials OMC, Banc Asiàtic de Desenvolupament, Fons Monetari Internacional, Banc Mundial
Estadístiques[1]
PIB rànquing 117è (2014)[2]
PIB (en PPP) 34.87 miliards (2014)
Taxa del PIB 7.8% (2014)
PIB per capita 11 900 (2014)
PIB per sector agricultura 16.3%, indústria 33.5%, serveis 50.2% (2014)
Inflació 12.9% (2014)
Població sota el llindar de pobresa 29,8% (2011)
Força laboral 1.128.000 (2014)
Ocupació laboral per sector agricultura 28.6%, indústria 21%, serveis 50.4% (2014)
Taxa d'atur 7.7% (2014)
Indústries principals construcció civil i materials de construcció, mineria (carbó, coure, molibdè, fluorita, estany, tungstè, or), petroli, aliments i begudes, processament de productes animals, manufactura de llana de caixmir i fibres naturals
Socis comercials[1]
Exportacions 5 825 milions (2014)
Productes d'exportació coure, robes, animals vius, productes animals, llana, llana de caixmir, pells, fluorita, altres minerais no-ferrosos, carbó, petroli brut
Socis principals República Popular de la Xina 95.3% (2014)
Importacions 5 237 milions (2014)
Productes d'importació màquines i equipaments, combustibles, automòbils, aliments, béns de consum industrials, productes químics, materials de construcció, cigarrets i tabac, robes, sabó i detergent
Socis principals República Popular de la Xina 41.5%, Rússia 27.4%, Corea del Sud 6,5%, Japó 6.1% (2014)
Finances públiques[1]
Deute extern 16.8 miliards (2014)
Ingressos 3 367 milions (2014)
Despeses 3 734 milions (2014)
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)

Els vasts dipòsits minerals de Mongòlia i el creixement de la mineria van transformar la economia del país, que era tradicionalment basada en la ramaderia i en molta menor mesura a la agricultura. Els jaciments de coure, or, carbó, fluorspar, molibdè, urani, estany, i tungstè, entre altres, va atreure inversions estrangeres directes.[1]

L'ajuda soviètica que representava un terç del producte interior brut de Mongòlia va desaparèixer pràcticament immediatament amb el col·lapse de la Unió Soviètica de 1991, per aquest motiu, Mongòlia va sofrir una gran recessió econòmica.[1] El govern democràtic del període 1996-2000 va adoptar el economia de mercat deixant enrere l'economia socialista de economia planificada que hi havia a Mongòlia des de la dècada del 1920.[1]

Mongòlia va crear el seu primer borsa l'any 1991 i es va adherir al Organització Mundial del Comerç en 1997[1][3] i ha buscat participar en els blocs econòmics i comercials de la regió.[1] Entre els anys 2004 i 2008 l'economia va créixer una mitjana anual de 9%. Durant el final de 2008 el país va ser afectat per la recessió mundial, i la seva economia va disminuir 1.3% el 2009.[1] Entre 2010 i 2013 el país va tornar a créixer una mitjana superior a 10% a l'any.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Economia de Mongòlia Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 1,9 CIA. «The World Factbook». [Consulta: 5 desembre 2015].
  2. https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2001rank.html
  3. Montsame News Agency. Mongolia. 2006, Foreign Service Office of Montsame News Agency, ISBN 9992906278, p. 72